Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Sant Cebrià (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Planta de l’edifici, a escala 1200 J Bolòs La petita església de Sant Cebrià es troba dintre la demarcació parroquial de Sant Esteve de Llémena, dalt un turó, i actualment es troba abandonada Mapa 295M781 Situació 31TDG676572 Per anar-hi cal agafar des d’Olot la carretera que va a les Preses En arribar a aquesta població, surt, vers tramuntana, una carretera que va a les Encies i a Sant Esteve de Llémena, amb uns 25 km de recorregut Des de Sant Esteve de Llémena cal pujar a peu a Sant Cebrià JVV Història La història de la capella de Sant Cebrià, situada al terme…
Sarcòfag Amatller de Barcelona
Fragment de sarcòfag amb la representació de la curació de l’hemorroïsa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag va ser descobert l’any 1924 al carrer de Manresa de Barcelona, en un terreny propietat de Teresa Amatller, la qual, uns anys més tard, el va cedir al Museu Arqueològic de Barcelona, actual Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona núm d’inv 19918 Fa 1,17 × 0,41 × 0,46 m i és de marbre blanc Hom el data vers els anys 315-335 Aquesta peça, segurament destinada a un infant ateses les seves dimensions, és decorada d’esquerra…
joglar
Música
Nom donat al personatge que durant l’Edat Mitjana s’encarregava de cantar o recitar, generalment acompanyat d’instruments musicals, composicions d’altres autors de forma ambulant.
El terme començà a ésser utilitzat amb freqüència vers el segle XI i, molt probablement, deriva del mot llatí jocularis o joculator Els joglars es guanyaven la vida entretenint els altres, ja sia amb la música, amb la narració d’històries o amb l’exhibició d’acrobàcies i altres jocs Els joglars foren els responsables de la difusió de les obres literàries medievals, tant de les narracions de gestes com de la poesia lírica La seva activitat estava molt vinculada també a la dels histrions i els mims, amb una forta càrrega de gestualitat Segurament per aquesta raó el terme tingué…
Lluís Cornell i Maça de Liçana
Història
Cavaller errant, fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom.
Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell Es debaté, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladró, a València, per raó d’uns deutes El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al regne de Múrcia Fou capturat més tard, amb el rei Alfons el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça 1435 Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després 1453, les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peris de Corella no s’aturaren fins que el mateix rei de Navarra i…
Maria Ibars i Ibars
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i narradora.
Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural Collaborà a Las Provincias , El Vers Valencià , Pensat i Fet , L’Altar del Mercat , Glorieta , Sicània i La Marina També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita…
,
Hammurabi
Història
Sisè sobirà de la dinastia I de Babilònia (1792-50 aC), fill de Sinmuballit.
Considerat anys enrere com un gran rei, la moderna historiografia el jutja simplement com un bon monarca La seva política exterior tingué tres etapes en el decurs de la primera 1786-82 aC, en la qual Babilònia era un petit estat sotmès més o menys a Assíria, realitzà diverses campanyes, sol o associat a d’altres presa d’Uruk i Isin, 1786, etc durant la segona 1782-63 aC, mantingué una intensa activitat diplomàtica amb les potències de l’època Assíria, Larsa, Mari i Ešnunna en la tercera 1762-54 aC, practicà una política expansiva que li permeté de sotmetre tot Mesopotàmia derrota de Larsa,…
Manuel Curros Enríquez

Manuel Curros Enríquez
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta gallec.
Collaborador assidu en la premsa liberal, són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina 1875 L’any 1894 emigrà a l’Havana, on collaborà en el Diario de la Marina , i el 1904 tornà a Espanya És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies Escriví en castellà una novella Paniagua y compañía , obres teatrals El Maestre de Santiago i El padre Feijoo i nombrosos poemes La part més significativa de la seva obra correspon, però a la producció en gallec A divuit anys escriví el poema Cantiga , i el 1877 fou premiada la seva…
L’Espagne telle qu’il est
Historiografia catalana
Obra de Valentí Almirall i Llozer que recull, en format de llibre, un seguit d’articles publicats en la Revue du Monde Latin.
Se’n feren dues edicions a Montpeller 1886, de 61 pàgines, i a París 1887, de 296 pàgines Al llarg de 16 capítols dissecciona l’Estat espanyol de la Restauració, tant des del punt de vista polític com des del vessant econòmic hi denuncia la venda de les riqueses del país al capital estranger, ataca la corrupció econòmica, blasma contra la manca d’infraestructures públiques que afavoriren la posada en marxa del país vers una trobada amb la resta de països europeus i afirma que el caràcter dels espanyols —mescla de la influència musulmana amb un esperit somiador i poc pràctic—…
simbolisme
Música
Corrent estètic del darrer terç del segle XIX.
L’aplicació musical del terme ha estat proposada per S Jarocinski Entre els plantejaments del simbolisme hi ha la recerca d’una altra realitat, que apareix amagada rere d’indicis i intuïcions, i per tant molt més rica i suggeridora Es pot dir que el simbolisme s’accentuà en contacte amb els corrents positivistes del vuit-cents Els vincles entre simbolisme i música provenen del corrent literari francès encapçalat per G de Nerval, A Rimbaud, Ch Baudelaire, P Verlaine i S Mallarmé, i posteriorment A Gide i P Valéry Els poetes simbolistes francesos situaven Baudelaire i la música de R Wagner com…
Robert Stephenson Smyth Baden-Powell

Robert Baden-Powell
Educació
Militar i educador, fundador del moviment escolta (escoltisme).
Destinat a l’exèrcit colonial, prengué part en accions militars a l’Índia i a l’Àfrica, en les quals pogué comprovar les dificultats d’adaptació de la joventut britànica a la vida a l’aire lliure i en condicions desfavorables, fet que el portà a organitzar un cos de soldats escollits especialment entrenats El 1899 publicà Aids to Scouting ‘Ajuda als exploradors’, on recollia aquesta experiència El llibre, arribat a Anglaterra en ple setge de Mafeking 1899-1900, on Baden-Powell tingué una actuació destacada, cobrà un èxit inesperat Interessà no solament els medis militars sinó també els…