Resultats de la cerca
Es mostren 565 resultats
Roques de restes: fòssils i sediments
Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…
El món dels animals i dels protozous
Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…
Els pleuronectiformes: peixos plans
Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…
El sistema bentònic
La vida al fons de la mar El fons de la mar és un dels reductes de la biosfera menys assequibles directament als humans la seva extensió és enorme ocupa aproximadament un 70% de l’escorça terrestre Els humans, tot i la impossibilitat de colonitzar aquests grans espais, n’exploten una gran part, ja sigui en forma de pesca, ja en la d’extracció de recursos minerals Aquesta explotació no es correspon, però, amb un nivell de coneixements comparable al que hom té dels ecosistemes terrestres Hi ha encara grans buits, en efecte, sobre el funcionament dels ecosistemes submergits i, fins i tot, dels…
Els alguers que no ho són i les algues que no ho semblen
Les praderies submarines Les algues van evolucionar a la mar i es van diversificar en un nombre de grups relativament ampli, d’un dels quals, el dels cloròfits o algues verdes, van sorgir organismes successivament més ben adaptats al medi terrestre fins a originar les plantes pròpiament dites, els espermatòfits, que han arribat a dominar completament el paisatge de les terres emergides Les fanerògames marines Principals fanerògames marines Totes, excepte Phyllospadix que creix sobre substrat rocós, formen praderies submarines als fons arenosos dels oceans i les mars de diferents àrees del món…
La vida en estanys i rierols de l'alta muntanya
Aigües fredes i poc mineralitzades Fora de les zones de neu permanent, l’alta muntanya és sovint un paratge ric en ambients aquàtics de notable singularitat A més de l’abundant precipitació en forma de pluja o de neu per l’efecte del relleu sobre la circulació de les masses d’aire, els tipus més freqüents de roques generalment ígnies, metamòrfiques o magmàtiques són prou impermeables i resistents a l’acció erosiva de l’aigua Així, l’aigua hi circula superficialment en forma de torrents i rierols i s’acumula a les concavitats i a les valls, donant lloc a la formació d’estanys L’…
trocòfora

Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
Decàpodes d'interès pesquer: l’escamarlà
Quantitat de captures en funció de l’hora i durant quatre dies seguits Les barres grogues corresponen al període nocturn Original dels autors L’escamarlà o garagan Nephrops norvegicus és un crustaci decàpode que viu als fons de fang compacte de la plataforma i el talús continentals, tant a l’Atlàntic com a la Mediterrània, on constitueix una important pesquera A la Mediterrània occidental es troba entre 80 i 600 m de fondària Igual que altres peixos, molluscs i crustacis, l’escamarlà forma part íntima de la cultura gastronòmica i marinera del nostre país L’escamarlà és un animal que creix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina