Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Verola
Patologia humana
La verola és una malaltia infectivocontagiosa d’origen víric, que ha causat importants estralls a la humanitat fins fa poques dècades, però que ha estat erradicada del planeta, gràcies a les massives campanyes de vaccinació antiverola arreu del món L’últim cas de verola fou registrat l’any 1977 a Somàlia L’agent etiològic del trastorn era el virus de la verola , virus de grans proporcions —en relació amb altres virus—, pertanyent a la família Poxviridae L’hàbitat natural del virus era l’organisme de les persones malaltes, que, mitjançant les secrecions respiratòries i salivals, podien…
Febre hemorràgica vírica
Patologia humana
Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors Principals febres hemorràgiques víriques nom família de virus vector medi zones geogràfiques Chikungunya Togaviridae mosquits rural, urbà Àsia, Oceania, Cuba Malaltia dels boscos de Kyasanur Togaviridae paparres rural Índia Febre hemorràgica d’Omsk…
El que cal saber de SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida
Patologia humana
La SIDA o síndrome d’immunodeficiència adquirida és una afecció molt greu que es desenvolupa en molts casos d’infecció per l’anomenat virus de la immunodeficiència humana o VIH La presència d’aquest virus en l’organisme, després d’un període asimptomàtic d’una durada indeterminada i actualment indeterminable, produeix un progressiu debilitament del sistema immunitari o defensiu, la qual cosa comporta l’aparició de múltiples i variats trastorns que solen causar la mort Al nostre medi, els collectius més afectats són els addictes i exaddictes a drogues d’administració intravenosa, els homes…
El que cal saber de la criptorquídia
Patologia humana
La criptorquídia és un trastorn relativament freqüent, caracteritzat per la localització d’un o ambdós testicles fora de l’escrot, a causa d’una alteració del desenvolupament fetal En molts casos, l’absència del testicle a l’escrot no és deguda a una veritable criptorquídia, sinó a un criptorquidisme fisiològic o testicle en ascensor, caracteritzat per l’ascens ocasional del testicle per una contracció involuntària del múscul cremàster de l’escrot El criptorquidisme fisiològic no precisa tractament perquè es resol amb l’edat, sense deixar seqüeles La palpació dels testicles en un infant petit…
El que cal saber de la cirrosi hepàtica
Patologia humana
La cirrosi hepàtica, o simplement cirrosi, constitueix un trastorn greu i irreversible del fetge, caracteritzat per la presència de tres tipus de lesions anatòmiques zones de necrosi o mort d’hepatòcits o cèllules hepàtiques zones de regeneració de teixit hepàtic i zones de fibrosi o formació de teixit cicatricial La cirrosi constitueix el punt final de nombrosos trastorns crònics que afecten el fetge durant alguns anys, de vegades molts, com l’alcoholisme, o l’hepatitis crònica d’origen víric Al nostre medi, l’alcoholisme n’és la causa principal És possible que la cirrosi es mantingui…
El que cal saber de la leucèmia
Patologia humana
La leucèmia consisteix en una proliferació anormal i exagerada de leucòcits que envaeixen la medulla òssia, els òrgans hematològics i finalment tot l’organisme, i s’hi acumulen i provoquen alteracions funcionals molt diverses que causen la mort al cap d’un període de temps més llarg o menys Si bé la leucèmia és una afecció molt greu, n’hi ha de diversos tipus, segons els quals el pronòstic es modifica notablement Així, per exemple, mentre que l’anomenada leucèmia mieloblàstica aguda sol comportar la mort al cap de poc temps, la leucèmia granulocítica crònica evolucióna durant molt de temps i…
Alfred Sauvy
Historiografia catalana
Economista, demògraf, historiador i assagista rossellonès.
Pel que fa a la seva formació, el 1916 entrà a l’École de Mines, i més tard estudià a la Polytechnique de Montpeller Com a historiador, realitzà i dirigí recerques sobre tres grans temes la història del pensament demogràfic i dels mètodes de limitació de la natalitat, la història econòmica de França en el període 1900-45 i la història demograficoeconòmica global del Tercer Món, en especial, a partir del 1945 i fins als anys seixanta Un dels seus primers treballs, Essai sur la conjoncture et la prévision économique 1935, fou…
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…
José Antonio de la Loma Hernández
Cinematografia
Director, guionista i productor.
Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…
Jordi Tomàs i Freixa
Cinematografia
Cineasta amateur i col·leccionista.
Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…