Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Manuel Giró i Ribé
Música
Compositor i organista.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia ultrapassar els…
Francesc Camprubí
Historiografia catalana
Cronista i frare dominicà.
Ingressà al convent barceloní de Santa Caterina 1584, on fou bibliotecari Escriví una crònica inèdita titulada Lumen Domus o Anals del convent de Santa Caterina de Barcelona , que inclou notícies des del 1219 –any de fundació del convent– fins al 1634 Camprubí començà la seva tasca el 1603 continuant la feina iniciada per altres frares La principal aportació de l’autor fou dotar l’obra d’un ordre cronològic, de manera que, després d’ell, es poguessin continuar recopilant amb facilitat els successos més notables ocorreguts, a la manera d’un llibre de memòries del convent La pretensió de l’…
Romancerillo catalán
Música
Recopilació cançonística del polígraf Manuel Milà i Fontanals.
El llibre, publicat el 1882 a Barcelona Librería de D Álvaro Verdaguer, és, de fet, una segona edició notablement ampliada de l’anterior publicació Observaciones sobre la poesía popular, con muestras de romances catalanes inéditos Barcelona, 1853 Les cançons del Romancerillo provenen majoritàriament de Catalunya, però no hi manquen exemples del País Valencià, les Balears i l’Alguer, i foren recollides directament pel mateix Milà o per collaboradors seus Milà distribuí aquestes cançons -pertanyents bàsicament al gènere baladístic- en cinc capítols cançons religioses i llegendàries, històriques…
Escola Veneciana
Música
Nom donat a un grup de compositors, alguns d’origen francoflamenc, d’altres, italians, actius a Venècia durant la segona meitat del segle XVI i el principi del segle XVII.
La majoria treballaren com a mestres de capella o bé organistes a la basílica de Sant Marc El primer dels compositors de l’anomenada Escola Veneciana fou el francoflamenc Adriaan Willaert, que ocupà la plaça de mestre de capella de la basílica entre el 1527 i el 1562 La seva activitat com a compositor i com a pedagog donà un impuls definitiu a l’activitat musical de la catedral veneciana fins a convertir-la en un dels centres musicalment més avançats del seu temps La línia innovadora i progressista de Willaert fou continuada pels seus deixebles Cipriano de Rore i Andrea Gabrieli i pels altres…
Lindsay Kemp
Dansa i ball
Ballarí, mim, coreògraf, director teatral i actor anglès.
Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves referències…
Michael Sandel
Filosofia
Filòsof i comunicador.
Graduat per la Universitat de Brandeis 1975 i doctorat per la Universitat d’Oxford 1981, des del 1980 és professor a la Universitat de Harvard, des d’on la seva activitat docent ha obtingut un gran ressò a través de la confrontació dels grans dilemes ètics de la història de la filosofia amb qüestions actuals com ara la democràcia, el capitalisme, l’enginyeria genètica, la corrupció, la immigració, la violència contra les dones i molts altres Professor convidat a les universitats d’Oxford i a la Sorbona, la seva influència depassa l’àmbit acadèmic i s’ha introduït en els mitjans de comunicació…
Antropocè
Geologia
Subdivisió del Quaternari, posterior a l’Holocè, caracteritzada per l’empremta humana a la Terra des del punt de vista geològic, climatològic, biològic i altres.
Tot i que es tracta, en principi, d’una proposta, l’acceptació d’aquesta nova subdivisió gaudeix d’un ampli bé que no total consens dins la comunitat científica, i també ha tingut ressò en els mitjans de comunicació En el Congrés Internacional de Geologia celebrat a l’agost del 2016 a Ciutat del Cap, un grup d’experts en recomanà l’adopció oficial Segons aquests experts, l’Antropocè s’iniciaria a partir de la segona meitat del segle XX Durant aquest període l’acció humana ha produït canvis prou generalitzats, rellevants i irreversibles que justifiquen una nova subdivisió cronològica Entre els…
És quan dormo que hi veig clar (Homenatge a J.V.Foix)
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1988, experimental, 90 min., dirigida per Jordi Cadena i Casanovas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septimània Films Manuel Valls, Barcelona ARGUMENT Poema d’abril del 1939 de JV Foix GUIÓ Carles Hac Mor, JCadena, Albert Mauri, MValls FOTOGRAFIA Xavier Gil blanc i negre AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Balter Gallart MUNTATGE Oriol Vilaseca MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Carlos Pazos Joan Arimany, Núria Cano Marta Soler, l’exdona d’Arimany, Ona Planas Constança, Hermann Bonnín psicoanalista, Joan Brossa, Lloll Bertran, Juanjo Puigcorbé veu en off , Pep Tosar, Miquel Porter ESTRENA Barcelona, 29031988 Sinopsi El director de cinema Joan Arimany prepara un film…
Jean Quatremer
Pseudònim del periodista francès Cédric Thomas.
Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’…
Siri Hustvedt
Literatura anglesa
Escriptora nord-americana.
Filla d’emigrants noruecs, el seu pare fou un destacat estudiós de l’emigració noruega als Estats Units Durant la joventut passà llargues temporades a Noruega, i es diplomà en arts a Bergen De tornada als Estats Units, es graduà en història al St Olaf College de Minnesota 1977 El 1978 anà a Nova York, on prosseguí la formació literària, mentre es guanyava la vida amb feines diverses Publicà també els primers poemes 1981, reunits el 1983 en el volum Reading to You , i el 1986 es doctorà en literatura anglesa per la Universitat de Columbia Casada amb l’escriptor Paul Auster 1987, i dedicada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina