Resultats de la cerca
Es mostren 560 resultats
Almacelles

Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
els Prats de Rei

Els Prats de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera de la riera de l’Anoia.
Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…
Riudoms
Riudoms
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat a la part plana del Camp de Tarragona L’envolten Reus E, l’Aleixar N, Maspujols N, les Borges del Camp NW, Botarell W, Montbrió del Camp W, Vinyols i els Arcs SW i S, Cambrils S i, ja al Tarragonès, Vila-seca SE El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi El seu escut…
Peramola
Peramola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la part meridional de la comarca, estès a la dreta del Segre El terme confronta a llevant amb el municipi d’Oliana, al S amb Bassella, a ponent amb la Baronia de Rialb Noguera i a tramuntana amb el municipi de Coll de Nargó Des del punt de vista físic, el Segre separa els termes de Peramola i Oliana, i el seu curs constitueix la fèrtil ribera de Peramola, que en part restarà inundada per la cua del pantà de Rialb També el sector més septentrional del curs del riu fou negat pel pantà d’Oliana, la qual cosa feu que desaparegués el congost, o forat, dels…
les Valls de Valira

El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
La tardor
Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…
Les estratègies productives
Gran gerra d'emmagatzematge, Cova 120, Sales de Llierca, ~4300 cal aC MCG / GS En els darrers anys s'ha observat un creixent interès pel coneixement de l'organització econòmica i social de les societats prehistòriques No obstant això, la investigació continua centrada en sèries cronològiques i en la definició d'entitats arqueològiques cultures, horitzons o fàcies Això implica la dedicació de grans esforços a fer l'inventari de jaciments i dels diferents tipus de materials ceràmica, pedra, os i metall, sovint amb una finalitat només taxonòmica Un gran nombre d'aquests estudis s'ha centrat…
La ciutat de Vic
Art gòtic
L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…
La ciutat de la Seu d’Urgell
Art gòtic
Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…
Els boscos monsònics del món en règim de protecció
La protecció dels boscos monsònics s’ha fet fins ara sota la forma de figures legals de protecció diverses Així, hi ha reserves forestals, parcs nacionals i reserves de natura a la costa occidental d’Amèrica Central, a l’Índia, a Sri Lanka i al sud-est d’Àsia, incloent-hi les illes insulíndiques De fet, nombroses àrees protegides en l’àmbit geogràfic esmentat concerneixen tant el bioma monsònic com la selva plujosa Segons l’altitud, però també segons altres circumstàncies, aquests dos biomes se succeeixen en l’espai, de manera que un cert nombre de les grans àrees protegides del sud-est…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina