Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
caradriformes

Frarets
Jerry Dohnal (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ordre d’ocells constituït per espècies heterogènies, que difereixen principalment en la mida, la forma i el color.
En general tenen les potes llargues, amb els tarsos nus el dit posterior pot faltar o ésser rudimentari, i els dits anteriors sovint són units per una membrana interdigital El plomatge és abundant i hi ha una marcada diferència entre el d’hivern i el d’estiu S'alimenten de cucs i altres petits invertebrats Habiten en ambients humits, els maresmes i a les vores dels rius i de les mars Són abundants a tot el món Representants més importants de l’ordre dels caradriformes Nom científic Nom vulgar Família dels caràdrids Arenaria interpres remena-rocs Burhinus oedicnemus torlit…
Oliver Sacks

Oliver Sacks
Medicina
Metge neuròleg anglès.
Es llicencià en medicina a la Universitat d’Oxford Anglaterra l'any 1956 i es doctorà a Califòrnia Després d'exercir a la Gran Bretanya, el 1961 anà als Estats Units, on fou internista i resident al Mount Zion Hospital de San Francisco i a la Universitat de Califòrnia Los Angeles Establert a Nova York des del 1965, treballà com a neuròleg a l'Albert Einstein College of Medicine 1965-75 i 1975-2007, a la New York University School of Medicine 1992-2007 i al Columbia University Medical Center 2007-2012, entre d'altres, com a resident És conegut pels seus llibres, basats en casos reals de…
Paul R. Ehrlich: 120 habitants/m2 a la Terra d'aquí a 900 anys?
Paul Ralph Ehrlich i la seva muller Anne promouen des de la dècada del 1960 un ecologisme neomalthusià antinatalista Entomòlegs de formació, els llibres que han publicat no mostren grans innovacions amb relació als estudis sobre demografia mundial que els han precedit, només una presentació esbiaixada i efectista dels fets Si bé és cert que als països en vies de desenvolupament la població sempre creixent continua essent l’agent primordial de transformació del medi a diferència dels països desenvolupats, on aquest paper correspon al consum energètic també creixent, resulta més discutible fer…
Gustau Hernández
Cinematografia
Guionista.
Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…
Els cinorincs
Els cinorincs, microscòpics i de vida marina, al nostre país no han estat estudiats a fons fins ara, tot i que es consideren molt comuns a totes les mars El seu aspecte extern recorda molt el de les larves dels dípters, sobretot per la cutícula dividida en anells i per les setes terminals del cos L’exemplar de l’esquerra, de l’espècie Echinoderes dujardini , fou trobat en mostres d’aigua procedents dels fons de posidònia dels voltants de Tossa de Mar, a 5 m de profunditat hi podem distingir perfectament els caràcters externs d’aquests animals A la dreta, un detall dels anells del mateix…
Els científics, entre l’Antàrtida i el planeta Mart. 1939-1988
A desgrat de les dues dictadures politicomilitars dels períodes 1923-30 i 1939-75, del quasi constant allunyament de les inversions públiques en recerca i dels intents polítics de desmantellament de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats i institucions científiques catalanes, els científics catalans del segle XX han fet contribucions importants Contribucions dels científics catalans Les seves recerques s’han localitzat –segons els interessos científics i els programes que han anat sorgint– en àrees geogràfiques molt diverses des dels fons de la Mediterrània fins a l’Antàrtida,…
Els notacantiformes: notacants
Notacantiformes de la mar catalana 1 Notacanthus bonapartei , i 2 Polyacanthonotus rissoanus Aquests osteïctis, sembla que pròxims als anguilliformes també tenen una fase larval leptocèfala, són depredadors de petits animals bentònics, que obtenen brostejant sobre el fons Domènec Lloris L’ordre dels notacantiformes és constituït per unes 25 espècies de peixos marins i batipelàgics que viuen entre 200 i 800 m de fondària als oceans Atlàntic, Índic i Indo-Pacífic, i també a la Mediterrània Grup molt proper al dels anguilliformes, la seva posició sistemàtica ha estat discutida S’hi agrupen tres…
khàzar
Història
Dit de l’individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (s VI) entre les mars d’Azov i Càspia i els rius Volga i Don.
Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950 entre Hasday ben Šaprut i…
San Bernardino Strait
Canal marí
Canal marí entre les illes de Luzon i Samar (Filipines), que comunica la mar de les Filipines amb el sector d’illes de les mars de Visayan i Sibuyan.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina