Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, la part més ben conservada, amb la clàssica decoració de tipus llombard ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Sant Joan són al vessant sud del serrat al cim del qual hi ha les restes del castell de Torreblanca, en una posició dominant sobre el curs del Segre Mapa 34-23329 Situació 31TCG475447 Per accedir-hi, cal seguir un dels itineraris que s’han descrit en la monografia precedent JAA Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca La seva història s’ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca o de la Costa de Sant…

Situació Capçalera de l’església, amb l’absis mig esberlat que arrenca d’una gran socolada ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu es drecen a la banda de llevant del tossal on s’espargeixen els vestigis del poble abandonat de Pugis L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent MLlR Mapa 33-14360 Situació 31TCG287316 Història Fins ara la documentació no ha permès consignar cap notícia històrica sobre l’església de Sant Bartomeu, que a l’edat mitjana feia les funcions de culte per als habitants del poble de Pugis Tampoc no podem…

Situació Absis de l’església amb una peculiar decoració de tipus llombard executada de forma força barroera ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al cim d’un esperó sobre el Rialb, prop de la seva unió amb el barranc de la Fabregada, a poca distància de la masia de Terrassola Mapa 34-12291 Situació 31TCG488583 Per a anar-hi, cal prendre la pista que segueix el curs del Rialb i que s’agafa des de Gualter per Sòls de Riu o bé des de la carretera de Ponts a Folquer, prop de l’església de Santa Maria de Palau, cal agafar una carretera senyalitzada en direcció a Sant Cristòfol Un cop passada…

Església parroquial del poble de la Régola, que és situat a uns 3 km de la vila d’Àger, en direcció a Tremp La primera referència sobre la parròquia de Sant Julià de la Régola apareix l’any 1040 Es tracta del testament d’un tal Guillem, el qual deixà a Sant Pere d’Àger l’alou de vila Radulpho —no localitzat encara—, la meitat d’un molí i unes vinyes que afirma tenir “ in parrochia Sancti luliani ad ipsa surba ” Al seu senyor Pere li deixa la seva pròpia casa situada in vicho El segon document data del 1049 i és molt més interessant es tracta d’una carta de franqueses que Arnau Mir de Tost i…

Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…

Curs ocupacional organitzat per l’ajuntament de Cornellà, sd PRECSA Al llindar del segle XXI hi ha dos elements que han suposat canvis substancials en la naturalesa de la transició dels joves a la vida activa l’esclat del capitalisme informacional i la precarietat del mercat de treball L’expressió “capitalisme informacional” identifica la nova formació social del capitalisme avançat a partir d’un salt qualitatiu en el desenvolupament de les forces productives dintre del nou paradigma tecnològic de la informació, la microelectrònica i la biogenètica i la globalització de l’economia mundial La…

Manifestació contra l’atur, sd FCG-AHCONC La teoria econòmica considera que hi ha un mercat de treball on es troben l’oferta i la demanda L’oferta és formada pel conjunt de persones que ofereixen els seus serveis laborals —la seva capacitat per fer coses— en canvi d’una remuneració, i la demanda de treball és el volum de treball efectivament contractat per part de les empreses i utilitzat en els processos productius L’atur es defineix com la diferència entre oferta i demanda en el mercat de treball i, per tant, és la diferència entre les persones que s’ofereixen per a treballar població…

Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia No se’n conserva cap exemplar i a la pintura apareixen representats completament coberts, amagant del tot o parcialment l’estructura del moble, la qual cosa dificulta el coneixement dels sistemes constructius i la…

La constitució Anunci Banca Española , 1975 El seu primer nom va ser Banc de Coordinació Industrial, i va ser constituït el 1974, sota la presidència d’Higini Torras, empresari paperer El banc fou autoritzat el 7 de novembre de 1974 amb el nom de Banc de Coordinació Industrial i amb l’anagrama Gehler Aquestes lletres corresponien a les tres primeres lletres de les províncies que pretenia potenciar el banc, en la seva versió castellana Girona, Osca i Lleida El promotor era Higini Torras i Majem Nascut el 1934, pertanyia a una família amb una llarga tradició industrial paperera a la Garrotxa i…

El 31 de juliol de 1419 juraren els càrrecs els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan Desgarrigues Segles XIV – XV, comanador del Masdéu diputat militar Galceran de Santmenat, cavaller diputat reial Llorenç Rodon, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Narcís Estruç, ardiaca major de Tarragona El 2 d’agost de 1419 jurà el càrrec el següent oïdor oïdor militar Guillem de Masdovelles El 6 d’agost de 1419 arribà a Barcelona el següent oïdor reial Joan Desbosc, ciutadà de Lleida Les notícies sobre Joan Desgarrigues són ben minses Se sap que havia professat en l’orde de l’Hospital, i…