Resultats de la cerca
Es mostren 1923 resultats
Septimi Sever

Bust de Septimi Sever
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (193-211).
Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de Clodi Albí i el legitimà…
Santa Magdalena (Cervera)
Art romànic
Aquesta església és situada als afores de Cervera, a ponent, prop de Sant Pere Gros, al costat de la via que unia la vila i el camí ral Sembla que ja existia en el tombant del segle XII al XIII De fet, el 1235, rebé 12 diners com a deixa testamentària de Joan de l’Hospital i la seva esposa Ermessenda L’indret tingué una finalitat assistencial en actuar com a hospital, almenys des d’abans del 1246, any en què se sollicità al consell municipal, inútilment, una ampliació del centre Tot sembla indicar que l’origen d’aquest hospital coincideix amb el de l’església, malgrat que no s’ha pogut…
Santa Maria de Castelldans
Art romànic
Aquest temple, parròquia del poble de Castelldans, fou l’església més important de les Garrigues a l’edat mitjana Castelldans, a causa de la seva situació, fou durant aquest període un nucli estratègic de primer ordre L’indret és documentat des del 1033, quan encara era a mans musulmanes Les fonts llatines associen Castelldans amb un terme castral molt extens, que degué quedar reduït després de la conquesta, segurament per la pèrdua progressiva de territori a mans dels feudals durant el període andalusí No obstant això, continuà sent molt extens i integrà altres nuclis, castells…
Els exercicis d’estirament
Els exercicis d’estirament comprenen una sèrie de moviments corporals que cal dur a terme a l’inici de totes les sessions d’entrenament, independentment de quina sigui l’activitat física o l’esport que es practiqui, i que tenen com a objectiu, precisament, estirar els músculs, els tendons i les articulacions, per tal de fer-los més flexibles i preparar-los perquè després es puguin contreure amb més força i velocitat, o també estirar més, segons el grup muscular de què es tracti D’altra banda, la realització d’aquests exercicis d’estirament prevé el desenvolupament de nombroses lesions…
Mila
Literatura catalana
Protagonista de la novel·la Solitud, de Víctor Català.
La novella explica l’evolució del viatge iniciàtic que ha de dur-la al coneixement d’ella mateixa, i, per tant, a l’existència individual i lliure El seu itinerari comença amb l’ascens a la muntanya, on segueix passivament el seu marit, Matias, que ha de fer-se càrrec de l’ermita En aquest entorn d’aïllament, en el qual no encaixa, descobreix la solitud, i amb ella comença a intuir què és la vida Davant de la desorientació en què es troba, busca refugi en el pastor Gaietà, que li fa de guia i la protegeix dels perills endèmics del medi El seu primer pas cap a aquesta progressiva…
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista…
La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses
La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics, amb petits…
Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet
Racó de la marjal del Moro amb la serra de la Calderona al fons Ramon Dolç Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet 216, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests espais es troben al litoral del Camp de Morvedre, una de les comarques costaneres centrals del País Valencià Les dunes de Canet d’En Berenguer i la marjal del Moro voregen la rodalia de la desembocadura del Palància la marjal d’Albuixec pràcticament destruïda l’any 1991 per fer-hi un polígon industrial ho fa entre el Palància i el barranc de Carraixet A Canet, tot i que força reduïdes…
anticipació genètica
Biologia
Medicina
Fenomen genètic causat per l’expansió progressiva de grups de tres nucleòtids que es repeteixen un cert nombre de vegades de manera consecutiva i que es troben situats dins o a prop d’un gen.
Quan el nombre de repeticions de trinucleòtids assoleix un determinat llindar, és capaç de provocar la manifestació de diverses malalties hereditàries humanes, com per exemple la distròfia miotònica, el retard mental de l'X fràgil i l’atròfia muscular espinal i bulbar o malaltia de Kennedy Cada malaltia depèn d’una repetició de trinucleòtids concreta i afecta un gen determinat En general, un nombre baix de repeticions és innocu i normal, un nombre intermedi es considera portador de la malaltia però no la manifesta i un nombre alt en provoca la manifestació
Alimentació sana durant el primer any de vida
Durant els primers mesos de vida, si més no fins al quart, l’únic aliment apte per al nen és la llet materna o, si és el cas, les anomenades llets adaptades , és a dir, productes industrialitzats elaborats a partir de la llet de vaca, especialment adequats a les necessitats de l’organisme infantil La llet materna és l’aliment idoni en els primers mesos de vida, ja que té tots els nutrients que el lactant necessita i en les proporcions més adequades per a ésser assimilats i utilitzats convenientment per l’organisme immadur de l’infant A més, també conté substàncies que són summament importants…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina