Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
La mina de la riera de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Una de les dues boques d’entrada a la mina, encara en ús al segle passat ECSA - J Bolòs Mina, o túnel, situat a la riba esquerra de la riera de Banyeres, prop del Mas Roig Una de les seves boques d’entrada és al costat de la riera i l’altra al pla que hi ha darrere del mas Mapa 35-17447 Situació 31TCF792688 S’hi pot anar des de Banyeres, agafant una pista asfaltada que passa pel costat del restaurant del Bosc, o bé des de Saifores A sota del Mas Roig, a la banda de dalt de la carretera, al costat del pontet que travessa la riera, hi ha l’entrada inferior de la mina JBM-JJBR-RMUC-JARN…
Sant Jaume de Moja, abans Sant Cugat (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb la parròquia moderna al fons ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Jaume de Moja és situada dins el nucli urbà del poble de Moja, al costat de la moderna església parroquial Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Història Aquesta església és documentada per primera vegada el 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l’església de Sant Cugat de Moja El 1109 una butlla del papa Calixt II també l’esmenta Per mitjà d’aquestes…
Castell de Perella (Prats de Molló i la Presta)
Situació Ruïnes de la torre mestra d’aquest castell, únic element que en destaca ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Perella, entre les quals predominen únicament els murs de la torre mestra, són al nord-est de la vila de Prats de Molló, a uns 400 m del seu nucli antic i uns 250 m a llevant del fort de la Guàrdia El castell de Perella fou bastit en un planell estret que hi ha al cim d’un serrat o contrafort que davalla vers el riberal del Tec Aquest serrat s’enlaira entre els fondals de dos torrents que el delimiten pels costats de llevant i de ponent Als altres dos costats, la fortalesa…
Sant Pere del castell de Paracolls (Campome)
Art romànic
Situació Ruïnes de la capella de Sant Pere del castell de Paracolls, a la qual manca tot el sector de ponent ECSA - A Roura La capella de Sant Pere és situada damunt de l’esperó rocós, a l’extrem de tramuntana del conjunt de les ruïnes de la fortalesa de Paracolls, prop del caire de l’escarpat que cau vers l’engorjat dels Banys de Molig Fou bastida aprofitant l’espai d’un petit replà del rocam, que va ser anivellat artificialment en bona part Per a accedir-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 42” N - Long 2° 23’ 15” E…
Torre de Corsavell (Bassegoda)
Art romànic
Situació Una de les façanes exteriors de l’edifici amb una porta d’accés F Tur La Torre de Corsavell o Torre de Cursavell és una casa forta situada una mica per sota, a pocs metres, de l’església de Sant Martí de Corsavell, a mig vessant sud d’una petita vall lateral de la Muga, en una zona actualment força boscosa Mapa 257M781 Situació 31TDG725847 Sortint d’Albanyà cal seguir, durant uns 6 km, la carretera de terra que duu a Bassegoda Aproximadament 1,5 km abans d’arribar a aquest indret surt, en un revolt a mà esquerra, un corriol que porta en un quart fins a Corsavell, que és situat una…
Basílica de la vil·la Fortunatus (Fraga)
Detall del presbiteri de l’església F Tuset La validesa estructural dels ambients litúrgics del tipus de la basílica del Bovalar feu adaptar com a basílica —amb el mateix esquema— una part de la villa tardana coneguda amb el nom de villa Fortunatus, pel nom d’un dels seus propietaris, segurament del segle IV Aquesta villa és situada prop de la ciutat de Fraga, al Baix Cinca Planta de la basílica amb el baptisteri als peus F Tuset Les noves excavacions han canviat totalment la descripció del temple que vam donar basant-nos en la publicació de J de C Serra i Ràfols 1943, que també seguia J…
flauta de bec

Flauta de bec contrabaixa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta amb embocadura de bisell.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura hi ha l’entrada del canal, situada en una secció més prima que la resta, anomenada bec El tub acústic,…
Els enteropneusts
Morfologia general dels enteropneusts A aspecte extern de Balanoglossus i detall A’ anatòmic de la regió anterior B Aspecte extern de Protoglossus 1 Probòscide o gland prosoma, 2 collar mesosoma, 3 porus branquials, 4 plecs genitals o regió genital, 5 regió dels sacs intestinals cecs, 6 anus, 7 musculatura circular de la probòscide, 8 musculatura longitudinal de la probòscide, 9 celoma del prosoma, 10 celoma del mesosoma, 11 glomèrul, 12 vesícula pericàrdica, 13 vas dorsal, 14 vas ventral, 15 esquelet de la probòscide, 16 estomocordi, 17 boca, 18 faringe digestiva, 19 faringe branquial, 20…
Tritó pirinenc
Morfologia El tritó pirinenc Euproctus asper presenta una coloració terrosa, amb o sense ratlla longitudinal groga al dors Té el cap deprimit i la cua gairebé sense cresta Xavier Parellada Aquest tritó, localment anomenat rabatxet, té un cos robust, amb el tronc lleugerament deprimit, subcilíndric La seva longitud total oscilla entre els 10 i els 14 cm La cua és robusta i bastant comprimida, quasi tan llarga com el cos, amb la punta obtusa, sense crestes, però amb carenes baixes El cap és deprimit, més llarg que ample i té el musell arrodonit, i els ulls petits i situats en posició lateral…
Les brassicàcies o crucíferes
Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina