Resultats de la cerca

El terme de Vilanova de Prades no fou repoblat de manera efectiva fins després del 1163, en què el rei Alfons I concedí Vilanova a Pere de Savallà perquè repoblés aquest lloc i hi bastís una fortalesa L’església parroquial es degué construir poc després, i ja devia estar acabada l’any 1175, quan el mateix Alfons I va atorgar una carta de franqueses als habitants de Vilanova, presents i futurs Amb tot, la primera referència directa de l’església parroquial de Sant Salvador de Vilanova es troba en la butlla que el papa Celestí III va enviar el 1194 a l’església de Tarragona en què…

Situació Angle nord-est de l’església, on s’observa l’absis semicircular a la capçalera i una absidiola adossada al mur meridional D Ferran L’ermita és situada a uns cinquanta metres de la masia de Can Pedrerol de Baix, dins la mateixa finca, molt a prop de la riera de Rubí i de la seva confluència amb el riu Llobregat, al límit del terme municipal de Castellbisbal Es troba a una alçada de 50 m, gairebé la mateixa que el llit de la propera riera Mapa 36-16420 Situació 31TDG159903 S’hi accedeix per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que comunica Martorell i Rubí, just abans d’…

Situació El santuari modern de Pedra té adossat en el sector de llevant l’església primitiva ECSA - F Baltà La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec Mapa 32-12289 Situació 31TCG146555 S’hi accedeix per una pista que arrenca del camí de coll d’Ares a l’altura del mas Masierol Història El lloc i el castell de Pedra són documentats des de l’any 1042 De Santa Maria de Pedra, però, no en tenim referències documentals fins el 1179, tot i ser l’església castral En algun moment …

Situació Restes de l’església que es confonen amb el cos del mas que es va construir entorn seu ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les ruïnes d’aquesta església són situades en un indret ara totalment despoblat, amb les cases abatudes, prop de Ca N’Oller i Can Ferran, a la banda nord-occidental del terme, prop dels límits bagencs Mapa 35-15391 Situació 31TCG949107 Entre els quilòmetres 571-572 de l’antiga carretera nacional es troba la urbanització de Montserrat Park, des d’on, pel carrer Manresa, cal encaminar-se cap a Sant Pau de la Guàrdia, trencall situat a la dreta, però que deixarem per…

Situació Aspecte que ofereix la capçalera de l’església des del costat sud-oriental, amb els murs ornamentats amb grups de quatre arcuacions cegues separats per bandes llombardes A Mazcuñan-F Junyent L’església de Sant Andreu és encimbellada dalt un petit turó que emergeix d’un fondal de l’aiguavés de la riera de Guardiola a la banda sud-oriental del terme, al cim del qual encara es conserven algunes romanalles de l’antic castell de Maians Long 1°42’14” — Lat 41°38’15” Per anar-hi cal seguir un camí carreter, en mal estat, que arrenca del quilòmetre 12, a mà esquerra, de la carretera de…

Situació Edifici medieval ampliat amb una nova construcció vers la part nord i ornat amb finestrals gòtics J Bolòs Aquesta casa forta és situada en un indret lleugerament prominent, en l’actualitat al centre del veïnat de la Farrés Mapa L38-12295 Situació 31TDG819668 Podem anar a la Farrés per una carretera des de Fontcoberta, o bé des de la carretera que va de Banyoles a Esponellà JBM Història Segons una notícia de Lluís G Constans hi ha diversos esments de la família de la Farrés que a l’edat mitjana rebia el nom de Savarrés d’ençà del segle XII Així, segons aquest autor, sembla que hi ha…

Situació Aspecte d’aquesta església des del costat sud-est, amb la coberta sobrealçada i una capella d’època tardana afegida al mur meridional ECSA-JA Adell Aquesta església és la parròquia del poble de Vilanova de Segrià, situat en un dels petits tossals que s’aixequen enmig del sector irrigat del Segrià antic L’església és a la part de llevant de la població Mapa 32-14 359 Situació 31TCG021206 Cal seguir el mateix itinerari indicat a la monografia anterior XEC Història El primer esment de Riudovelles, primitiu nom de l’indret, és de l’any 1168, en què es consigna una “ turrem cum suo…

Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran , per a l’estudi del qual constitueix la millor de les fonts Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic , sumàriament enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment llegendàries per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre l’infant Pere abans que fos rei, que no han…

L’església de Sant Jaume era la capella castellera de la fortalesa de Cortsaví Ara per ara, d’aquesta església tan sols han arribat als nostres dies escasses referències documentals, la primera de les quals data de l’any 1159 es tracta de l’acta de consagració de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Cortsaví, en la qual el bisbe Artau d’Elna ordenava que hi havia d’estar subjecta l’“ ecclesiola illa Sancti lacobi, quae noviter constructa est iuxta castrum Curte Saviní’ Consta, d’altra banda, que durant els segles XIV i XV a l’església de Sant Jaume hi foren fundats uns beneficis, el…

L’antic poble medieval de Sueix és situat a l’indret dit avui dia les Dues Roques, a l’extrem occidental de l’altiplà de Gotarta, al S del barranc de l’Oratori o de Font-vella El lloc de Sueix —que fou en origen una villa rural pertanyent al castell de Suert— és documentat des de mitjan segle X, en concret l’any 956, quan el prevere Quint, amb motiu de la seva professió al cenobi de Santa Maria de Lavaix, li féu donació d’una vinya situada in villa Soxi Amb el transcurs del temps, l’esmentat monestir adquirí la total propietat del vilatge de Sueix Recentment, una prospecció arqueològica a l’…