Resultats de la cerca
Es mostren 1835 resultats
Les caparàcies
La taperera Capparis spinosa és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia Jesús R Jurado Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries duen les fulles alternes, sovint acompanyades de dues estípules…
Santa Maria de Feners (Anserall)
Art romànic
Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “és capella…
Les Torretes (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Un dels sectors característics d’aquest conjunt d’edificis, possibles restes d’un hàbitat medieval ECSA – A Villaró Aquest conjunt d’edificis, conegut com les Torretes, es troba dalt del turó que hi ha entre el serrat de Maldiscle i Sant Climent de la Torre Mapa 34–10215 Situació 31TGC666938 Per arribar-hi cal prendre un camí que surt de la torre de Sant Climent i travessa el torrent Les cases són al vessant de ponent del serrat Història Les Torretes són un conjunt d’edificis força atípics No tenen pràcticament res a veure amb les construccions pròpies del país La gent de la contrada…
Mare de Déu de la Vilavella de Basturs (Isona)
Art romànic
Situació Vista dels murs interiors de la nau amb els arcs formers de reforçament del mur nord, l’arrencada dels arcs torals i l’inici dels absis Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de la Mare de Déu de Vilavella són al cim d’un serrat al nord del poble de Basturs Mapa 33-11252 Situació 31TCG355713 Per anar-hi cal sortir de Basturs, des d’on es veuen les ruïnes de l’església, per una pista que porta a uns camps d’ametllers al peu del serrat Des d’aquest punt i sense un camí determinat, cal pujar al cim on hi ha l’església, en mitja hora de caminada JAA Història No ens han arribat…
Benet Mercadé i Fàbrega
Esbós per a la Translació del cos de Sant Francesc de Benet Mercadé i Fàbrega
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill d’un pintor i daurador bisbalenc Anà amb un germà seu a Barcelona ~1838, on ambdós es dedicaren al daguerreotip El 1852 feu, a Barcelona, la seva primera exposició pictòrica i un any més tard s’establí a Madrid —on freqüentà la classe de Carlos Luis de Ribera a l’Escuela Superior de Pintura y Escultura— i el 1858 anà a París, d’on passà a Roma el 1863 Tornà a Barcelona 1869-70, on conegué el colleccionista Leopold Gil, que el protegí El 1882, esdevingué catedràtic a Llotja, on tingué per deixebles, entre altres, Lluís Graner i Antoni Ros i Güell Una inicial influència del natzarenisme es…
funicular
Transports
Dit del ferrocarril apte a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una màquina fixa.
Es compon de dos vehicles fermats respectivament a cadascun dels caps del cable, el qual passa per una politja motriu de gran diàmetre situada a l’estació superior Tots dos vehicles es desplacen amb moviment alternatiu de vaivé sobre dues vies paralleles o bé sobre una via única amb un tram de via doble a la meitat del recorregut En aquest cas van guiats per les rodes exteriors, que tenen doble pestanya, mentre que les rodes interiors tenen les llandes llises a fi de permetre el creuament Hi ha funiculars d’accionament hidràulic moguts pel pes del vehicle descendent, llastat amb…
clau
Oficis manuals
Eina de muntatge construïda amb acers estampats de gran duresa, tenacitat i resistència a la torsió que consisteix en un mànec rígid de forma variable (pla, colzat, articulat, en T, etc.), acabat per un extrem o per tots dos en una forma que s’ajusta a la cabota dels cargols o a les femelles i és adequada per a poder-los collar o afluixar.
Les claus poden ésser fixes o ajustables malgrat l’avantatge que presenten les claus ajustables, com ara les claus angleses , de substituir tot un joc de claus fixes, hom prefereix aquestes perquè no desgasten tant les arestes dels cargols, i la relació entre la longitud del mànec i l’amplada del cargol és l’apropiada perquè l’esforç de collada parell sigui el convenient D’entre aquestes, els tipus més emprats són les claus fixes de boca , formades per un mànec pla i de poc gruix, acabat en dos eixamplaments circulars amb una mossa, i les claus d’estrella , rectes, colzades o articulades, amb…
Francesc Antoni Balmis i Berenguer
Biologia
Medicina
Metge i naturalista.
Procedia d’una família de cirurgians-barbers El 1778 aprovà a València el grau per a exercir la cirurgia i ensenyar l’àlgebra Fou nomenat consultor de l’exèrcit i destinat a l’armada Féu tres viatges a Mèxic el primer el 1781, i hi estudià la matèria mèdica i vegetal de Nova Espanya Escriví Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de la Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso 1794, traduïda a l’italià Roma 1795, i Introducción para la conservación y administración de la vacuna, y para el…
ceba d’Amposta

Ceba d’Amposta
Botànica
Varietat de cultiu de ceba no híbrida, de bulb globós fort, amb totes les capes molt compactes, la capa exterior de color morat vermellós i les túniques interiors una mica morades.
És una ceba molt cultivada i apreciada pels seus bulbs, que es conserven durant molt de temps sense grillar-se
Merla de pit blanc
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina