Resultats de la cerca
Es mostren 569 resultats
torn
Arts decoratives
Aparell que consisteix en un disc gros de fusta disposat horitzontalment a la part inferior d’un eix, a l’extrem superior del qual hi ha un disc més petit, damunt el qual el terrisser col·loca la peça de terra que ha d’afaiçonar i que gira en fer girar amb els peus el disc gros.
roda de fricció
Tecnologia
Cadascuna de les dues peces cilíndriques o còniques, de material relativament tou (cuir, cautxú o fusta), que formen part d’un sistema de transmissió per fricció, la més grossa de les quals és solidària de l’arbre motor, i la seva perifèria és recolzada sobre la de la més petita, solidària a l’arbre mogut, tot fent-la girar.
porta

Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Peça o peces, mòbils, generalment planes, de fusta, ferro, vidre o altra matèria sòlida, que, adaptada a una obertura, la clou o permet el pas per ella, en ésser accionada manualment, mecànicament o automàticament en girar a l’entorn d’un eix contingut al pla de la paret, del tancat, etc, o en córrer paral·lelament al mur, etc.
Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça porta d’una fulla o d’un batent o bé constar de dues peces porta de dues fulles o de dos batents, poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàllic i amb vidres porta vidriera i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó porta balconera Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir…
torrapà

torrapà
© Fototeca.cat -Robert
Instrument de ferro constituït per un trespeus proveït, a la part superior, d’una peça en forma de dues U paral·leles i susceptible de girar entorn el seu eix vertical, que serveix per a torrar llesques de pa en aproximar-les, disposades d’una en una entre els braços d’aquella doble U, al foc o a les brases.
Paràlisi perifèrica
Patologia humana
Definició La denominació paràlisis perifèriques inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per una pèrdua de la capacitat d’efectuar uns determinats moviments voluntaris del tronc o de les extremitats per una alteració aïllada d’un nervi perifèric o més d’un Aquesta definició no inclou les afeccions que es presenten de manera difusa a tots els nervis perifèrics, com és ara el cas de les polineuritis i la síndrome de Guillain-Barré, en què la pèrdua de força muscular és simètrica i es pot estendre a tot el cos Causes Les paràlisis perifèriques es produeixen quan hi ha alguna alteració en un…
Dolor lumbar i ciàtica
Patologia humana
Definició El dolor lumbar o lumbàlgia consisteix en una sensació dolorosa a la zona baixa de l’esquena, que de vegades s’estén cap a les natges i la pelvis És anomenada lum bàlgia crònica quan persisteix de manera més o menys continuada durant més de sis mesos Rep el nom de lumbago la crisi aguda de dolor lumbar, en general desencadenada per un moviment sobtat de la columna vertebral que remet al cap d’algunes setmanes La ciàtica és una crisi aguda de dolor en el recorregut del nervi ciàtic, és a dir, la natja, la cuixa, la cama i el peu En general, la ciàtica afecta un sol membre i acompanya…
Hipòtesis de futur
Més enllà dels límits de la cultura artística hi ha els de la cultura patrimonial No fa gaire que el patrimoni del segle XIX no interessava ningú i es destruïa, com poc abans encara es feia amb el del Modernisme Com es conservarà l’art català d’avui El gust evoluciona i amb ell la sensibilitat envers el patrimoni La cultura patrimonial no és fixa ni estable Però, per damunt del com preservar-la, malauradament se situen ben sovint les prioritats dictades per l’economia i la política Aquest és el sentit del nostre temps Estem tots preocupats per l’evolució de la nostra civilització durant els…
pescant
Transports
Barra generalment corba i metàl·lica que, fixada a una coberta i a un costat o a popa d’un vaixell, eventualment amb possibilitat de girar a l’entorn d’un eix vertical i amb una anella al seu extrem lliure per tal de poder-hi suspendre un aparell, permet de sostenir o hissar i arriar bots, moure càrregues, sostenir escales o àncores, etc.
equilibrament
Tecnologia
Acció d’anul·lar en un cos (una roda d’automòbil, l’hèlix d’un avió, etc) o en un mecanisme (un motor d’automòbil, una màquina rotatòria, etc), que ha de girar a gran velocitat, la resultant de les forces centrífugues (equilibrament estàtic) i llur moment resultant respecte a l’eix de rotació (equilibrament dinàmic) per tal d’evitar que es produeixin vibracions;.
Arres

El poble d’Arres de Jos o de Baisch
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran.
Situació i presentació El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon Formà part del terçó de Lairissa inicialment dit de Bossost i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres 1298, quan es menciona el cònsol Bernat d’Arres en una reunió de cònsols de la Vall i Darres, i ja al segle XIII existien els dos nuclis d’Arres Sobiràs Arres de Sus i Arres Sotiràs Arres de Jos, puix que el 16…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina