Resultats de la cerca

Les escasses pintures trescentistes conservades a la ciutat de Tortosa s’han d’explicar en el marc de la profunda italianització que es va viure a tot Catalunya Les obres més importants posen de relleu l’originalitat d’alguns dels tallers que van treballar per a la catedral a partir de mitjan segle XIV, encarregats de decorar les portes del retaule de la Mare de Déu de l’Estrella destinat a l’altar major A l’entorn del 1350 l’activitat local no devia ser gaire notable, per bé que els anys anteriors, entre el 1335 i el 1347, es documenta l’activitat del pintor Bernat Saparra Gudiol i Cunill,…

Situació i presentació El terme municipal, el més petit de la comarca, se situa al Pla del Llobregat És parcialment accidentat pels vessants meridionals de la muntanya de Sant Pere Màrtir 389 m, de la serra de Collserola, on trobem el turó de Picalquers, el coll de Finestrelles per on passava lsantic camí de Pedralbes, la Plaça de les Bruixes i el turó del Temple, anomenat al segle XVIII Puig Marrobí 268 m El relleu és brusc a la zona més alta, i baixa després en relleus suaus El municipi confronta a llevant amb els antics termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià, avui…

Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…

Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…

El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…

Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…

Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…

Situació i presentació  És, per molts aspectes, la segona població més important del Moianès i un dels punts aglutinants de la comarca, en algunes matèries tant o més que la mateixa vila de Moià, perquè l’esquarterament d’aquest altiplà entre el Bages i el Vallès Oriental fa que Castellterçol esdevingui pràcticament la capital del seu sector vallesà Castellterçol confronta al S amb els termes de Granera i Gallifa, aquest últim de la comarca del Vallès Occidental a l’W amb Monistrol de Calders a l’E amb Sant Quirze Safaja i Castellcir, i al N amb Moià i l’enclavament de Marfà, pertanyent a…

Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…