Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
Coma i mort cerebral
Patologia humana
Definició És anomenat coma el trastorn de la consciència caracteritzat per una alteració de resposta als estímuls externs o els interns, pèrdua de la motilitat voluntària i conservació de les funcions respiratòria i cardíaca La mort cerebral es caracteritza per una pèrdua absoluta i irreversible de l’activitat encefàlica El manteniment de l’organisme només és possible si les funcions vitals, la respiratòria i la cardíaca, es mantenen amb mitjans artificials Causes L’estat de coma pot ésser provocat per diverses causes, perquè es presenta quan s’alteren les estructures del sistema nerviós…
Accident relacionat amb activitat aquàtica
Els éssers humans duem a terme diverses activitats tant laborals com d’esbarjo en medis aquàtics, com ara el mar, la piscina, o el riu Tanmateix, l’aigua no és el medi habitual de l’ésser humà, i en ella l’organisme es troba en condicions diferents a les que existeixen en el medi aèreo-terrestre A més, el cos humà només es pot mantenir surant a l’aigua mitjançant un treball actiu i conscient, per la qual cosa qualsevol trastorn que alteri les funcions nervioses o musculars, encara que en el medi aèreo-terrestre pogués ésser transitori i anodí, dins l’aigua pot tenir greus conseqüències Per…
Els rosegadors: lirons, rates, talpons i afins
Les corones dentàries dels rosegadors presenten una gran variabilitat, relacionada generalment amb els hàbits alimentaris El tipus de corona permet agrupar-los en famílies, i les particularitats són emprades en sistemàtica per a diferenciar espècies L’esquema indica diferents tipus de corona en nou famílies de rosegadors 1 castòrids, 2 esciúrids, 3 arvicòlids, 4 múrids, 5 cricètids, 6 glírids, 7 hidrocoèrids, 8 octodòntids i 9 histrícids Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els rosegadors constitueixen l’ordre de mamífers més diversificat Conté unes 1700 espècies vivents, que…
Santa Maria de Covet (Isona)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, on es despleguen els tres absis que encapçalen la nau central i els braços del transsepte ECSA - M Anglada Vista del sector sud-oest de l’església, on s’aprecia la rica i massissa façana amb la portada i la rosassa I el braç dret del petit transsepte ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del petit poble de Covet, situat prop de la carretera d’Artesa de Segre a Isona i Tremp, passat el coll de Comiols JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG405616 Història L’esment més antic conegut de Covet data de l’any 1033, en què el lloc de…
Escultura de la catedral de Vic
Art romànic
Escultura L’escultura romànica de la catedral de Vic es troba avui dia conservada en llocs molt diversos Mentre els capitells i altres elements de la decoració de la cripta descoberts per Eduard Junyent han pogut ésser conservats al seu lloc d’origen, els altres elements descoberts durant aquestes excavacions han estat reunits al Museu Episcopal Els fragments de dispersió més antiga es troben avui tant a Vic com a l’estranger Josep Gudiol I Cunill n’havia reunits molts al Museu d’altres s’han anat descobrint en colleccions o en diversos llocs XBA Descripció dels capitells de la cripta Els…
Aproximació sumària a la mastofauna del món
La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…
Sant Pere d’Or (Santpedor)
Art romànic
Situació Portada de l'església de Sant Pere d’Or, oberta al cantó de migjorn F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Pere es dreça al bell mig de la població de Santpedor, de la qual és la parroquia que dista uns sis quilòmetres de Manresa vers tramuntana Long 1°50’24” - Lat 41°47’10” Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc anomenat Or Molt aviat degué adquirir la condició de parròquia que conserva avui dia L’església era de fundació comtal, que per diverses donacions passà, en part, al monestir de Sant Benet de Bages El lloc d’Or es documenta…
Santa Maria del Camí (la Garriga)
Art romànic
Situació Capella romànica d’un antic hospital de camí ral, vista des de l’angle sud-est M Anglada L’ermita és a l’extrem sud-est del mas Terrers, que es troba a l’extrem de migjorn de la Garriga, al costat de la riera de Samalús, poc abans que desguassi al riu Congost Mapa L37-14364 Situació 31TDG406137 S’hi entra per un trencall a mà dreta vers ponent que es troba a uns 200 m de la sortida de la Garriga vers migjorn o cap a Granollers MAB Història Les notícies sobre la història de Santa Maria del Camí comencen al segle X Segons alguns indicis el 921 es fundà en aquest lloc un nucli monàstic…
Llibre Saltiri glossat (ms. 51)
Art romànic
Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…
Guillem Lantungard i la renovació de mitjan segle XIV
Art gòtic
Cap al 1280 arribà a París un exemplar del Lapidari d’Alfons X, llibre que conté una recepta del groc d’argent, probablement d’origen àrab, que sembla que serví de detonant per a les primeres aplicacions d’aquest color en les vidrieres entorn el 1300 L’extensió del seu ús va tenir lloc, des de la cort parisenca, en els primers decennis del segle XIV A Catalunya, la tècnica, que modificà substancialment l’aspecte de les vidrieres, va començar a aplicar-se a mitjan segle XIV Amb aquesta, i de la mà de Guillem Lantungard, van penetrar també les tendències europees del moment Els canvis produïts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina