Resultats de la cerca
Es mostren 6679 resultats
Feocromocitoma
Patologia humana
Hom anomena feocromocitomes els tumors formats per teixits secretors de catecolamines —adrenalina i noradrenalina—, generalment localitzats a la medulla suprarenal, que es caracteritzen pel fet que provoquen hipertensió arterial permanent o crisis hipertensives En general, els feocromocitomes corresponen a tumors de la medulla suprarenal la major part d’aquests tumors són benignes, i solament en una proporció molt petita són malignes, és a dir, capaços d’infiltrar-se pels teixits propers i propagar-se a distància Amb una freqüència inferior, els feocromocitomes es poden desenvolupar en d’…
El que cal saber del glaucoma
Patologia humana
El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que causa una alteració de les estructures sensorials i provoca una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Tots els glaucomes es presenten a conseqüència d’una obstrucció en el drenatge d’un líquid que ocupa la part anterior de l’ull, l’humor aquós Així, se n’acumula molt a l’interior de l’ull, exerceix una pressió exagerada en les altres estructures i, per tant, causa lesions en les cèllules sensorials i les fibres nervioses que componen el nervi òptic La rapidesa del deteriorament…
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
art xipriota
Art
Art desenvolupat a l’illa de Xipre.
Bé que amb característiques pròpies, és el resultat de la fusió de les civilitzacions occidentals i orientals, amb l’assimilació i reelaboració dels diversos corrents artístics procedents de Grècia, Àsia i Egipte Són notables els jaciments arqueològics de Khirokítia, Èngomi, Alàssia, Kítion, etc A Èngomi, prop de Famagusta, les ruïnes d’Alàssia, testimoniatge de l’edat del bronze xipriota, presenten un nivell urbanístic notable, amb murs ciclopis que encerclen un conjunt d’habitacles, tallers, edificis públics i temples —en un d’aquests fou descoberta l’estàtua d’un déu cornut…
Earl J. Hamilton
Historiografia catalana
Historiador de l’economia.
Vida i obra Es doctorà a la Universitat de Harvard, on estudià amb Abbot Payson Usher, autor d’un conegut estudi titulat Taula de Canvi de Barcelona, que també estudià el preu del blat a França i a Anglaterra durant el període medieval Fou professor d’economia a la Duke University 1927-44, a la Northwestern University 1944-47 i a la Universitat de Chicago 1947-67 Fou editor de Journal of Political Economy durant set anys i president de l’ Economic History Association els anys 1951 i 1952 Influït per Usher, Hamilton investigà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on rebé la influència…
Agustí Altisent i Altisent
Historiografia catalana
Historiador.
Monjo del monestir de Poblet des del 1946, es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg Suïssa, i obtingué el doctorat a la Universitat de Barcelona Ha estat professor de la UB a la delegació de Tarragona del 1977 al 1989 i és un dels medievalistes més importants de la historiografia catalana Poblet ha esdevingut no tan sols el centre de la seva vocació religiosa per l’orde del Cister, sinó també el seu focus d’interès en la investigació històrica Vinculat, per formació, al grup d’historiadors que es creà al voltant del professor Sáez, destaca per les seves contribucions a la història…
Miquel Joan Cabré i Aguiló
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Seguí estudis primaris i humanístics a Tortosa i a Saragossa, i realitzà estudis de pintura a l’Escola de San Fernando de Saragossa, becat per la Diputació de Terol L’any 1902 inicià les excavacions al poblat de Sant Antoni de Calaceit El 1914 cedí el permís d’excavació d’aquest jaciment a l’Institut d’Estudis Catalans i, malgrat que Pere Bosch i Gimpera se’n feu càrrec de la direcció, Cabré hi continuà collaborant A vint-i-un anys descobrí les pintures rupestres del barranc del Calapatar del municipi de Cretes Matarranya i publicà el primer treball en el Boletín de Historia y Geografía del…
José Villó Ruiz
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat amb grau en dret civil i canònic 1864, el 1866 impartí l’assignatura d’història universal a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid L’any següent es doctorà en aquesta mateixa universitat amb un treball titulat Juicio crítico sobre el reinado de San Fernando i també fou nomenat catedràtic supernumerari de la Facultat de Filosofia i Lletres de València, poc abans que esclatés la “primera qüestió universitària” Durant el Sexenni Democràtic, s’identificà plenament amb l’opció política que representava el republicanisme de Castelar i…
Noticiari de Barcelona
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1977 i el 1980, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
Els curts, d’una durada de 12 minuts, gaudiren d’una distribució comercial que anà més enllà de la mateixa ciutat de Barcelona Els temes de les cintes eren triats per un consell de redacció El Noticiari rebé el premi especial del jurat Sant Jordi de Cinematografia 1978 i el Ciutat de Barcelona en l’apartat Mitjans de Comunicació Després de seixanta-un números continuà amb el nom de Notícia de Catalunya Els curts, ordenats numèricament, són els següents Coses que tornen Procés electoral 1977, de Josep Maria Forn L’Estatut La Generalitat de Catalunya 1977, de Pere Balañà Autopista B-30 III…