Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
Santa Cecília de Granera
Art romànic
Situació Capella romànica, modernament restaurada, al costat del cementiri actual de Granera M Anglada La capella es troba just a l’entrada del poble, al peu d’on acaba la carretera asfaltada de Castellterçol a Granera, al costat del cementiri Mapa L36-14363 Situació 31TDG222198 MAB Història La capella, documentada des del 1065, és erigida en un alou o propietat que pertanyia al monestir de Santa Cecilia de Montserrat des del 971 L’any 1187 el noble Arnau de Santa Cecília de Granera “ Arnaldi Sancte Cecilie de Granera ” és testimoni, amb Berenguer de Centelles, del testament del noble Guillem…
Santa Maria de la Roqueta de Fiol (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Situació Santa Maria de la Roqueta de Fiol, bell exemplar del romànic tardà, capçat a llevant, exteriorment, per un absis poligonal ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un planell alterós, prop del qual, al capcer del turó, hi ha les ruïnes del castell FJM-AMB Mapa 35-15391 Situació 31TCF736989 Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de la Roqueta Inicialment no tingué funcions parroquials, que sembla que eren exercides per l’església del castell, si bé després, en un cert moment, les assumí, per perdre-les més tard i passar a ser sufragània de la…
El convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès
Art gòtic
L’església de Sant Francesc, gairebé l’única resta gòtica del desaparegut convent franciscà de Vilafranca del Penedès, és un testimoni de l’arquitectura conventual que es va anar estenent per Catalunya durant el segle XIII, època de canvis que també es van produir a la vila i que es reflectiren en el creixement, la prosperitat i les noves construccions En aquesta etapa s’originaren unes necessitats que els franciscans van compartir i a les quals s’adaptaren L’estret lligam entre la vila i la Corona, atès que el rei hi tenia un palau, possiblement va afavorir l’establiment de l’orde a la vila…
La dinàmica i la variabilitat de l'ecosistema mediterrani
Solell i obac, muntanya amunt El paisatge mediterrani, fins i tot en condicions d’hipotètica virginitat, mostra variacions sensibles segons el relleu Els canvis d’exposició o d’altitud, en efecte, exalten determinats limitadors ecològics que en condicions normals ja actuen sobre la vegetació d’una manera determinant Això fa que la variabilitat paisatgística sigui una constant en el món mediterrani, tan montuós com és Els efectes de l’exposició La variabilitat associada a l’exposició és molt important en el microclima, ja que la radiació solar determina la temperatura i la disponibilitat d’…
Santa Maria d’Organyà
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’antiga canònica, fundada pels senyors de Caboet ECSA – E Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el nucli d’Organyà carrer de la Plaça, població estesa al peu de la carretera C1313 Cal demanar la clau al rector d’Organyà, domiciliat al Carrer Major, que s’inicia gairebé davant mateix de l’església FJM-AMB Mapa 34–11253 Situació 31TCG622748 Història L’església de Santa Maria d’Organyà existia l’any 993, any en què el comte Borrell II feu testament deixant-li dues vaques Organyà és una de les parròquies que apareix esmentada en l’acta de consagració de la…
Santa Maria de Roca-rossa (Tiana)
Art romànic
Situació Vista aèria de la capella costat, ambdues en estat de ruïna ECSA - JTodó Es troba a l’extreum llevantí del massís del Montnegre, a l’antic terme d’Horsavinya, dins l’actual municipi de Tordera Mapa 38-14365 Situació 31TDG703168 L’ascens tradicional es feia per una pista que sortia del quilómetre 7 de la carretera de Fogars de Tordera, des d’on s’accedia per una pista de més de 8 km fins al Coll del Porteli d’aquí calia prendre un carni carreter vers el N, que conduïa fins a les ruines de l’església Avuí dia, a causa de les pistes modernes, obertes per les urbanitzacions de l’Agropark…
Els primers tallers trescentistes a Lleida
Art gòtic
Els antecedents L’existència d’una primera fase d’ornamentació pictòrica dels murs de la Seu Vella, feta al llarg del segle XIII i conservada només en una petita part, a la capella de Sant Tomàs, devia condicionar les successives intervencions a la catedral L’antiguitat i l’abast d’aquestes primeres intervencions pictòriques justifica que es demorés fins a les primeres dècades del segle XIV la realització de nous murals, fets quan els del segle anterior devien començar a semblar superats En tot cas, resulta difícil establir la seqüència exacta dels murals catedralicis des de la primera meitat…
La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca de l’Alt Urgell
Art romànic
La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
Osona

Mapa de la comarca d’Osona abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina