Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que podria tractar-se d’un…

El tema de la novella són els processos inquisitorials que l’any 1691 se seguiren a Mallorca contra un grup de jueus que volien fugir de l’illa i no ho pogueren fer per culpa del mal temps A Dins del darrer blau , doncs, es narra la frustració d’un èxode cap a la llibertat i un pla de fugida aturat per la dissort d’una ventada El context històric de l’obra s’emmarca en el regne d’Espanya del final del s XVII, sota el desgovern del darrer rei de la casa d’Àustria —el vergonyant Carles II— i en una difícil conjuntura de crisi social i econòmica endèmiques barrejada amb l’actitud…

Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de la paraula ’musa’ és…

Individu jove de paràsit gros Stercorarius skua en ple vol a l’àrea de nidificació de l’espècie a remarcar la forma arrodonida de la cua, ben diferent del paràsit cuapunxegut, del qual es distingeix també per les marcades taques blanques de les ales desplegades, i per la seva mida, més gran 55-58 cm Xavier Parellada És el paràsit més abundant durant l’hivern a la Mediterrània occidental Malgrat que la seva distribució és encara poc coneguda i no se sap si la seva densitat és regular al llarg de la costa, sembla comú a Catalunya, i també deu ser-ho al Rosselló i al País Valencià…

Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…

Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant plecòpters i d’…

Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…

Els aiguamolls i les dunes que ocupaven la plana del baix Ter s’han vist progressivament reduïts a petites restes aïllades En aquesta imatge de l’any 1981, s’hi aprecien els estanyols del Ter Vell els salobrars propers han estat ja parcellats Ernest Costa Els aiguamolls del Baix Empordà 24, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els aiguamolls del Baix Empordà són situats a la plana del Baix Ter, de manera contigua a la platja Les restes actuals de major importància són l’anomenat Ter Vell, les basses d’en Coll —ambdós llocs són, bàsicament, petites llacunes…

Àrea de distribució del ratpenat de Bechstein Myotis bechsteinii , punts vermells, del ratpenat de Natterer M nattereri , punts blaus i del ratpenat d’orelles dentades M emarginata , punísnegres als Països Catalans Maber, original dels autors És molt similar al ratpenat de Natterer Myotis nattereri , del qual es distingeix per la presència d’una osca a l’extrem posterior de cada pavelló de l’orella Com en l’espècie anterior, el marge de l’uropatagi també presenta pèls, malgrat que no tan densament situats Els tragus és més llarg que la meitat de l’orella La fórmula dentària és com la del…

Herbassars d’aiguamoll i plantacions de pollancres als terrenys de l’antic estany de Sils Ernest Costa Els estanys de Sils 21, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Aquest espai és constituït per una petita part de la depressió en què s’ubicava un extens estany —l’antic estany de Sils— que tenia unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada per un i mig d’amplada L’estany, situat al bell mig de la plana de la Selva, fou dessecat de manera definitiva a mitjan segle XIX, després de força intents anteriors frustrats o incomplets Actualment, l’àrea està ocupada per…