Resultats de la cerca

Escut de bronze de la ciutat en les cobertes del Llibre de privilegis 1473 AMSU - AVillaró La Seu d’Urgell és a la confluència del Segre i la Valira, a la plana de l’Urgellet, a 700 m d’altitud Situada al sud del Pirineu axial i al nord de les serralades prepirinenques, entre les quals destaca la de Cadí, la ciutat és damunt d’una terrassa fluvial del Segre, en una cruïlla de camins el que resseguia la vall del riu, el que baixava de les valls d’Andorra, el que superava els contraforts de la serra de Cadí pel coll de Creus i els que anaven cap al sud i cap al Pallars Si bé a l’altra banda de…

Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del…

Consideracions generals Els sistemes aquàtics costaners es formen als marges continentals, on el poc pendent permet l’acumulació dels sediments arrossegats pels rius o per la mar La Mediterrània els afavoreix encara més per la falta de marea A les àrees deltaiques poden adquirir una importància i unes dimensions notables, com al delta de l’Ebre, d’on veiem la llacuna de la Tancada Són sistemes rics en nutrients, amb una productivitat elevada i altament dinàmics per l’intercanvi d’aigua entre la mar i les aigües dolces que hi fan cap Els gradients de salinitat són un factor important, que els…

Sistemes aquàtics canviants, fauna i flora adaptables La coincidència del període eixut amb el càlid determina la principal característica dels sistemes aquàtics mediterranis la irregularitat dels cabals fluvials i els canvis del nivell d’inundació en llacs i llacunes naturals El règim hídric mediterrani té un cabal màxim de tardor associat al període principal de pluges, tant a l’hemisferi nord com a l’hemisferi sud, excepte a Austràlia, on es produeix a l’hivern Però a les zones més humides n’hi pot haver dos, un a la primavera i l’altre a la tardor i passa el mateix a les conques…

Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…

Situació Vista del sector meridional d’aquesta antiga parròquia, amb l’extrem més ponentí convertit en casa rectoral ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Eulàlia és situada a l’extrem sud-est del nucli urbà d’Estaon Aquest poble es troba al fons de la Ribera d’Estaon, que és una vall secundària de la Vall de Cardós, amb accés des de Ribera de Cardós JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH535169 Història Estaon ha estat des de sempre el principal nucli de població de la vall d’Estaon, anomenada d’antic “el Vallat”, denominació, d’altra banda, que ha pervingut fins als nostres dies En…

Situació Façana nord del castell, erigida sobre un alt marge ECSA - J Bolòs La vila de la Selva del Camp es troba en la zona de contacte del Camp de Tarragona i els primers contraforts de la serra de la Mussara Les restes del castell són al costat de l’església parroquial de Sant Andreu, al nord-oest de l’antiga vila closa Mapa 33-17445 Situació 31TCF439645 Per a arribar a la Selva del Camp des de Reus, cal prendre la carretera C-240 que mena a Montblanc CPO Història El lloc, amb la seva denominació primitiva villa Constantino , és conegut des de l’any 1149 Hi ha qui ha considerat que podria…

Situació Absis de l’església, que fou un antic priorat de Sant Miquel de Cuixà, ornat amb quatre lesenes unides per frisos d’arcuacions cegues ECSA - A Roura L’antic priorat de Riquer és a la riba dreta de la Castellana, prop de la seva confluència amb la Tet Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 50” N - Long 2° 25’ 24” E L’església és situada a 2 km de Prada per la N-619, abans d’arribar al poble de Catllà, a mà dreta Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Sant Miquel de Cuixà des del segle X i més tard fou seu d’un priorat del mateix cenobi En un principi depengué com a…

Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En  la  fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…