Resultats de la cerca

Vida i obra Autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval, que porta el seu nom,  Crònica de Bernat Desclot Coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats —, fou escrita entre el 1283 i el 1288 i se centra en el curt però intens regnat de Pere el Gran 1276-85 La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca Limita amb els municipis de Tivissa S i Garcia W, pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre, i el Masroig N, Marçà NE i Capçanes E del Priorat És accidentat pels contraforts de les serres de Montalt i de la Picotxa, dins el bloc de les de Llaberia i de Tivissa, amb una altitud màxima de 244 m al Calvari, i drenat per la riera de Capçanes o dels Guiamets afluent del riu de Siurana, que rep afluents com el barranc de Forcall i el de Montmaions o de les Pedrenyeres Es troba dins el terme el pantà dels Guiamets, amb una…

La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…

El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…

Situació Església romànica molt ben conservada, que té adossat a l’antiga façana de ponent un campanar de torre del segle XVII ECSA - JAAdell L’església parroquial de Sant Andreu és als afores del poble de Sos, cap al sud, a l’aresta d’un esperó rocallós que domina la vall, on era situat l’antic castell de Sos Mapa 32-9180 Situació 31TBH934128 S’hi arriba pel mateix camí asfaltat de Sessué JAA Història Sos va donar nom a la part baixa de la vall de Benasc, car el castell de Sos n’era llavors el principal centre Aquest castell és conegut des de l’any 976 Tanmateix, de la parròquia…

Situació Façana sud de l’església, on s’observa una esvelta finestra en forma d’espitllera la porta és amagada per la vegetació ECSA - JA Adell L’església de Santa Clara és al cim d’un turó que domina la carretera de la vall de la Fueva Mapa 31-11 250 Situació 31TBG804780 S’hi accedeix, des de la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat el quilòmetre 38, cal prendre la carretera que porta a Panillo Aleshores, entre el quilòmetre 2 i 3, surt una pista, en mal estat, en direcció nord que puja fins al grup de cases de Puigcremat, centrat per l’església, perfectament visible JAA Història Res no…

Situació Ruïnes de l’església situades al despoblat de Bellmunt Arxiu Gavín Aquesta església es troba a l’extrem de llevant del despoblat de Bellmunt, a migdia de Fet, a la serra de Savinós Té adossat un temple més modern Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir, des d’Estopanyà…

Situació Capçalera de l’església, un edifici de la plenitud del segle XII que manté la tradicional decoració llombarda ECSA - JA Adell L’església de Sant Miquel de Pilzà és dins el recinte del que fou l’antic castell Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP Història L’església parroquial de Sant Miquel, que havia estat la capella castellera de la fortalesa de Pilzà, formà part integrant fins el 1956 del bisbat d’Urgell Una de les primeres mencions documentals indirectes d’aquesta església data de l’any…

Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…