Resultats de la cerca

L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs, majorment al rerepaís Bages…

La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli reproductor de 23-…

El bernat pescaire Ardea cinerea és un dels ocells de ribera més majestuosos i de més envergadura fins a 91 cm que veiem a l’hivern a les nostres terres Noteu a la fotografia, la forma del bec pròpia d’un ocell pescaire, i el color gris del cap i l’espatlla, així com les motes negres del coll Oriol Alamany Als Països Catalans, és un ocell molt comú en migració i a l’hivern, que no és encara ben establert com a nidificador, tot i que ha criat irregularment a Catalunya i el País Valencià, i pot haver niat antigament al Rosselló i Mallorca, però no hi ha dades comprovades Els primers ocells d’…

El corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis en fase juvenil, com l’exemplar de la fotografia, presa a Menorca, és molt difícil de diferenciar del jove de corb marí gros L’adult se’n diferencia per la mida ateny 77 cm, pel bec més fi pel fet de tenir un petit plomall al cap Jordi Muntaner A les costes dels Països Catalans, aquest corb marí tampoc no es distribueix regularment Mai no ha estat citat a la Catalunya Nord encara que s’hi deu presentar ocasionalment, mentre que es troba a la meitat nord de Catalunya durant tot l’any, nidificant en escàs nombre i molt localment a l’àrea del…

El rat-penat dels graners Eptesicus serotinus , un quiròpter d’aspecte robust, practica un vol relativament alt i captura una part de les preses de què s’alimenta atrapant-les amb l’uropatagi Durant l’estiu hom pot trobar-ne agrupacions en construccions humanes golfes, sota les teules, etc, on de vegades formen els seus «Wochenstuben» o llocs de cria Jordi Corbera Malgrat que és més petit que les dues espècies majors de nòctuls, és de dimensions força grans i d’aspecte robust Se’l reconeix fàcilment perquè l’extrem de la cua sobresurt més de 3 mm de l’uropatagi L’orella, plegada cap endavant…

Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres espècies del mateix gènere…

Àrea de nidificació de l’hortolà Emberiza hortulana als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Als Països Catalans l’hortolà és un ocell estival que nia d’una forma molt localitzada a la Catalunya Nord, a la resta del Principat i al País Valencià A Andorra només es coneixen unes poques observacions, però és possible la seva reproducció, i a les Balears tan sols és un migrador rar Els primers hortolans arriben a les nostres terres a mitjan abril, i les dades d’ocells migradors es perllonguen fins als primers dies de maig És interessant esmentar que la migració d’aquesta espècie és…

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són pràcticament indistingibles…

És el més ràpid dels mamífers arriba fins a 110 km/h i caça de dia a les planures de les sabanes d’Àfrica, i també de l’Iran i de l’Índia, on és pràcticament extingit

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…