Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
El Cafè de la Marina
Cinematografia
Pel·lícula del 1933-1934; ficció de 85 min., dirigida per Domènec Pruna i Ozerans.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Orphea Film Barcelona ARGUMENT L’obra homònima 1933 de Josep Maria de Sagarra GUIÓ DPruna FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pere Pruna MUNTATGE Antoni Graciani MÚSICA Els mestres Llorenç Torres i Nin Demon i Joan Gaig i Andreu INTERPRETACIÓ Pere Ventaiols Claudi, en la versió catalana, Rafael Rivelles Claudio, en la versió espanyola, Gilberta Rougé Caterina, Rafael Moragas Moraguetes el mariner borratxo, Sebastià Gasch un borratxo, Paquita Torres, Genoveva Ginestà, Ramon Tor El Libori, Teodor Busquets, Verdugo Enric, Manuel…
Sudan 2009
Estat
En un any preelectoral, el cap d'estat, Omar al-Bashir, va rebre el suport de la Unió Africana UA en el seu litigi amb el Tribunal Penal Internacional TPI mentre que el president Barack Obama es va mostrar més conciliador en la qüestió del Darfur En la cimera celebrada a Syrte Líbia, al juliol, els dirigents africans van anunciar que no cooperarien en la detenció d'Al-Bashir, acusat pel fiscal del TPI, Luis Moreno Ocampo, d'haver comès crims contra la humanitat al Darfur En les seves intervencions sobre el Sudan, Obama va demanar al Govern sudanès que avancés en la solució del conflicte del…
Vicente Aleixandre
Vicente Aleixandre
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta castellà.
Passà la infantesa a Màlaga Llicenciat en dret, carrera que no exercí, fou també intendent mercantil Residí a Madrid i el seu discurs d’ingrés a l’Academia Española 1950 fou sobre el tema amor i poesia Considerat com un dels poetes majors de l’anomenada Generació del 27, la seva influència i el seu prestigi es feren sentir especialment després de la guerra civil de 1936-39 Des del primer llibre Ámbito 1928 fins a Espadas como labios 1932 i La destrucción o el amor 1934, el món poètic d’Aleixandre s’eixampla i s’enriqueix per fer-se més original Arrencant del simbolisme sobretot del de Juan…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista, coneguda artísticament amb el nom d’Esmeralda Cervantes.
Filla extramatrimonial de Clotilde Bosch, muller d’ Ildefons Cerdà , aquest la desheretà el 1864 en conèixer el seu origen Separat el matrimoni, mare i filla anaren a Madrid i després a Roma, on Clotilde rebé les primeres lliçons d’arpa Infant prodigi, debutà a Viena l’any 1873 en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, d’on prengué el cognom artístic, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Sota la direcció de la seva mare, que aprofità els contactes aconseguits com a membre del seguici d’Isabel II, començà una projecció internacional actuà a Londres davant de…
Joan I d’Empúries
Història
Darrer comte efectiu de la segona dinastia comtal d’Empúries (1364-96).
Fill de l’infant Ramon Berenguer i de Maria de Xèrica Es casà amb Blanca de Sicília 1364 En accedir al comtat tenia una vasta cultura, brillantor i ambició, les quals el mostren com un príncep del Renaixement Embellí Castelló d’Empúries, n’acabà la catedral i intentà, sense èxit, d’erigir-la en seu episcopal Ajudà Pere III , el 1364, a València i Aragó, contra la invasió castellana El 1373 estrenyé les seves relacions amb aquest, en casar-se, en segones noces, amb Joana , filla del rei però aviat s’enemistà amb ell, portat pel seu esperit independentista el 1381, en la lluita amb el seu…
Cap al cel obert
Literatura catalana
Novel·la de Carme Riera publicada l’any 2000.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de la mallorquina Maria Fortesa, que, a la segona meitat del s XIX, emigra a Cuba i és víctima de les lluites polítiques que enfronten l’oligarquia cubana amb els interessos colonials espanyols Maria acompanya la seva germana Isabel, que viatja a Cuba per contreure matrimoni amb un cosí llunyà seu, Miquel de Fortalesa Com a conseqüència d’una tempesta i de la febre, Isabel mor en el viatge i la família del seu futur marit confon Maria, malalta, amb la seva germana Un cop aclarit l’equívoc es desfà el matrimoni anterior i qui hauria d’haver estat…
Arnaut Daniel
Literatura
Trobador provençal.
Vinculat a les corts reials de França, Barcelona i potser a la de Ricard Cor de Lleó, se n'han conservat divuit poesies escrites entre el 1180 i el 1200 de les quals una cançó i una sextina amb notació musical Fou la figura més representativa del trobar ric Dante en digué que fou un excellent "fabbro del parlar materno” i Petrarca en remarcà el seu "dir strano e bello” Arnaut Daniel, en efecte, es complau a comparar la seva feina poètica a la tasca d’un joier o d’un artífex que llima i poleix la seva obra, o a la del fuster que ribota i dola la seva labor, i en el seu afany de singularitat…
La vall Ferrera i la vall de Cardós
Panoràmica des de l’estany de Naorte cap a llevant, amb els abruptes vessants dels Guins de l’Ase i els pics de Sotllo i dels Estanys Aquests cims formen part del mateix conjunt muntanyós que la pica d’Estats, màxima alçada del Principat de Catalunya Xavier Moreno La vall Ferrera i la vall de Cardós 22, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus Per damunt de la població de Llavorsí, les valls d’Àneu, Cardós i vall Ferrera, d’orientació predominant N-S, són els tres eixos bàsics sobre els quals s’estructura l’Alt Pallars Les dues darreres, integrants d’aquest espai, són…
Andreu Basté, a Sant Andreu del Palomar
Etiqueta Andreu Basté pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX Els seus successors installaren la fàbrica a Sant Andreu de Palomar Andreu Basté i Bofarull pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX L’any 1829 tenia ja la seva fàbrica al carrer de Moles, entre el carrer Comtal i la muralla de la ciutat, després carrer de Fontanella Tenia quaranta telers manuals El 1850 encara es trobava al mateix lloc, però ara fila i teixeix a la vegada, en el que és una evolució clàssica Ha superat ja l’etapa de les…
si carotidi
Anatomia animal
Eixamplament de la caròtide interna, en el seu origen, ric en terminacions nervioses, que constitueixen un òrgan sensible a les variacions de la pressió arterial, receptor del sistema regulador de la pressió vascular.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina