Resultats de la cerca
Es mostren 1040 resultats
Les escoles pictòriques de Tarragona
Art gòtic
Taula central, amb la Mare de Déu entronitzada, del retaule dels Goigs de la Mare de Déu de Cabassers Priorat, versemblantment una obra de joventut de Mateu Ortoneda SCRBM – CAymerich Tot i que es coneix l’activitat de Joan Mateu a Tarragona 1383-1414 i que es té notícia d’un retaule encarregat al pintor Nicolau Frecton per a l’església parroquial de la Selva del Camp, pel preu de 60 florins 1383, els dos grans pintors de l’escola tarragonina del primer internacional van ser Ramon de Mur i Mateu Ortoneda Els principals pintors barcelonins d’aquest període també treballaren per a les contrades…
Partit Demòcrata Liberal de Catalunya
Partit polític
Partit constituït com a secció catalana del Partido Demócrata Liberal [PDL] d’Antonio Garrigues Walker (1982).
Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…
Pau i el seu germà
Cinematografia
Pel·lícula del 2000; ficció de 110 min., dirigida per Marc Recha i Batallé.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Oberón Cinematográfica Antonio Chavarrías, Barcelona, JBA Production Jacques Bidou, París ARGUMENT I GUIÓ MRecha FOTOGRAFIA Hélène Louvart color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pasqual Otal MUNTATGE Ernest Blasi MÚSICA Geronación, Xavier Turull, Fred Vilmar, Toni Xuclà, El Gitano SO Ricard Casals, Albert Manera INTERPRETACIÓ David Selvas Pau, Nathalie Boutefeu Marta, Marieta Orozco Sara, Lluís Hostalot Emili, Alícia Orozco Mercè, Juan Márquez Toni, David Recha Àlex ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 25052001 PREMIS Ondas 2001 millor director…
Montfort
L’església i la muralla del castell de Montfort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat en la transició dels corredors subbètics a les planes àrides prelitorals valencianes.
Un relleu prou diferenciat abasta des dels cingles cretacis de la serra del Sit 1 103 m alt fins a la serra miocènica de l’Alcoraia 520 m i Sant Pasqual 560 m i els claps triàsics del migjorn del terme guixos de Las Espillas que limiten amb la serra de Tabaià i un Quaternari generalitzat per sota els 300 m Les correnties superficials convergeixen al Vinalopó i a la rambla d’Orito, on hi ha una surgència termal banys d’Orito Un màxim demogràfic fou assolit el 1900 3 798 h, i anà baixant regularment fins el 1950 després ha augmentat gràcies a l’increment del regadiu Hi ha 2 881 ha…
Sant Jaume de Durban (Veciana)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Segur, al lloc de Durban Les seves funcions no sobrepassaren les de sufragània de Santa Maria de Segur Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic Les primeres notícies del terme del castell són de l’any 1075 En aquesta data, Ramon Guadall de Calders en el seu testament deixà al seu fill Guillem Ramon de Calders el castell de Segur entre altres El lloc de Durban es documenta per primera vegada l’any 1048, en una venda feta per un sacerdot anomenat Radulf a Adalbert, jutge, i a la seva muller…
Sant Jaume de Rocamora (Argençola)
Art romànic
Aquesta església era situada dins de l’antic terme del castell de Rocamora Inicialment tingué funcions parroquials, però més endavant les perdé i esdevingué sufragània El lloc de Rocamora es troba documentat a partir de l’any 1031 en el testament sagramental de Maier de Clariana, el qual tenia drets a Roca Mora L’església amb les seves funcions parroquials es troba esmentada en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, amb la grafia de Rocha Maura L’advocació del temple apareix l’any 1197 en el testament de Pere de Rocamora, el qual feu una deixa…
Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellar i després del de Seguers Inicialment tingué funcions parroquials, però després les perdé i esdevingué una sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castellar Finalment, en el segle passat recuperà novament les funcions parroquials Les primeres notícies sobre el lloc de Castellar corresponen a l’any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de Seguers L’existència de l’església es comprova l’any 1098, data en la qual Bernat i la seva muller Sicarda…
Santa Maria del castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església de Santa…
Beda el Venerable
Historiografia
Literatura anglesa
Cristianisme
Literatura llatina
Monjo i escriptor anglès.
Després de passar tres anys al monestir de Wearmouth, fou monjo benedictí a Jarrow, i sacerdot des del 702 La seva vida fou totalment dedicada a l’ensenyament i a l’estudi Les seves obres llatines, ben nombroses, li donen un lloc molt important en la primera etapa medieval, que a través de l’escola de York i d’Alcuí convergí en la renaixença carolíngia Entre les obres teològiques cal remarcar les exegètiques, de tendència predominantment allegòrica i espiritual, però que no oblida totalment els aspectes literaris i té en compte una certa crítica textual Cal assenyalar les Homilies ,…
Enric d’Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Història
Lloctinent de Catalunya (1630-32, 1633-638 i 1640).
Sisè duc de Cardona i cinquè de Sogorb La seva lloctinència correspongué a la temptativa del comte duc d’Olivares de portar una política conciliadora al Principat nomenant lloctinents catalans per tal d’aconseguir, per la diplomàcia, la participació econòmica i militar de Catalunya En començar el seu primer període de lloctinència s’havia produït ja la ruptura amb el rei corts del 1626 El maig de 1632, fou substituït pel germà del rei, el cardenal-infant Ferran d’Àustria en cessar Ferran, tornà a jurar el càrrec i intentà, aleshores, d’acabar amb el bandolerisme del Principat fent capturar i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina