Resultats de la cerca
Es mostren 4220 resultats
Establiments precedents de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Aspecte, en primer terme, del parament del mur sud de l’edifici de llevant al qual s’adossen construccions d’època posterior Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - JS Carrera Els treballs de recerca arqueològica realitzats al monestir de Sant Pere de Rodes Port de la Selva, Alt Empordà des del 1989 pel Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya han permès identificar diverses edificacions anteriors a les construccions monàstiques L’edifici més antic documentat es troba a l’E del conjunt monàstic Es tracta d’una edificació de planta rectangular, de 7 × 25 m Des del punt…
Acta de les consultes a mestres d’obra sobre la continuació de la catedral de Girona
Art gòtic
Data del 23 de febrer al 15 de desembre de 1386 Els obrers i el capítol de la catedral i el vicari del bisbe de Girona demanen a diversos mestres d’obra la seva opinió sobre la millor manera de continuar la fàbrica de la catedral, amb una nau o bé amb tres Les consultes van ser convocades perquè alguns mestres van posar en dubte, en una reunió en què hi era present Pere el Cerimoniós, la viabilitat de construir l’església amb una sola nau Sàpiga tothom que els venerables barons, senyors Galceran de Vilanova, ardiaca de Besalú, i Pere de Carrera, prevere del capítol de l’església…
Els Quatre Gats
«Per una de tantes ironies de la vida, entremig dels galls, de les perdius, dels faisans penjats a les tendes, la gent que anava a fer compres saludava una caixa llarga En aquella caixa llarga i estreta hi duien a enterrar a un home que tots haurien vist retratat cent voltes en caricatura, en sèrio, a peu, a cavall, en barca, si és que no heu perdut la memòria hi duien a enterrar a n’en Pere Romeu El pobre Pere Romeu, passant seguit de molts pocs amics, era no sols un amic que se’n anava era una època, un temps passat, una era de la nostra terra, eren els darrers cabells llargs d’una tongada…
Vingrau
Vingrau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb el Llenguadoc (pas de la Vaca, damunt el Verdoble, 225 m alt; serra d’en Moixet, 313 m; la Garriga; pic de Ginebre, 428 m; coll d’en Carrera), estès al sector més oriental de les Corberes, als dos vessants, oriental i occidental, de la serra de Vingrau (553 m alt), massa calcària, que el pas de l’Escala, al S, separa de la serra d’Espirà, la qual, juntament amb la serra de Talteüll, forma el límit meridional del terme.
La vall que s’obre a ponent de la serra de Vingrau i del pas de l’Escala, drenada pel torrent de la Millera o de Casanova, afluent, per l’esquerra, del Verdoble, forma part de la depressió de Vingrau i Talteüll la vall de llevant és part de la capçalera de Ròvol, que s’obre pas entre la serra de Talteüll i el serrat de Montpeirós, vers l’Aglí L’agricultura és l’activitat econòmica més important, tot i que la superfície conreada 635 ha no arriba a una cinquena part de la del terme la vinya hi té caràcter de monocultura 623 ha, 617 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat…
La construcció del mite històric
Al meu entendre, Lluís Companys és l’home de tres dates clau que el configuren com a mite de la història de Catalunya En dues d’elles, el 6 d’octubre de 1934 i el 19 de juliol de 1936, hi destacà com a polític de moments crucials En la tercera, la del seu afusellament, l’octubre del 1940, es creà la figura del president màrtir La resta de la seva vida com a agitador polític no fou més remarcable que la dels grans dirigents de l’esquerra Sense aquests tres episodis, Companys no destaca per damunt de Francesc Macià, Rovira i Virgili, Jaume Carner, Pere Coromines, Marcellí Domingo, Francesc…
Benet de Tocco, bisbe de Girona (1578-1581)
El 22 de juliol de l’any 1578, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Benet de Tocco Nàpols a 1510 – Montserrat 1585, bisbe de Girona diputat militar Felip Galceran de Castre-Pinós, vescomte d’Évol diputat reial Antoni Joan Bolet, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Vila, prior de Sant Genís i canonge de Barcelona oïdor militar Onofre Cerveró, donzell oïdor reial Montserrat Montfar, doctor en drets i ciutadà honrat de Barcelona El consistori del 1578 fou, sens dubte, un dels més erudits del segle El diputat eclesiàstic i bisbe de…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…
Maria Lluïsa Serra i Belabre
Historiografia catalana
Historiadora, bibliotecària i arqueòloga.
Vida i obra Estudià principalment la prehistòria de Menorca i l’època medieval Inicià els estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Maó 1923, però els interrompé per motius familiars Realitzà la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona com a alumna lliure 1944-49 Treballà amb Ll Pericot, A del Castillo, F Mateu i Llopis i J Vicens i Vives L’any 1954 ingressà per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, i fou destinada a la Biblioteca Pública de Maó, on també es feu càrrec de l’arxiu històric i del Museu de Belles…
Cipriano de Rore
Música
Compositor flamenc, actiu principalment a Itàlia.
Vida Si bé no es coneixen gaires dades sobre els començaments de la seva carrera, sembla que inicià la seva formació musical a la seva ciutat natal Encara molt jove marxà a Itàlia, on passà la major part de la seva vida Primer anà a Venècia, on podria haver estat deixeble d’Adriaan Willaert, llavors mestre de capella a Sant Marc L’estil del seu primer llibre de madrigals, publicat a Venècia l’any 1542 per G Scotto, denota la influència de Willaert i del seu cercle Sembla que cap al 1545 entrà al servei del duc de Ferrara, Hèrcules II, com a mestre de capella Després de la mort…
Antonio Draghi
Música
Compositor italià actiu a Àustria.
Vida No es coneixen gaires dades sobre la seva formació S’ha dit, sense que s’hagi pogut comprovar, que fou músic de l’orquestra de la cort de Màntua Posteriorment estigué com a cantant a Venècia, fins que l’any 1658 s’establí a Viena com a membre de la capella musical de l’emperadriu vídua Elionor Gonzaga A partir d’aleshores, el seu prestigi i la seva consideració a la cort anaren augmentant constantment El 1669, per decisió del mateix emperador, Leopold I, ascendí a mestre de l’esmentada capella, tot passant al davant de Giovanni Legrenzi, que havia estat escollit inicialment per al càrrec…