Geògraf llibertari, Reclus percebé i analitzà els efectes contradictoris del poder creixent del capitalisme del seu temps: percebé prou bé les contrapartides (que ell anomenava ‘regressos’) dels progressos que s’entreveien. Pròxim a Marx i Engels però malfiat pel que fa a l’excessiu poder de l’estat que aquests preconitzaven, amic de Bakunin i de Kropotkin, el 1871 participà amb entusiame en la Comuna de París, fet que li valgué la presó i l’exili. Per això, tot i haver estat un dels geògrafs francesos més brillants, i malgrat la seva estimable influència en el pensament geogràfic, la seva carrera acadèmica no resultà gaire lluïda.
“Perseguint la divisió forçada del treball, considerant-la un objectiu a atènyer, no sols per augmentar la producció sinó també per separar els obrers, isolar-los els uns dels altres, assegurar el propi poder per l’esmicolament de les forces adverses, la indústria moderna, així com el funcionament de les institucions governamentals, de vegades han arribat a fer impossible l’acord entre els òrgans que pensen o se suposa que exerceixen el pensament i els que acompleixen l’esforç material: “Guarda’t de raonar, que això és cosa meva!” Aquest és, prenent formes diverses, el llenguatge que es parla a gairebé totes les fàbriques, a tots els despatxos, per més que el patró intel·ligent hagi de reconèixer que aquesta divisió perjudica la necessària cohesió entre els elements constitutius de l’empresa.
Com tot altre fenomen històric, les conseqüències d’aquesta evolució [la creixent divisió del treball] es fan sentir doblement, en progressió i en regressió. Hi hagué progrés en la introducció generalitzada del maquinisme, no sols com a resultat de l’enorme creixement de la riquesa, sinó també a causa de l’accés d’un nombre creixent d’obrers a la ciència de la mecànica i a tots els coneixements que s’hi relacionen: electricitat, química, metal·lúrgia; els treballadors instruïts esdevenen legió i les escoles industrials que els són destinades es multipliquen. Hom comença a adonar-se que cada treballador seriós hauria de dominar a fons la ciència —o les ciències— de la qual el seu treball quotidià és mostra.
Però només per a una minoria molt feble s’ha arribat a aquest punt: mentre els conductors de la màquina aprenen i s’enfilen al capdavant entre aquells que pensen, altres obrers, reduïts al simple paper d’engranatges vius de la màquina, fogoners, cosidores, cardadores, condemnats a repetir el mateix gest millions i milions de vegades, arriben al punt de no tenir sinó una aparença de vida; [...].”
“L’homme et la terre” (‘L’home i la Terra’), vol. 2. Librairie Universelle, París (1905-1908). Reproduït a partir de François Maspéro, vol. 2, París (1982)
Traducció: Josep M. Camarasa