Resultats de la cerca
Es mostren 5862 resultats
espàrrec

Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En…
Gabriel Jonas Lippmann
Física
Físic francès.
Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en color…
babuí

Babuí cuidant la cria
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Gènere de primats catarrins cinocèfals de la família dels cercopitècids, de dimensions grans, que tenen el musell llarg i glabre; les mandíbules són fortes i els ullals molt potents.
Tenen les extremitats d’una mateixa llargada i totes quatre coadjuven uniformement en el trasllat del simi Tenen la cua ben desenvolupada i callositats isquiàtiques grans, sovint de colors vius El pelatge és llarg i abundant Els babuïns viuen en grups nombrosos constituïts per diversos harems, cadascun dels quals és format per un mascle adult, 4 o 5 femelles i els joves, que romanen prop de la mare fins a la pubertat En cas de perill o quan viatgen, un mascle esdevé el cap i guia de tot el grup La societat viu en un territori molt gran, pel qual es trasllada durant l’any Els babuïns són…
Les heterobasidiomicètides gelatinoses o fragmobasidiomicètides
Les septobasidials Les septobasidials s’han adaptat a captar saba dels arbres i arbusts vius utilitzant com a intermediaris un grup d’hemípters còccids o cotxinilles, representats en groc en el dibuix, els quals recobreixen i parasiten El dibuix representa el cas de Septobasidium A Secció d’una part d’una colònia de Septobasidium sobre l’escorça d’un arbust viu Al centre, recobert pel fong, hi ha un còccid parasitat 1 , que té clavat el seu estilet 1a fins als teixits del floema de l’arbust Les hifes del fong penetren el còccid A" La superfície del fong és fèrtil A’ Hi veiem un còccid…
Les brials
És un ordre molt important de molses acrocàrpiques, amb els fillidis arrodonits o lanceolats, de cèllules llises La seta és llarga, amb una càpsula globosa o ellipsoïdal inclinada o pèndula, i amb el peristoma doble Molses de l’ordre de les brials, II 1 Plagiomnium undulatum a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfít x 1,5 b detall d’un fillidi x 8 2 Aulacommium palustre a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 1,5 b detall d’un fillidi x 15 3 A androgynum a aspecte general del gametòfit amb propàguls x 7 4 Bartramia pomiformis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit…
Les rizocarpàcies i les orfniosporàcies
Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a…
clitocibe

clitocibe Clitocybe dealbata
amadej trnkoczy (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Nom de diverses espècies de bolets del gènere Clitocybe, d’hàbitats i morfologies molt variats, de barret deprimit o en forma d’embut, amb el marge involut, de vegades estriat, i làmines més o menys arquejades, decurrents, primes, denses i generalment pàl·lides.
Diversos clitocibes de color blanc provoquen intoxicacions Ateses les dificultats per diferenciar les espècies, cal rebutjar tots els clitocibes de color blanc Es poden confondre amb el moixernó blanc Clitopilus prunulus , que té la carn esmicoladissa i les làmines rosades, mentre que els clitocibes tenen la carn fibrosa i les làmines blanques A més, el moixernó blanc té la superfície del barret vellutada i fa una olor forta de farina Tot i ser un bon comestible, davant del dubte, millor no collir-ho Cal anar amb compte també de no collir clitocibes quan agafem cama-secs, perquè sobretot el…
pòquer
Jocs
Joc de cartes d’envit.
D’origen nord-americà, hom hi juga amb una baralla francesa Hi poden prendre part de 3 a 7 jugadors sovint són 4, cadascun dels quals rep cinc cartes i es pot descartar de les que vulgui fins a 4 i rebre'n d’altres tantes del qui dóna hom fa una o més passades d’envit abans i després del descart Guanya el jugador que té la millor combinació o bé que ho fa creure i aconsegueix la retirada dels companys Les combinacions són parella, doble parella, trio, escala cinc cartes successives, full trio i parella, color cinc cartes del mateix color, pòquer reunió de quatre…
tapir
tapir (Tapirus terrestris)
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels tapírids, del subordre dels ceratomorfs, caracteritzats per les petites dimensions amb relació als altres representants de l’ordre i la fusió del musell amb el nas i el llavi superior per a formar una petita trompa.
Hi ha una espècie de tapir asiàtic Tapirus indicus Detall del cap d’un tapir © Xevi Varela , que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra Hi ha tres espècies americanes Tapirus terrestris, Troulini i Tbairdii La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el…
grill
ortòpter gríl·lid: grill camperol
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom donat a diverses espècies d’ortòpters de la família dels gríl·lids.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cos curt, cilíndric i de color fosc, les antenes llargues i primes i un òrgan auditiu situat a la base de les tíbies del primer parell de potes Habiten en els boscs, prats i habitatges rurals, i es nodreixen d’herbes i vegetals, però són pràcticament omnívors De costums nocturns, excaven caus sota terra, on passen l’hivern Produeixen un carrisqueig amb la fricció dels èlitres El grill camperol o de la P Gryllus campestris és de color negre, i hom l’anomena de la P perquè la venació elitral fa uns relleus imitant una P majúscula…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina