Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions…
Partido Comunista de España
Partit polític
Partit constituït el 1921, format a partir dels nuclis del PSOE partidaris de la Revolució Russa, que des d’agost de 1918 editaven a Madrid el setmanari Nuestra Palabra (dirigit per Mariano García Cortés).
Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un cert ressò…
Txèquia 2018
Estat
La inestabilitat va marcar gran part de l’agenda política i social del país durant bona part de l’any a causa de les dificultats del guanyador de les eleccions generals del 2017, Andrej Babiš, de formar govern, per la seva incapacitat d’obtenir la majoria parlamentària necessària Durant prop de vuit mesos Babiš va negociar amb el Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista la possibilitat de formar una coalició o de rebre el suport parlamentari extern Finalment, al juny, la candidatura de Babiš va obtenir els vots suficients per a convertir-se en primer ministre i es va formar un govern de…
Vaticà 2014
Estat
El procés d’obertura endegat pel papa Francesc va continuar durant l’any centrat en la reforma de la cúria i les finances, el regeneracionisme moral de les pràctiques religioses per mitjà de l’austeritat i una major tolerància vers l’homosexualitat Amb una frenètica i mediàtica agenda, al febrer el pontífex va crear un consell d’economia format per cardenals i laics amb l’objectiu de controlar l’administració i les finances vaticanes Al maig, va carregar durament contra els donatius de persones corruptes i va excomunicar els membres de la màfia calabresa ‘Ndrangheta Al juny, va fer públics…
Vela
Llinatge de l’antiga noblesa alabesa.
El primer personatge documentat és Vela Jiménez , comte d’Àlaba 868-883, que defensà els passos d’Haro i Cellorigo contra un exèrcit musulmà comandat per l’emir Muḥammad I i que contribuí a la repoblació d’una part de La Bureba i La Rioja El seu fill, Munio Vela , que es titulà comte d’Àlaba, governà poc temps 919-931 ocupà les gorges de Pancorvo i Haro, i més tard fou substituït en el càrrec pel magnat Àlvaro Arraméliz, casat amb Sança, filla del rei Sanç I de Pamplona La política unificadora del comte castellà Fernán González portà a l’annexió del comtat alabès i a l’expulsió dels Vela…
la Reconquesta

Mapa de la Reconquesta
© fototeca.cat
Història
Nom donat a la conquesta per part dels regnes cristians del territori de la península Ibèrica envaït pels musulmans al començament del segle VIII.
Encara que la idea de recobrament i de restauració fou tinguda des de temps molt reculats, el concepte en el seu sentit antonomàsic i tòpic és modern i fou introduït en la historiografia catalana, procedent de la castellana, en temps probablement no anteriors a mitjan segle XIX L’acció de la reconquesta peninsular no fou contínua ni amb un ritme semblant en tots els estats cristians de la Península L’asturianolleonesa, després d’un període inicial de concepcions més aviat localistes, incorporà l’ideal de restauració de la monarquia visigòtica des del començament del segle IX, en temps d’…
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on…
,
Josep Serra i Bonal
Música
Músic.
Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’…
,
Guillem de Vallseca
Història del dret
Doctor en lleis.
Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb…