Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
Hidrologia 2009
Hidrologia
L’embassament de Boadella va recuperar el 47% de la seva capacitat gràcies a les pluges del desembre del 2008 © Fototecacat L'any hidrològic 2009 es pot considerar com un any de recuperació moderada en termes de balanç hídric després de l'episodi de sequera, fins a cert punt crític, que va viure bona part de Catalunya l'any 2008 com a conseqüència d'una tardor històricament molt seca del 2007 Tot això va agreujar la tendència deficitària dels recursos hídrics dels anys precedents A la tardor del 2008 hi va haver pluges d'intensitats moderades, però amb durades suficients a la zona dels…
acetat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid acètic.
En virtut de l’accessibilitat i el baix preu d’aquest àcid, els acetats constitueixen el grup més important entre les sals i els èsters d’àcids orgànics Els acetats metàllics neutres de fórmula MCH 3 CO 2 si el metall és monovalent són sals ben cristallitzades, solubles en aigua i en alcohol, que són obtingudes generalment per acció de l’àcid acètic sobre els òxids, hidròxids o carbonats Tots ells es descomponen a temperatures no gaire altes, i alhora els acetats de metalls alcalins i alcalinoterris donen acetona i deixen un residu de carbonat Són també coneguts nombrosos acetats bàsics , en…
Hidrologia 2010
Hidrologia
Un cop més, l’any hidrològic 2010 va continuar amb la tendència cap a la recuperació i la normalització dels recursos hídrics Si el 2009 va permetre que es normalitzés el dèficit hídric 70% de les reserves totals de les conques internes a Catalunya, al novembre, el règim abundant de pluges i de neu del 2010 ha permès gaudir d’un balanç hídric favorable pel que fa als volums embassats L’any hidrològic va continuar amb la tendència cap a la normalització dels recursos hídrics a la conca de la Muga, però, per sisè any consecutiu es van registrar acumulacions anuals negatives © Fototecacat Segons…
Agronomia 2015
Agronomia
La producció agrícola de cereals A Catalunya, la falta de pluges durant la primavera i el començament de l’estiu va comportar una notable disminució de la producció de cereals d’hivern, com l’ordi © Fototeca2 / Alexei Novikov / Fotoliacom L'hivern del 2015, El Niño, fenomen relacionat amb un debilitament dels vents alisis que té com a conseqüència un increment de l'energia emmagatzemada en les aigües tropicals de l'oceà Pacífic, es va presentar amb molta intensitat Segons la National Oceanic and Atmospheric Administration, des de l'hivern del 1997 no s'observaven unes condicions similars…
Dispnea
Patologia humana
La dispnea és un símptoma habitual en diverses alteracions càrdio-vasculars que es pot definir com una sensació de respiració dificultosa i sensació de manca d’aire El terme dispnea es relaciona amb el grec antic, llengua en què dys significa ‘mal’ o ‘alterat’, i pnein, ‘respirar’ Si bé la dispnea pot ésser deguda a malalties de l’aparell càrdio-vascular, pot tenir un origen molt divers Així, aquest símptoma pot ésser degut a trastorns de les vies respiratòries com ara emfisema o bronquitis crònica a alteracions metabòliques, com en el cas de la intoxicació per monòxid de carboni a trastorns…
Singlot
Patologia humana
Definició Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats Causes L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos…
Mètodes anticonceptius basats en la continència periòdica
Definició Els mètodes basats en la continència periòdica , o mètodes del ritme , són un grup de procediments anticonceptius dels anomenats "naturals", basats a evitar el coit vaginal durant els dies del cicle menstrual femení en què se suposa que es pot produir una fecundació a conseqüència de la qual es desenvolupi un embaràs Fonaments el període fèrtil La base del funcionament d’aquests mètodes és la determinació de les dates durant les quals es pot produir una fecundació La fecundació solament pot tenir lloc durant les vint-i-quatre hores següents al moment en què l’òvul es desprèn de l’…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
Les formacions arbustives
Molts arbusts mediterranis rebroten activament després dels incendis, ja que la part subterrània es manté viva El verd tendre dels rebrots de bruc contrasta amb el color encara ennegrit de les escorces dels pins, que no han resistit el pas del foc La seva ràpida regeneració assegura una bona protecció del sòl enfront de l’erosió, una amenaça que és sempre present a les regions de clima mediterrani Josep Nuet i Badia Podem trobar les formacions arbustives en medis que no permeten la installació de comunitats forestals, o bé substituint aquestes quan són en fases de degradació o regeneració En…
La vida en rius i estanys a les mediterrànies
Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina