Resultats de la cerca
Es mostren 1473 resultats
Jeroni Pau
Filosofia
Història
Humanista i hel·lenista, que signà les seves obres com a Hieronymus Paulus Barcinonensis.
Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es desprèn de la…
, ,
El carbó
La natura del carbó La denominació de carbó és aplicable a un conjunt de roques sedimentàries d’origen orgànic, formades per acumulació i transformació de restes vegetals en un ambient favorable El procés de transformació, anomenat carbonització, pot ésser més o menys intens, de manera que determina el tipus de carbó ens referim sempre al carbó mineral l’anomenat carbó vegetal és un material obtingut artificialment per combustió parcial d’elements vegetals llenyosos normalment, fusta d’alzina o de roure, procés que, tanmateix, és comparable en força aspectes al de la carbonització espontània…
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de…
Sant Esteve d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’…
Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Les primeres notícies que es coneixen de la parròquia del Pla de Sant Tirs són dels anys 977 i 978, en què el monestir de Sant Climent de Codinet rebé diverses donacions de terres situades al terme de Sant Tirs del Pla L’any 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, donava a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins del terme del castell de Sas, com a possessió del monestir de Sant Genís de Bellera, motiu de la donació La vila de Sant Tirs restà unida a la canònica d’Urgell fins a la fi de les senyories L’any 1046 Arnau Mir de Tost feia escriptura de…
Torre d’Espot
Art romànic
Situació La torre d'Espot, una de les més ben conservades i de construcció més acurada de tot el Pallars Sobirà ECSA - J Bolòs Torre, anomenada dels Moros, situada en el vessant obac de la muntanya, sobre el poble d’Espot, al costat del torrent de Peguera Permet de controlar la població i part de la seva vall Mapa 33-9181 Situació 31TCH428156 Si travessem el poble d’Espot i després agafem la carretera que mena a Superespot, passarem, abans de travessar una torrentera, per sota la torre, a…
Santa Maria de les Avellanes (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Absis de l’església, l’element arquitectònic romànic més genuí que conserva l’edifici ECSA - E Pablo Aquesta església ocupa la part baixa de l’actual nucli urbà del poble de les Avellanes, situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera L-904 en direcció a Àger CAT-CCA-JGB Mapa 32-13327 Situació 31TCG147423 Història No es coneixen notícies documentals sobre aquesta parròquia anteriors al final del segle XIII, per bé que indubtablement existia des de força abans La parròquia de les Avellanes apareix consignada en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que…
Sant Bernabé d’Aguilera (Òdena)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de la capella de Sant Bernabé, unida al mas homònim, restaurada i en bon estat de conservació ECSA - F Junyent i A Mazcuñán És una capella situada dins el recinte del mas de Sant Bernabé, al raval de l’Aguilera, estès, sota el puig del mateix nom, a la banda oriental del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCG887082 Des d’Òdena cal prosseguir per la carretera de Manresa, d’on surt una carretera asfaltada que mena a l’Aguilera Just en arribar-hi, a mà esquerra comença un camí que descriu un revolt en el seu inici, que puja cap al mas de Sant Bernabé Tenen…
Clément Janequin
Música
Compositor francès.
Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…
Listeriosi
Patologia humana
La listeriosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta preferentment infants de poca edat, persones grans i immunodeprimits Es pot presentar de formes molt diverses, de vegades serioses L’agent etiològic de la malaltia és el Listeria monocytogenes , bacil, o bacteri allargat, grampositiu, que es troba àmpliament distribuït per la natura, tant a la terra, l’aigua i la matèria orgànica en descomposició, com en molts animals i en l’ésser humà, a qui pot provocar diverses menes de lesions Actualment no se’n coneixen amb precisió els mecanismes de contagi, però en la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina