Resultats de la cerca

Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola…

Es llicencià en psicologia a Miami i exercí com a professor mercantil L’any 1947 s’inicià com a guionista en la productora Emisora Films d’ Ignasi F Iquino El ángel gris , 1947, i El tambor del Bruch , 1951, del mateix Iquino Apartado de Correos 101 , 1950, de J Salvador Tarde de toros , 1955, de L Vajda La herida luminosa , 1956, de T Demicheli, basada en l’obra catalana homònima de JM de Sagarra Pacto de silencio , 1963, d’A Román, etc L’any 1955 dirigí la seva primera pellícula, Nunca es demasiado tarde , a la qual seguiren La cárcel de cristal 1956, Distrito Quinto 1957,…

Àrea de distribució mundial de la família dels glírids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels glírids és una de les més petites de l’ordre dels rosegadors i comprèn animals molt característics, els lirons, tots de morfologia molt semblant, menys en el cas del gènere Glirurus del Japó, que s’assembla més a un esquirol terrestre Es distribueixen per la regió paleàrtica, Europa —des del S d’Escandinàvia fins a la Mediterrània—, W d’Àfrica, Àsia Menor i part central d’Àsia Hi ha un gènere, Glirurus , que habita al Japó i un altre, Graphiurus , que habita a l’Àfrica al S del Sàhara Als…

Hom inclou en aquesta gran família líquens amb tallus foliaci i amb tallus fruticulós, amb algues clorococcals com a fotobionts Els apotecis són superficials o marginals, de tipus lecanorí, amb el disc d’un color des de brunenc fins a negre i un marge tallí del color del tallus Els ascs, amb una estructura apical amiloide molt semblant a la de les lecanoràcies, contenen generalment 8 espores incolores En podem diferenciar tres subfamílies hipogimnioidees, parmelioidees i usneoidees Les hipogimnioidees Les hipogimnioidees tenen tallus foliaci o subfruticulós, generalment buit, amb una medulla…

L’ any 1949, Joan Brossa, el veritable inspirador de Dau al Set, va escriure un oracle a Antoni Tàpies Barcelona, 1923 amb motiu de la celebració de la primera exposició individual realitzada pel pintor a les Galeries Laietanes, del 28 d’octubre al 10 de novembre de 1950 Aquest oracle hauria pogut acabar dient « El teu arrelament a la terra et farà testimoni » Tàpies ha viscut sempre a Catalunya Durant els primers anys cinquanta es mantenia a Catalunya la tendència a crear grups per renovar l’art Postectura, el 1950 Indika, el 1952 Associació d’Artistes Actuals, el 1953 Taüll, el 1955, les…

Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…

Es fa en pinedes calcàries, i és comestible

És emprada, per la seva duresa, per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc