Resultats de la cerca
Es mostren 987 resultats
1556-1598: Expansió institucional i iniciativa política
Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…
Laterals d’altar de la Vall de Ribes (Ribes de Freser)
Art romànic
Pintura sobre taula Procedents de la vall de Ribes, es troben, al Museu Episcopal de Vic, dues taules laterals d’altar, la trajectòria de les quals, fins a arribar al Museu, desconeixem Aquestes dues taules fan 98 × 84 cm Es conserven en bon estat, si bé una mica malmeses a la part baixa, la qual cosa no impedeix llur estudi i interpretació Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, on és catalogat amb el núm 9 694 Representa els apòstols Pere i Pau G Llop Un dels laterals, conservat al Museu Episcopal de Vic, catalogat amb el núm 9 695 Representa sant Miquel i el diable en l’…
Sant Miquel de Cladells (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista general de l’església des de migjorn F Tur L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Cladells fou el centre d’un municipi de població totalment disseminada fins l’any 1972, en què fou agregat al de Santa Coloma de Farners Mapa L38-13333 Situació 31TDG639343 Al punt quilomètric 8,35 de la carretera GE-551, de Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners, surt una pista en direcció a migjorn que arriba a l’església en uns 400 m JRR Història El nom de Cladells podria provenir del mot llatí Claudo , que vol dir “Clos Tancat”, i que faria referència a la situació geogràfica on…
Senyorius laics i eclesiàstics a Osona anteriors al 1300
Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització dels castells i fortificacions documentades anteriorment a l’any 1300 A Pladevall-A Benet Alpens El terme municipal d’Alpens és una part de l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll El castell es troba dins el terme de les Llosses i per tant s’estudiarà al volum referent al Ripollès Domus de Freixenet El Brull El terme municipal del Brull formà part inicialment del terme de Seva, fins que el segle XI sorgí el castell del Brull com a desmembració del terme antic Castell del Brull Domus de la Sala del Brull Calldetenes El nom actual del…
Sant Andreu de la Vola (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
Situació Planta de l’església, a escala 1200 L’edifici original, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular, fou tan modificat, que ara cal endevinar-lo enmig de tanta construcció posterior, d’època barroca J Sarri L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola es troba situada ben arrecerada al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall alta del riu Fornés, passat el mas de la Sala, al costat de la casa de pagès de Cullell, a 767 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,2 —…
Informalisme i matèria
El període que va del 1955 al 1961-62 inclou els Salons de Maig impulsats per l’Associació d’Artistes Actuals, els intents per organitzar un Museu d’art contemporani a Barcelona a la Cúpula del Coliseum, els grups d’abstractes Zerofigura, Cicle d’art d’avui, Cogul i les escoles d’art FAD, 1960 Elisava, 1963 Eina, 1967 El ressò de Dau al Set es trobava encara en l’obra de Francesc Garcia Vilella, Joan Brotat Barcelona, 1923, Josep Guinovart Barcelona, 1927, i Armand Cardona Torrandell Barcelona, 1928 entre d’altres Ramon Rogent 1920-1968 va tenir un gran i efímer pes al seu taller es van…
Els inicis d’un concepte de disseny
S’ha parlat molt de la postguerra com d’una etapa d’una pobresa absoluta, d’un veritable desert Però és just, com s’està fent darrerament, que es vagi reconeixent la importància d’alguns fets aïllats que demostren la lucidesa de certes persones concretes Cirici, que va marcar profundament els estudis de l’art contemporani posterior, va escriure un article a Ariel , al juny del 1946, titulat «L’art de la saviesa», on afirma que s’ha de donar un lloc a la cultura «al tocadiscs, al lavabo, a la forquilla, al capell o l’ampolla no menys que a un monument» Al començament dels anys cinquanta, i…
Informàtica 2014
Electrònica i informàtica
L’evolució de la informàtica va continuar centrant-se en les realitats i potencialitats dels telèfons intelligents smartphones que, dia rere dia, es configuren cada vegada més com a veritables ordinadors portàtils amb una gran quantitat de funcions Per això, les novetats van raure, quasi totes, en l’evolució de les tauletes tàctils tablets i els telèfons intelligents, en els seus processadors i sistemes operatius i en les seves aplicacions més populars xarxes socials, fotografia, nous jocs, etc, sense oblidar la seva funció principal inicial, la telefonia També va reaparèixer la idea de l…
Informàtica 2009
Electrònica i informàtica
En període de crisi, no acostuma a haver-hi un excés de novetats quant a dispositius Enguany s'ha recordat el naixement de la popular xarxa de xarxes, o internet, ara fa ja quaranta anys, i les seves principals aplicacions, del tot impensades quan internet va començar El 2009 alguns vells projectes van fer realitat algunes de les seves promeses, com va passar amb l'anomenat cloud computing 'computació en núvol' Finalment, la mala acollida del Windows Vista, de Microsoft, va obligar a presentar, molt abans del previst, el nou sistema operatiu de Microsoft, el Windows 7, tot i que el mercat ja…
Cabra del Camp
Cabra del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes del Pont d’Armentera NE, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp S, de l’Alt Camp, i amb els de Barberà de la Conca i Sarral NW, de la Conca de Barberà El territori municipal s’estén, ja al límit amb la Conca de Barberà, pel sector septentrional de l’Alt Camp accidentat per les serres Carbonària i de Comaverd, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià, riu aquest darrer que recull els torrents que solquen el territori Comprèn la vila de Cabra del Camp, cap de municipi, l’antic poble de Fontscaldetes, la caseria de la Fonollosa i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina