Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Els inicis del feminisme català
El feminisme es va configurar en les societats europees en el context de les revolucions liberals burgeses Constituí la iniciativa d’un grup minoritari que va crear una nova imatge i una valoració pública de les dones Les reivindicacions abastaren des de demandes de canvis legislatius que alteressin la condició civil de les dones com, per exemple, el dret de vot promogut pel moviment sufragista fins a la definició de noves pautes morals o la defensa del dret al treball que els permetés una autonomia econòmica Els precedents ideològics es troben en la Illustració i en l’individualisme religiós…
El prestigi de La pàtria d’Aribau
Trobes , manuscrit de l’ Oda a la Pàtria , BCAribau, 10-11-1832, BC La pàtria Trobes és el títol original del poema de Bonaventura Carles Aribau, habitualment conegut per Oda a la pàtria després d’un procés de mitificació estretament lligat al fenomen de renaixença esdevingut en la cultura catalana vuitcentista És un poema de sis octaves castellanes antigues o coplas de arte mayor , en què se substitueixen els dodecasílabos per alexandrins Aribau s’havia vist en el compromís de versificar en llengua catalana per celebrar l’onomàstica de Gaspar de Remisa…
L'art macrosquemàtic
Gerra globular decorada amb impressions de Cardium que representen una figura humana, cova de l'Or, Beniarrés, sense referència estratigràfica, ~4 800 aC MAMA / GC Les primeres manifestacions de l'art macrosquemàtic van ser descobertes de manera casual el 1930 a l'espectacular conjunt del pla de Petracos a Castell de Castells Marina Alta La rellevància d'aquestes troballes va afavorir l'inici d'una sèrie de campanyes de prospecció exhaustives i sistemàtiques —dutes a terme per membres del Centre d'Estudis Contestante i dirigides per Mauro Hernández Pérez de la Universitat d'Alacant—,…
Cinema català: entre la recerca de la identitat i la crisi industrial
El 27 de febrer de 1981, el govern estatal de la UCD traspassà les competències culturals a la Generalitat de Catalunya En el traspàs hi va mancar, però, el fons de protecció que el govern atorgava a la cinematografia Aquest fet va marcar profundament l’evolució del cinema català, que contínuament ha anat a remolc de les decisions de Madrid Un mes abans dels traspassos culturals, van tenir lloc les Converses de cinema de Catalunya, durant les quals es reprengué un vell debat que ja havia esclatat en el Congrés de Cultura Catalana del 1977 és cinema català el cinema realitzat a Catalunya d’…
Les dones en la política franquista

La Delegada Provincial de la Sección Femenina, M.Tey, i la Delegada Nacional, P. Primo de Rivera, en una missa al Bruc, C. Pérez de Rozas, 28-2-1960.
AF/AHC
El tractament que el règim franquista feu de la dona com a subjecte social i polític sempre va romandre inspirat per l’integrisme catòlic, que bastí un discurs ideològic que reduïa el paper de la dona en societat al de la vida privada —primer com a filla sotmesa al pare i després com a esposa i mare sotmesa al marit— Però l’instrument fonamental de què disposaren les instàncies oficials per a fer una política adreçada a la dona, la Sección Femenina de FET-JONS, sempre va tenir un espai per a la contradicció Les portadores oficials d’aquest discurs resultaven ambiguament laïcitzants per la…
1700-1714: El final de la Generalitat moderna
Els darrers catorze anys d’existència de la Generalitat moderna —i, més en general, de les Constitucions i de tot l’entramat juridicopolític català— estigueren marcats per la guerra de Successió i les seves diverses conjuntures A grans trets, es podrien diferenciar tres etapes, de dimensions diverses el primer govern de Felip com a Felip IV de Catalunya-Aragó, el govern de Carles III i els darrers anys de la guerra, després dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt, caracteritzats per la resistència en solitari dels catalans El primer govern de Felip i la formació del partit austriacista…
Música i dansa
El mot «art» suggereix, generalment, el procés creatiu o la manera de fer les coses, subjecte –en la seva forma final– a determinats cànons estètics És a dir, art és un producte en relació amb un concepte de bellesa, sigui quin sigui el context social, cultural o temporal Partint d’aquesta visió, òbviament molt genèrica i global, l’art qualificat de popular s’identifica amb aquell que té per objecte embellir, d’una manera creativa i agradosa, allò que pertany a la vida quotidiana de les classes populars Això és, l’art no com a finalitat en ell mateix, sinó com a cosa funcional, que acompanya…
filosofia anglesa
Filosofia
Línia de pensament filosòfic desenvolupada en l’àrea cultural anglesa a les Illes Britàniques.
Aquesta designació no es limita a la investigació filosòfica expressada en llengua anglesa altrament, en quedarien excloses totes les aportacions filosòfiques anteriors al primer llibre de filosofia escrit en anglès Advancement of Learning de Francis Bacon, 1605 El que hom pot designar per filosofia anglesa, tot i les nombroses excepcions, té uns trets generals comuns una preocupació pels criteris d’investigació objectivables que porta a la preferència pel mètode inductiu Bacon, John Stuart Mill i per la concepció empírica del coneixement Locke una preocupació pel llenguatge com a mitjà d’…
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Membre d’una noble família catalana, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà l’expulsió de l’orde dels territoris espanyols, per la qual cosa passà a Ferrara, ciutat…
, ,
psicologia
Psicologia
Ciència que estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana, considerada individualment o bé, i àdhuc alhora, com a membre d’un grup social; per tal de diferenciar-la de la psicologia animal, hom en diu també psicologia humana.
Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina