Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
Francesc Vicens i Giralt

Francesc Vicens i Giralt
Art
Espeleologia
Política
Polític, historiador i tractadista d’art i espeleòleg.
Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de l’art A l’…
,
Gaspar Melchor María de Jovellanos y Ramírez
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític asturià.
Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…
monestir de Valldigna
Abadia
Important abadia cistercenca (Santa Maria de Valldigna), dins el municipi de Simat de la Valldigna (Safor), actualment en ruïnes.
Fou fundada per Jaume II el 1297, quan establí la delimitació de l’antiga vall d’Alfàndec o de Marinyén, defensada pels castells de Marinyén i d’Alcalà d’Alfàndec, que rebé després el nom de Valldigna i la cedí al monestir de Santes Creus perquè hi fundés un monestir L’any següent es formà la comunitat inicial, que constava de tretze monjos El nou monestir rebé el domini d’un extens territori format per la vall del seu nom, amb les poblacions de Simat de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, la Vall de Tavernes després Tavernes de la Valldigna, la Xara, Alfulell, l’Ombria, Massalali, el…
l’Éssera

L’Éssera al forat dels Aigualluts
© Carolina Latorre Canet
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Cinca, de 86 km.
Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una…
Mare de Déu de Buràs (Montanui)
Art romànic
Situació Sector de migdia d’aquest petit santuari, actualment en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font Aquest santuari, ara en ruïnes, es troba a la serra de Casternui que tanca per la dreta l’entrada a la vall de la Valira de Castanesa És a 1 080 m d’altitud, en un replà que domina el vell nucli de Casterner de Noals Mapa 32-10 213 Situació 31TCH103013 S’hi arriba seguint el mateix itinerari que porta actualment a Casterner, és a dir, des del km 131 de la N-230 s’agafa primer la C-144 que va a Castillo de Sos i poc després la carretera de Bonansa A menys d’un parell de…
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura
Teatre
Cavaller, poeta i dramaturg.
Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, però en alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano , de Lluís del Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’inscriuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes En català glossa…
registre
Lingüística i sociolingüística
Varietat funcional d’una llengua, fruit de l’associació habitual entre uns determinats trets lingüístics —fonètics, gràfics, gramaticals, lèxics, etc.— i uns factors correlatius propis de la situació d’ús —com el tema, el canal, la formalitat o el propòsit de la comunicació—.
La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…
Santa Maria de Rúbies (Camarasa)
Art romànic
Situació Absis de l’església, sobrealçat, amb una sèrie d’arcuacions entre lesenes que assenyalen el nivell del ràfec original ECSA - AM Vilarrúbias L’església de Santa Maria és situada al costat del castell de Rúbies Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent AMV Mapa 33-12290 Situació 31TCG272545 Història Aquesta església fou la parroquial del terme del castell de Rúbies posteriorment perdé aquesta condició i fou transformada en sufragània, sense que es conegui de quina parròquia passà a dependre Fins a la desamortització eclesiàstica estigué…
Teresa de Jesús
Fragment autògraf de la introducció a l'autobiografia de Teresa de Jesús
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Nom de religió de Teresa de Cepeda y Ahumada, escriptora mística castellana.
Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…
Xavier Cugat i Mingall
Disseny i arts gràfiques
Música
Cinematografia
Músic i dibuixant.
Vida Als cinc anys s’installà amb els seus pares a Cuba, on estudià violí El 1908 ja acompanyava projeccions de cinema mut al teatre Payret i a dotze anys tocava en l’Orquestra Simfònica del Teatre Nacional de l’Havana, on conegué el gran Enrico Caruso, i li feu una caricatura Viatjà a Nova York i conegué el pianista català Agustí Borguñó, amb qui formà un duet 1916 Conegut com "el modern Paganini", treballà a Hollywood en conjunts de cambra i orquestres com a concertista fins que es decidí a abandonar la música clàssica i es passà a la lleugera o de ball, preferentment de ritmes…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina