Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Castell de Bellestar (Penelles)
Art romànic
Aquest castell és consignat per primera vegada l’any 1138, en què Arnau de Ponts, junt amb els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon, donen a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou que tenien al camp de Mascançà, davant Linyola, per tal de bastir-hi un castell, anomenat Bellestar Havien rebut l’alou del comte Ermengol VI d’Urgell El 1143 Arnau Ponts, la seva muller Saurina i el seu germà Ramon manaren a Ramon Arnau que, de la meitat del castell de Bellestar que tenia per ells, en retingués dues parellades de terra i la resta la cedís als homes que hi habitessin En el mateix…
Castell o torre de Mulnar o Munnar (Camarasa)
Art romànic
Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1051, quan Arnau Mir de Tost vengué a Guitard Guillem de Meià el puig del Mulnar amb la seva torre i tot l’alou que hi tenia, situat a l’apèndix del castell d’Orenga o del de Peralba, pel preu de sis unces Arnau Mir afirmà haver-ho comprat als marmessors d’Arnau Guillem Aquest Arnau Guillem podria ser un germà del comprador, bé que aquest parentiu no es pot comprovar Aquest puig amb torre de defensa prengué posteriorment la consideració de castell i amb aquesta condició apareix en el testament que l’any 1193 manà redactar Guillem III…
Sant Jaume de Durban (Veciana)
Art romànic
Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Segur, al lloc de Durban Les seves funcions no sobrepassaren les de sufragània de Santa Maria de Segur Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic Les primeres notícies del terme del castell són de l’any 1075 En aquesta data, Ramon Guadall de Calders en el seu testament deixà al seu fill Guillem Ramon de Calders el castell de Segur entre altres El lloc de Durban es documenta per primera vegada l’any 1048, en una venda feta per un sacerdot anomenat Radulf a Adalbert, jutge, i a la seva muller…
Castell de la Bleda (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Possiblement l’emplaçament d’aquest castell correspongué al lloc on ara hi ha una masia d’aspecte robust coneguda com “el castell de la Bleda”, prop de la capella de Santa Maria de la Bleda El lloc de la Bleda apareix documentat de molt antic En un testament datat el 994 el bisbe Vives de Barcelona concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona un alou que tenia al terme del Penedès, al lloc de la Bleda Durant el segle XI la Bleda va ser de domini comtal L’any 1080 Ramon Berenguer II va definir al seu germà Berenguer Ramon II la meitat de diverses possessions, entre elles…
Santa Llúcia de Torlanda
Art romànic
L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de Turlanda quod ab…
Santa Maria de Cabra del Camp
Art romànic
El lloc de Cabra és conegut des de l’any 980, en què el comte Borrell II de Barcelona donà a Ervigi, a la seva muller Almatruda, i al seu fill Guifré el castrum de Capra amb els seus termes i pertinences L’església de Capra apareix en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 i en força documents de la segona meitat del segle XII L’any 1179, en el seu testament, Pere d’Alvern deixà al seu fill Pere tota la seva honor que tenia al Camp de Tarragona, al terme de Cabra, consistent en el seu mas anomenat Alverge , amb l’obligació que, cada any, de les rendes d’aquest mas cremés una làmpada…
Sant Miquèl de Pasan (Rofiac de las Corbièras)
Situació Vista del petit turó cobert d’alzines on s’amaga l’església de Sant Miquèl A la dreta, hom pot veure el castell de Pèirapertusa ECSA - J Bolòs Els vestigis d’aquesta església són un centenar de metres a l’E de les ruïnes del castell i el despoblat de Pasan, en un petit turó, al centre d’unes vinyes, cobert per un bosc d’alzines En altre temps tenia contigu un cementiri Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 50″ N - Long 2° 32′ 00″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent DB-CPO Història L’església de Sant Miquèl apareix en la documentació per…
Torre de Montdony (els Banys d’Arles)
Situació Basament arrasat d’aquesta torre de guaita situada a poca distància del castell de Montdony ECSA - J Bolòs La torre de guaita és situada al sud-est del castell de Montdony, damunt d’un turó una mica més elevat, a poc més de 100 m de la fortificació principal Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 26′ 26″ N - Long 2 o 41′ 22″ E Des del castell de Montdony cal seguir un corriol que s’enfila cap al sud fins a arribar al cim del turó Torre És una torre de planta circular Tenia un diàmetre interior de 2, 55 m i el gruix de les parets és només de 65 cm Fou construïda…
Santa Maria de Peralta (Peralta i Calassanç)
Art romànic
La vila de Peralta de la Sal és situada a 523 m d’altitud, a la banda dreta de la Sosa de Peralta, en la confluència amb el riu de Sorita L’actual església parroquial de Santa Maria s’emplaça al centre de la vila, i és de construcció moderna No s’ha conservat memòria de com aquesta església anà a raure en poder de la canònica de Santa Maria de Solsona De fet, però, consta que el cavaller Rotlan Ramon, que tenia el castell de Peralta pel comte Ermengol IV d’Urgell, deixà en testament el 1095 quatre unces d’“ ad edificamentum de ipsa ecclesia de Petra Alta ” amb una llàntia que hi cremés…
Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre
Art romànic
El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un honor que tenia…