Resultats de la cerca
Es mostren 11273 resultats
nota cambiata
Música
Nota estranya en situació mètrica dèbil que és abandonada per un salt de 3a descendent després del qual esdevé un moviment conjunt ascendent (ex.1).
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat estudiat per K Jeppesen The…
passiu
Economia
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible , que li és comptablement…
forma social
Sociologia
Expressió amb què, en la doctrina marxista, hom designa el sistema de producció i la suprastructura de la societat durant les diverses èpoques històriques.
A més de la forma socialasiàtica, objecte de notables polèmiques i que, actualment, hom designa més àmpliament com a forma social tributària , Marx parla de les formes socials antiga caracteritzada pel fenomen de l’esclavitud, feudal i burgesa corresponent, en general, al sistema de producció capitalista, a les quals hom pot afegir la de la comunitat primitiva pròpia dels grups socials més primitius i la socialista Per al marxisme, el desenvolupament de les forces de producció determina la transformació de les relacions de producció, la qual cosa produeix una situació de contradicció…
Restes d’una construcció (Cantallops)
Art romànic
Situació A l’extrem de llevant del poble de Cantallops, a tocar del camí actual que mena a Requesens, a la part oriental d’una casa, hi ha un mur atribuït a una construcció de l’alta edat mitjana Mapa 220M781 Situació 31TDG939969 Història A la part de llevant de l’habitatge, hi ha un fragment de mur format per pedres de granit de mida petita i per còdols units amb morter de calç, que s’arrengleren formant un opus spicatum força ben marcat Segurament aquest tros de paret havia pertangut a un edifici de l’alta edat mitjana L’existència de morter entre les pedres i el…
Camí de Castellbò a Aubet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Vell camí medieval, en part empedrat i en part excavat a la roca ECSA – A Villaró Aubet és un dels pobles de la solana de la vall de Castellbò, en la direcció de Sant Joan de l’Erm Mapa 34–10215 Situació 31TCG624962 Per a arribar-hi, cal prendre, des de Castellbò, la pista que ressegueix tota la solana de la vall, que és la de la dreta a la cruïlla amb la pista de Carmeniu Les restes del camí són molt visibles just abans d’arribar a Aubet, a l’esquerra de la pista Camí Es tracta d’un camí excavat a la roca, molt semblant al de Solanell, que tot seguit…
Terciari
Geologia
Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i…
Ahmet I
Història
Soldà otomà (1603-17), fill de Mehmet III.
Hagué d’afrontar les revoltes que havien començat a Anatòlia durant el regnat del seu pare, i les dels drusos que intentaren de constituir un estat independent a Síria i a Palestina amb ajuda europea ‘Abbās I de Pèrsia aprofità la situació per a completar la conquesta dels territoris otomans del Caucas 1604 Ahmet encoratjà la revolta hongaresa 1604 contra Àustria, dirigida per Istvan Bocśkay, però les seves tropes foren vençudes, i el 1606 hagué de firmar el tractat de Zsitva-Torok Aquests fets reflectiren la descomposició interna de l’Imperi Per tal de salvar la situació…
iteració
Electrònica i informàtica
Execució d’una sèrie d’instruccions d’un programa per a un valor del paràmetre, que serà repetida successivament fins que aquest valor no hagi arribat a un valor que permeti entrar en un procés lògic i sortir, així, d’aquesta sèrie de repeticions.
El conegut garbell d’Eratòstenes per a determinar quins nombres d’un conjunt són primers és una iteració en cada pas se suprimeixen els nombres divisibles per un nombre determinat i els passos es van repetint, canviant el valor del divisor, fins que ja no es puguin suprimir més elements del conjunt La iteració és una de les estructures principals dins el paradigma de la programació imperativa El conjunt de passos que es van repetint s’anomena cos de la iteració, i la condició d’aturada de la repetició, condició de la iteració les condicions que compleixen les dades després de cada execució…
Torre de la Creu del Castellar (Calonge)
Art romànic
Situació El turó de la Creu del Castellar, de forma cònica, és situat al mateix massís del Castellar o de Can Mont on també hi ha Castellbarri, si bé en aquest cas vers el nord-est de la masia de Can Mont, en una situació força inferior, però en un indret dominant, a 250 m d’altitud Aquesta torre servia per a vigilar la vall de Rifred, per on passa l’antiquíssim camí que travessava les Gavarres pel coll de la Ganga i que enllaçava la plana baix-empordanesa amb la vall de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG053350 Hom hi pot arribar des de Can Mont o,…
Santa Margarida d’Adraén (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Situació Vestigis de la capella al fossar de la població d’Adraén J Tous Els vestigis de l’antiga església de Santa Margarida es troben en el fossar del poble d’Adraén, situat sobre la carretera de Fórnols de Cadí a la Seu d’Urgell JAA-MLIC Mapa 35–11254 Situació 31TCG765818 Història No es té cap notícia documental de Santa Margarida d’Adraén però la situació actual de les restes pot fer suposar que es tracta de la capella del castell d’Adraén documentada ja el 1141, en el testament de Pere Ramon, vescomte de Castellbò, que el deixà a la seva muller…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina