Resultats de la cerca
Es mostren 1253 resultats
Les indianes i la indústria cotonera
Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la…
Panoràmica de l’any 2015
El rescat de refugiats siris de la Mediterrània va ser constant al llarg de l’any © UNHCR La guerra a Síria, protagonitzada per l’anomenat Estat Islàmic i indiscutiblement la crisi més greu del 2015 i, fins al moment, de tot el segle XXI, va tenir conseqüències de gran abast La més evident va ser la fugida massiva cap a Europa de sirians i de ciutadans d’altres estats del Pròxim Orient, també sumits en conflictes sagnants L’allau humana de més d’un milió de persones que va creuar la Mediterrània sovint amb conseqüències tràgiques o a través de Turquia va evidenciar les dificultats de la Unió…
Síria

Estat
Estat del Pròxim Orient, situat entre Turquia al N, Iraq a l’E, Jordània al S, Líban i Israel al SW i la Mediterrània al NW; la capital és Damasc.
La geografia física El país té una gran uniformitat física el relleu és dominat per antics altiplans les muntanyes que, a l’extrem occidental i al centre, trenquen la monotonia del paisatge són degudes a dislocacions tectòniques Prop de la costa s’alça Ǧabal al-Anṣārīya, serralada litoral que continua al S en els monts del Líban A l’E s’obre una vall pantanosa, Al-Gab, per la qual flueix l’Orontes, que és l’extrem nord de la sèrie de fosses tectòniques que des de l’Àfrica oriental s’estenen fins al Taure la vall queda tancada a l’E per l’altiplà de Ǧabal al-Zāwīya, continuat al S per l’…
Calais
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, al Bolonès, França, vora el pas de Calais.
Antiga ciutat i fortalesa, voltada per nombrosos canals i molls, s’ha anat desenvolupant sobretot com a port de trànsit entre França i Anglaterra És, alhora, un nucli industrial, amb fàbriques tèxtils fibres artificials i de productes manufacturats És el primer port francès Bé que molt perjudicada durant la Segona Guerra Mundial, presenta encara alguns exemplars del seu passat medieval l’església gòtica de Notre-Dame segles XIV-XVI i la torre Du Guet segle XIII A la fi del segle X inicià el desenvolupament, sota els comtes de Flandes, i fou fortificada el 1224 pel comte Felip de Boulogne El…
Élisée Reclus: les contradiccions del progrés
Geògraf llibertari, Reclus percebé i analitzà els efectes contradictoris del poder creixent del capitalisme del seu temps percebé prou bé les contrapartides que ell anomenava ‘regressos’ dels progressos que s’entreveien Pròxim a Marx i Engels però malfiat pel que fa a l’excessiu poder de l’estat que aquests preconitzaven, amic de Bakunin i de Kropotkin, el 1871 participà amb entusiame en la Comuna de París, fet que li valgué la presó i l’exili Per això, tot i haver estat un dels geògrafs francesos més brillants, i malgrat la seva estimable influència en el pensament geogràfic, la…
Txèquia 2016
Estat
Protestes contra la política del Govern de Txèquia en relació amb la crisi dels refugiats, contrària a les quotes fixades per la Unió Europea © Chmee2 Al mes d’abril un comitè constitucional de la República Txeca va aprovar el canvi de topònim del país per Txèquia , i va enviar a les Nacions Unides la comunicació oficial perquè es produís el canvi de nom en els idiomes oficials de l’ONU La Comissió Europea va abordar la petició del Govern txec de formar part de la zona euro en un futur pròxim, i malgrat els avenços en els criteris de convergència encara no està en disposició de…
Shimon Peres

Shimon Peres (2013)
© Parlament Europeu
Política
Polític israelià.
Emigrà a Palestina 1934 i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel 1948 ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion al partit Rafi fundat per aquest El 1968 ingressà al Partit Laborista d’Israel — format per la fusió del Mapai, el Rafi i l’Ahdut ha'Avoda — , el qual presidí en 1977-92 Primer ministre abril-juny del 1977 i líder de l’oposició durant l’etapa de govern del Likud 1977-84, en 1984-86 presidí un govern d’unitat nacional laborista-Likud Després de la…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un…
música àrab
Música
Música culta, tradicional i popular dels països de llengua àrab.
Segons que es consideri des d’un punt de vista o un altre culte o popular, la seva localització geogràfica varia significativament Els estudis musicològics tradicionals occidentals lliguen el concepte de música àrab al repertori musical clàssic o culte dels països musulmans, en el qual cal incloure la música religiosa Més en concret, aquests estudis el relacionen només amb una de les quatre línies principals de música, la centrada a Egipte Àfrica musulmana Les altres tres són la persa Iran , la de Turquia i l’andalusina música andalusina Tot i que les quatre escoles tenen…
L’Olimpíada Popular. 1931-1936
Quan, el 1931, el Comitè Olímpic Internacional va triar Berlín i no Istanbul o Barcelona, que també eren candidates per a celebrar els Jocs Olímpics del 1936, Alemanya era, encara, un país democràtic Dos anys després, el triomf del nazisme també era el del racisme, el del sexisme i el del xovinisme d’estat, que es traslladava de la mateixa manera al món de l’esport Aleshores es va anar estenent, ràpidament, per Europa i més enllà la idea del boicot als jocs de Berlín de fet, es reuniren 500 000 signatures demanant-ho Es va pensar a celebrar unes olimpíades populars en un altre país, si el COI…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina