Resultats de la cerca
Es mostren 6155 resultats
El frontal de Jesús i els Evangelistes
Art gòtic
Aquest frontal és perfectament datat Encarregat el 1393 per Arnau de Vilalba o Villalba, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses, va ser fet els darrers anys del segle XIV Procedeix de l’esmentat monestir i actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic núm inv 1951 Fa 110 cm d’alçada i 240 cm d’amplada Frontal de Jesús i els Evangelistes, un encàrrec d’Arnau de Villalba, abat de Sant Joan de les Abadesses, del 1393 El teixit de fons, amb ordit i trama de seda vermella, sembla d’origen valencià, i els brodats de seda, plata i or es relacionen amb algun taller català de…
Albert Closas i Lluró
Cinematografia
Actor.
Vida En esclatar la guerra civil, es traslladà a París, on estudià fotografia i el batxillerat fins el 1938, que l’acabà al Liceu de Talence Bordeus El seu pare Rafael Closas i Cendra 1895 - 1956, un dels fundadors d’Acció Catalana Republicana, fou conseller sense cartera i secretari de relacions exteriors de la Generalitat 1936, fins que el 1939 marxà a França Al final del 1939, Albert i el seu germà Jordi viatjaren a Santiago de Xile Estudià a l’Escola d’Art Dramàtic, que havia fundat i dirigit Margarida Xirgu el 1941, i fou el primer galant de la companyia, que abandonà el…
Tomàs Mallol i Deulofeu
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista cinematogràfic.
Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…
Orfeó Gracienc
Música
Societat coral fundada el 1904 a Gràcia (Barcelona) per Joan Balcells, que en fou director fins al 1939.
La seva presentació pública tingué lloc el 15 d’agost de 1905 El cor assolí aviat un alt nivell artístic i organitzà, al seu local social i a d’altres indrets, un gran nombre de concerts, no sols de música coral, especialment la tradicional catalana, sinó també de cambra i simfònica, amb participació d’artistes destacats, catalans i estrangers, i actes culturals diversos El 1914 el Teatre Íntim d’Adrià Gual actuà al seu local social La incorporació d’Ernest Cervera i Pere Jordà com a sotsdirectors donà un nou impuls a l’Orfeó El 1917 inicià la publicació de la revista musical Orfeó Gracienc…
,
Opus Dei
Religió
Institució de l’Església catòlica, fundada a Madrid, el 1928, per Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs.
L’Opus Dei és constituït per un prelat amb el seu propi clergat i els laics homes i dones, solters i casats, de diverses condicions socials que, per vocació, s’incorporen lliurement a la prelatura El prelat és també president general de la Societat Sacerdotal de la Santa Creu, associació de preveres unida intrínsecament a la prelatura i que té com a finalitat difondre entre la resta de clergues seculars l’esperit fundacional de l’Opus Dei La seva finalitat és difondre una presa de consciència de la crida universal a la santedat i a l’apostolat, en l’exercici del treball…
Jordi Sarsanedas i Vives
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià en lletres a la Universitat de Tolosa Llenguadoc i exercí de professor de llengua i de literatura francesa a Barcelona Participà de manera activa en la represa cultural de la postguerra com a redactor d’ Ariel 1947-51 i com a membre fundador, professor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1955-63 Lector a la universitat de Glasgow 1948-50, traduí Vercors i Salinger, i feu versions franceses de poemes de Salvador Espriu i de Miquel Martí i Pol Fou redactor en cap de Serra d’Or 1964-97 Com a poeta la seva obra és singular i allunyada de qualsevol poètica a l’ús, tot i…
,
Ricard Salvat i Ferré

Ricard Salvat i Ferré
© Universitat Jaume I
Literatura
Teatre
Director teatral i escriptor.
Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix creà el grup experimental Teatre Viu 1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, que dirigí fins a…
,
Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès
Literatura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Escriptor i editor.
Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…
, ,
Joan Vinyoli i Pladevall

Joan Vinyoli i Pladevall
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De formació autodidàctica, el coneixement de Rainer Maria Rilke de qui feu excellents versions i Carles Riba , als quals s’afegiren després Friedrich Hölderlin , Arthur Rimbaud i William Shakespeare , determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme el poeta ha de lliurar-se a l’emoció lírica, en la qual, pel llenguatge, esdevé present l’ésser Començà la seva producció amb Primer desenllaç 1937, en què un exacte sentit del poema, sorgit de la voluntària concentració de l’esperit en si mateix o en un…
,
Joan Vilà i Valentí

Joan Vilà i Valentí
© Arxiu Fototeca.cat
Geografia
Historiografia catalana
Geògraf.
Trajectòria acadèmica Llicenciat en història a Barcelona 1947, influït per Salvador Llobet s’interessà per la geografia, disciplina que aprofundí a la Facultat de Ciències, a la Societat Catalana de Geografia, a l’Institut Français i a les universitats de Bordeus, amb Lluís Solé i Sabarís, Pierre Deffontaines, Salvador Llobet i Louis Papy, i de París i Estrasburg, on rebé la influència de geògrafs com Pierre George i Jean Tricart Doctorat a Madrid el 1956 amb la tesi La comarca de Bages El medio físico y la evolución humana , fou catedràtic el 1958 a la Universitat de Múrcia, i des del 1965 a…
,