Resultats de la cerca
Es mostren 1370 resultats
Jordi Sales i Coderch
Filosofia
Filòsof.
Des del 1968 és professor a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1973, de la facultat de filosofia de la qual fou degà 1995-98 i 2006-09 i on ha exercit una important tasca docent El seu treball filosòfic se centra en la relectura d’alguns autors clàssics Plató, Descartes, Kant i Husserl com a moment preliminar de l’elaboració d’una teoria de la racionalitat que ha estat exposada com a programa en el llibre Coneixement i Situació 1990 És també autor de diversos Estudis sobre l’ensenyament platònic , publicats des del 1992, i de A la flama del vi El convit de Plató 1998 En…
Javier Arenas Bocanegra
Política
Polític andalús.
Llicenciat en dret Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Sevilla 1983-87, fou diputat al parlament andalús en 1986-89, on ocupà la vicepresidència de la comissió de justícia i governació, i novament en 1994-2000, que fou portaveu del Grup Popular i senador en representació autonòmica En 1989-94 fou diputat al Congrés, i del 1991 al 1999 presidí el Partit Popular d’Andalusia Fou ministre de treball i afers socials del govern del PP del 1996 al 1999, any en què fou elegit secretari general del partit El 2002 fou nomenat ministre d’administracions públiques, i el 2003 accedí als càrrecs de…
Lambert Plasència i Valls
Música
Compositor.
Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música…
,
Josep Maria Rañé i Blasco
Política
Polític.
Estudià enginyeria industrial Inicià la seva activitat en el terreny sindical el 1976, any que ingressà a la UGT, on ocupà diversos càrrecs, com el de secretari de polítiica institucional El 1984 ingressà al PSC i s’incorporà a l’executiva socialista del Baix Llobregat Fou regidor dels ajuntaments de Sant Just Desvern i de Sant Feliu de Llobregat, i des del 1988 s’incorporà també a la política nacional com a diputat socialista al Parlament de Catalunya En el terreny de l’administració formà part de l’executiva del Consell de Treball, del consell general de l’Institut Català de la Salut i del…
Salvador Milà i Solsona
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme Exercí la professió d’advocat a Mataró Després de collaborar durant el franquisme amb Bandera Roja i el PSUC , el 1975 ingressà en aquest partit En les primeres eleccions municipals, el 1979, fou escollit regidor a l’ajuntament de Mataró en les llistes comunistes, i estigué al capdavant d’urbanisme fins el 1984 Continuà en el consistori mataroní en les legislatures següents, com a membre d' ICV , i del 1992 al 1999 tornà a ocupar el mateix càrrec Abandonà la política municipal en les eleccions locals del 2003 Al…
xaria
Islamisme
Dret
Nom donat a la llei canònica de l’islam.
Fonamentada en la revelació continguda en l’Alcorà, en la sunna i els ḥadīṯ i complementada per altres normes jurídiques establertes per analogia, amb previ consens de la comunitat, regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà En el seu sentit més tècnic, aquest terme s’aplica per a designar el conjunt de la llei canònica tal com la presenten els texts elaborats dins les quatre escoles de dret reconegudes com a ortodoxes a l’islam hanefita, malikita, xafiïta, hanbalita La xara és vigent, en teoria, a tots els països islàmics, bé que ja des dels primers temps de l’…
Future Systems
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Londres el 1979, format per Jan Kaplicky (Praga 1937) i David Nixon (Bradford, Anglaterra 1947).
Emmarcades dins el corrent high-tech britànic, les seves propostes de caràcter fonamentalment teòric analitzen l’impacte de la tecnologia en la transformació de les conductes i els models urbans Treballant simultàniament des de Londres i Los Angeles, realitzaren estudis per a la NASA i d’altres projectes, com unitats residencials autònomes —Bubble 1983, Peanut 1984, Drop 1988 i Doughnut House 1986— o edificis ciutat, com la Coexistence Tower 1986 A partir del 1989, Amanda Levete Bridgend 1955 substituí David Nixon, i les seves obres adquiriren un caràcter més escultòric,…
consell general
Dret administratiu
A l’Estat francès, després de la llei de 1982, òrgan encarregat de dirigir els afers del departament.
El seu president detenta el màxim poder executiu al departament Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes és renovat per meitat cada tres anys La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres Al departament del Rosselló més tard dels Pirineus Orientals, substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per…
Ashikaga
Història
Família noble japonesa a la qual estigué vinculat el shōgunat del 1338 al 1573.
Senyors de Mikawa i Kazusa, ajudaren, primerament sota el seu cap Takauji, la temptativa de restauració del poder imperial contra els shōgun Kamakura per part de Go-Daigo, del 1331 al 1336 Aquest darrer any, però, Ashikaga Takauji, irritat per les mesures centralitzadores de l’emperador, el deposà i el substituí per Kōmyō, de la branca dinàstica rival Takauji fou elevat al shōgunat el 1338 La guerra civil, que s’allargassà fins el 1392, acabà amb la derrota dels partidaris de Go-Daigo pel tercer shōgun Ashikaga, Yoshimitsu 1368-94 Des d’aquest moment els Ashikaga presidiren un…
Sant Marçal de Relat (Avinyó)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Relat Tingué categoria de parròquia que després perdé, essent avui una sufragània de Santa Eugènia de Relat El lloc és documentat des del 951 i el 1038 l’església apareix documentada amb categoria de parròquia L’església, juntament amb una gran part de Relat i amb la parròquia, passà a dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll, per diverses donacions i restitucions, que entre el 982 i el 1104 feren la família Lluçà, senyors de Relat La vinculació de l’església de Sant Marçal a Ripoll durà fins al principi del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina