Resultats de la cerca

Hom creu que aquest procés correspon a la malaltia celíaca dels nens i a l' esprue no tropical dels adults Aquesta enteropatia, que afecta la mucosa de l’intestí prim d’individus que hi estan predisposats genèticament, es produeix quan l’intestí entra en contacte amb aliments que contenen gluten, una proteïna present en el blat, el sègol, l’ordi i el triticale cereal híbrid de blat i sègol Aquesta intolerància permanent al gluten, que es pot presentar en qualsevol edat de la vida, pot arribar a atrofiar les vellositats intestinals i, com a conseqüència d’aquesta lesió, apareixen símptomes…

Aquesta ermita era situada prop de la línia divisòria del terme de Premià de Dalt, sota el puig de Sant Mateu A Vallromanes hi havia hagut dues capelles sufragànies de l’església de Sant Vicenç, dedicades a sant Andreu L’una a la Torre Tavernera i l’altra a Llobons No es pot assegurar quina de les dues fou la beneficiada en el llegat de Pere Montornès, l’any 1157 Hi ha autors que suposen que fou aquesta darrera, mentre que Vall i Rimblas creu que el senyor de Montornès devia comprometre’s a pagar la coberta de l’església annexa a casa seva, és a dir, a la Torre Tavernera L’any…

Aquesta església fou una capella castellera dependent de la parroquial de Fontllonga, i, a través d’aquesta, del priorat de Santa Maria de Meià El fet poc corrent de tenir la mateixa advocació la capella del castell i l’església parroquial de la població pot crear confusió, però possiblement la parròquia fou sempre la de la població i l’església del castell fou una simple capella Segurament que l’església de Sant Miquel del castell, com la parroquial, formà part de la dotació del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué realitzar abans de l’any 1040, ja que en una relació de parròquies…

Fou l’església parroquial del terme del castell de Mont-roig i depengué del monestir de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica Indirectament se sap que aquesta església formava part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, que es degué fer abans de l’any 1040 de fet, però, no se’n té constància fins el 1095, quan un nét del fundador, Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, donà al mateix monestir de Meià les esglésies que tenia per donació del seu pare, entre les quals figura la de Montroig Posteriorment, aquesta dependència es confirma en…

Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el…

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…

Es desconeix exactament el lloc on s’emplaçava aquest castell, però tot fa pensar que fou bastit a l’altiplà de Llenguaeixuta, a la serra d’Espígol La primera referència històrica que s’ha localitzat data de l’any 1136, en què Berenguer de Torroja féu donació a Santa Maria de la Seu, per a la seva obra, d’un mas en propi alou situat al comtat d’Urgell, “ in ipso castro de Lenguaexuta ” segons les afrontacions territorials que s’exposen en l’escriptura, aquest castell confrontava a l’est amb el terme de Claravalls, al sud amb el d’Espígol, a ponent amb el de Montmagastrell i al nord amb el…

El poble de Massoteres és situat a 502 m d’altitud, al sector de ponent del terme, just a la plana de Guissona Aquest indret formà part, a l’edat mitjana, del terme del castell de Talteüll, i per tant les seves vicissituds històriques cal suposar que anaren lligades a les de l’esmentada fortalesa El “ termino de Macoteres ” és esmentat l’any 1040 en la donació d’un alou al terme de Guissona, feta per Llop Mir i la seva esposa El fet que les poques referències que s’han localitzat del castell de Massoteres corresponguin al segle XIV, pot fer apuntar com a hipòtesi que, tot i l’existència del…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès Des d’un principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte El terme del castell d’Oristà es documenta a partir del 908 El lloc de Prats es troba en la documentació el 905 L’església de Sant Grau comença a aparèixer documentada a partir del 1074 Fins al segle XIII o XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants, que en els seus testaments li feien llegats piadosos No se sap del cert…

El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…