Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Devoradors de sang freda
Mirada glacial, queixalada implacable Amb precisió d’assassí professional, erren rarament el cop mortal Actuen fredament, i mai més ben dit perquè, certament, maten a sang freda És una manera literària de veure-ho, és clar, perquè ells es limiten a ser carnívors d’aigual que mengen el que cacen D’entre ells, els més coneguts són els cocodrils i els caimans Però també hi ha les anacondes, els superdepredadors del sistema I com a carnívors de base, les tortugues, els varans i les piranyes L’ordre dels crocodilians agrupa 22 espècies distintes de cocodrils, força semblants entre elles, totes…
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
Ramon Xuriguera i Parramona
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els…
,
Miquel Simon i Bruguera
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, educador.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró Començà el noviciat a Moià el 9 de setembre de 1888 i allí mateix professà el 17 d’agost de 1890 Cursà filosofia i teologia a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació de sacerdot a Vic el 24 de setembre de 1898 Es dedicà a l’ensenyament de matèries comercials i d’idiomes al collegi Calassanci i al de Sarrià, tots dos a Barcelona, i a Vilanova i la Geltrú i Sabadell El 1904 fou enviat a Cuba i el 1909 fou nomenat rector del collegi de San Rafael de l’Havana, un càrrec que no anava amb el seu…
Castell de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…
Castell del Morell
Art romànic
El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació del Morell,…
curses tradicionals

La Transsegre és una de les curses tradicionals més conegudes de Catalunya
Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa
Esport general
Curses populars organitzades normalment durant festivitats locals.
Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories informals, com…
Gamba verda
Al territori estudiat és regular en migració, però poc comuna, tant durant la primavera com la tardor A l’hivern és molt escassa i local a Catalunya i al País Valencià, i excepcional a les Illes Als Països Catalans, les gambes verdes en pas pre-nupcial s’observen a partir de la darrera desena de març, i la migració es fa molt més notòria durant tot l’abril i la primera desena de maig Durant l’estiu, les observacions són molt escasses un ocell el 090662 al delta de l’Ebre, i un altre el 230774 a Menorca, aquest darrer, probablement, un migrador primerenc A la tardor, les dades tornen a…
La pseudorasbora
Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’individus…
Problemes derivats de l’explotació de les aigües subterrànies
Aqüifers amb problemes d’explotació als Països Catalans, concretament de sobreexplotació i de salinització Maber, original de l’autor La utilització de les aigües subterrànies arreu del món ha provocat un seguit de problemes, alguns irreparables Fins i tot s’han inutilitzat aqüífers, amb el corresponent impacte sòcio-econòmic, i moltes vegades ecològic, damunt les regions implicades i sempre com a reflex d’una manca d’ordenació, control i gestió de l’explotació Els Països Catalans no són aliens a aquesta problemàtica, i malauradament gran part dels seus aqüífers són mostrats com exemple dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina