Resultats de la cerca
Es mostren 450 resultats
Els ecosistemes cavernícoles
Consideracions generals Les parts fondes de les cavitats constitueixen el medi més característic de la fauna troglòbia Les condicions ambientals hi són remarcablement estables, i els recursos tròfics, poc espectaculars però força regulars La fotografia, presa a la cova de la Fou de Bor Cerdanya, mostra alguns biòtops típics, com la base amarada d’aigua de les colades estalagmítiques, i els petits bancs d’argila Lluís Auroux Durant molt de temps les cavitats subterrànies es consideraren desproveïdes d’interès biològic, i les primeres troballes d’animals cavernícoles, fetes entre els segles…
El modernisme literari espanyol i hispanoamericà
El Modernisme espanyol L’etiqueta de «generació del 98» amb què es va voler caracteritzar una «facció» del Modernisme hispànic ha perjudicat considerablement la comprensió d’aquest moviment L’espanyolisme que porta implícita la referència al «desastre» ha impedit contemplar-lo en el marc de la literatura occidental, en el qual sorgí i es desenvolupà Així, la natural inserció en el context europeu es va tenyir de notes negatives i fou qualificat de cosmopolitisme, gallicisme o, fins i tot, escapisme Portada de Renacimiento Madrid, 1907, dirigida per Gregorio Martínez Sierra, revista en què…
Institut d’Estudis Catalans
Primera sessió de l'Institut d'Estudis Catalans (1914), quan es va inaugurar la Biblioteca de Catalunya
© (IMHB) Fototeca.cat
Corporació acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat de la Riba, dedicada a la investigació científica superior, principalment de tots els elements de la cultura catalana.
Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…
Sant Andreu de Baltarga (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Façana de migjorn de Sant Andreu de Baltarga, amb la porta emmarcada per un arc de dents de serra ECSA - Rambol L’església de Sant Andreu de Baltarga és situada al poble de Baltarga, al vessant meridional del serrat que porta el seu nom Mapa 35-10 216 Situació 31TDG018912 Baltarga és a llevant de Bellver, a uns 3 km S’hi pot anar des de Bellver, d’on surt de la carretera N-260, la carretera local que va a Alp i passa per BaltargaRMAE Història La més antiga menció de l’església de Sant Andreu de Baltarga data de l’any 891, en què va ésser consagrada pel bisbe d’Urgell Ingobert, a…
El Mestre de Soriguerola
Art gòtic
La taula de l’església de Sant Miquel de Soriguerola Cerdanya MNAC/MAC, núm inv 3901 va permetre aplegar sota un mateix nom una sèrie important de pintures sobre suport de fusta bàsicament les taules de Toses, Vall de Ribes i Sant Cristòfol que, estilísticament relacionades, trenquen amb les formes que dominaren entorn del 1200 i la primera meitat del segle XIII Cap de les taules que s’hi relacionen té associada una data precisa, fet que ha portat a fixar-ne cronologies molt variades, que van dels voltants del 1260-75 fins al 1350 Tot i així, a l’hora de datar…
Retrat de família
Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…
Els insectes
No hi ha dubte que, de tots els grups d’artròpodes, el dels insectes és el més conegut i, alhora, el més diversificat i el més important numèricament de tot el regne animal Podem afirmar que són organismes d’origen antic, ja que els primers fòssils d’insectes que es coneixen daten del Devonià, bé que fou a partir del Permià que començaren a adquirir importància numèrica, gràcies a la regressió dels oceans i a la diversificació de les plantes Aquestes formes fòssils s’assemblaven ja a les formes actuals, cosa que no permet d’establir d’una manera clara l’evolució dels seus diferents grups…
La pintura en els darrers episodis del gòtic
A mesura que es deixava enrere el gòtic internacional, la pintura renovava el seus tallers Aquests foren envaïts per generacions de pintors que cercaven inspiració directa en el món flamenc o s’acontentaven amb models «paraflamencs», emergits d’altres centres europeus A partir del 1450 es pot advertir un canvi global que es basava en les experiències aïllades que havien anat calant en l’escena catalana des del 1430 Ni algunes regions italianes, ni el món germànic, ni la Provença no resultaren indiferents a la projecció d’un gòtic final que va refer els plantejaments i que cristallitzà sense…
Sant Hilari de Vidrà
Art romànic
Situació El poble de Vidrà, centre del municipi, es troba situat al costat sud-occidental del terme, al peu del puig Castellar Les seves cases són les continuadores de l’antiga sagrera o àmbit murat, renovat els segles XVII i XVIII, el qual, entorn de l’església de Sant Hilari, gaudia d’immunitat Mapa 274M781 Situació 31TDG429637 Per arribar a Vidrà, cal agafar des de Sant Quirze de Besora, població que es troba travessada per la carretera N-152, de Barcelona a Puigcerdà, per una carretera que hi porta JVV Història Els termes que formen la vall de Vidrà són coneguts des de molt antic, gràcies…
Bibliografia general referent al romànic de Conflent
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata, Montserrat 1954 nova edició sense apèndix documental dins Dels visigots als catalans , vol I, Edicions 62,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina