Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
L’espai intern de les ciutats
La ciutat és un dels productes culturals més importants i dinàmics que ha creat l’acció humana Ja ha aparegut explícitament diverses vegades al llarg d’aquest Atles vegeu els mapes Els assentaments humans , Jerusalem, ciutat santa a Sarajevo, ciutat màrtir , La distribució de la població i El comerç interior i encara tornarà a sortir vegeu els mapes La casa , El Patrimoni de la Humanitat i Nova York, metròpoli multicultural a São Paulo, metròpoli multicultural de forma implícita, però, la ciutat és present a gairebé tots els mapes, d’una manera o d’una altra Perquè la ciutat és alhora…
Santa Maria de Bolòs (Camprodon)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costal nord-oriental, curiosament el més interessant de l’edifici, a desgrat de trobar-se tapat per la vegetació M Anglada L’antiga parròquia de Santa Maria de Bolòs es troba darrere la serra de Nevà, en un fondal on s’origina la riera de Bolòs, en el veïnat de Bolòs, fora ja de la vall de Camprodon estricta, prop del límit de llevant del terme municipal que limita amb la Garrotxa Mapa 256M781 Situació 31TDG524837 Per anar-hi cal agafar el mateix camí que porta a Sant Valentí de Salarsa Prop del límit dels antics termes de Beget i Freixenet de…
Necròpoli de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)
Sarcòfags monolítics de pedra d’un taller de la Septimània amb acroteris, trobats a l’interior d’una de les cambres funeràries de l’església de l’antiguitat tardana X Aquilué Damunt mateix del sector septentrional del barri mariner d’Empúries, que començà a desocupar-se durant el segon terç del segle I i que s’havia abandonat completament els primers anys del segle II, i en el sector sense estructures que quedava més cap a l’W, es desenvolupà a partir del segle IV un cementiri que cal relacionar amb l’àrea portuària de la ciutat i amb el lloc de Sant Martí, que entre el final del segle III i…
Olius

Restes del recinte fortificat de Castellvell de Solsona i de l’església de Sant Miquel de Castellvell, al terme d’Olius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la conca alta del Cardener.
Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…
Mare de Déu del Grau (Gallifa)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella sostinguda per grans contraforts E Pablo Situada entre Gallifa i Sant Sebastià de Montmajor, és a mitja carena del pujol que hi ha entre les rieres de les Elies i la del Montmajor, prop de l’aiguabarreig Queda a uns tres quarts a peu des de la parròquia de Gallifa, en un planet a l’interior d’una pineda espessa, per la qual cosa és difícil localitzar-la Mapa L36-14363 Situació 31TDG277146 Per anar-hi hi ha diversos camins, tots llargs i un xic enrevessats Actualment per arribar-hi en vehicle sols n’hi ha un, meitat pista bona, meitat camí carreter estret…
Castell de Marmellar (el Montmell)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt amb les restes del castell al cim del turó I l’església de Sant Miquel a primer terme ECSA - J Todó Castell situat en un turó que s’alça al mig de la vall de la riera de Marmellar Resta una mica allunyat de la plana del Penedès la finalitat principal d’aquest castell devia ésser sobretot controlar aquesta vall lateral Mapa 35-16419 Situació 31TCF789798 Si venim de Vilafranca i de Sant Martí Sarroca, hem d’agafar la carretera de Torrelles de Foix Després d’haver passat el veïnat de Croset surt, del costat d’una nau, a mà esquerra, una pista asfaltada que ens…
Els nous sectors: la informàtica i l’electrònica
Nous computadors de l’Ajuntament de Barcelona, C Pérez de Rozas, 3-5-1971 AF/AHC Els especialistes en l’àmbit del canvi tècnic parlen de l’existència d’una tercera revolució tecnològica que hauria de tenir un impacte econòmic comparable a les dues anteriors Si la primera revolució industrial tingué com a protagonista la màquina de vapor i la segona s’articulà al voltant de l’electricitat i el motor d’explosió, es preveu una nova transformació radical centrada en el processament i la transmissió de la informació Les branques industrials estratègiques en aquesta nova revolució tecnològica…
Les muralles de Girona
Art gòtic
Les riuades i els setges han estat una constant en la història de Girona des de l’antiguitat fins a temps ben recents Per aquesta raó, les defenses per a fer front a les unes i els altres van ocupar durant la baixa edat mitjana l’atenció preferent dels jurats de la ciutat, per iniciativa pròpia o a conseqüència d’una demanda reial Els repetits setges –només durant la guerra civil de 1462-72 va patir-ne quatre– s’expliquen per la situació estratègica de la ciutat, que actuava de “clau de pas” del Principat, en un indret per on era obligat de passar resseguint l’antiga Via Augusta, després camí…
Els cofres encuirats
Art gòtic
Es conserva un grup important de cofres d’època gòtica, la majoria amb recobriment de pell, que comparteixen característiques constructives i formals definitòries vegeu l’apartat sobre el moble en aquest mateix volum, independentment de la decoració que els és pròpia Hi ha abundoses notícies sobre els cofres recoberts de pell, que en els inventaris apareixen esmentats com a “cofres encuirats” o “cofres encuirats i barrats”, en referència a les llandes de ferro forjat exteriors que servien per a travar el conjunt i reforçar l’estructura del moble Cofre encuirat corresponent a un…
tercera guerra Carlina
tercera guerra Carlina El cap carlí Francesc Savalls, al centre, amb els seus col·laboradors (1872)
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (1872-76) iniciada pels partidaris de Carles Maria dels Dolors de Borbó, pretendent carlí (Carles VII).
Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord, la primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina