Resultats de la cerca
Es mostren 1210 resultats
Merla de pit blanc
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Israel/Palestina 2012
Estat
Al principi de febrer, a Doha, es va arribar a un acord entre al-Fatah i Hamàs sobre un govern de transició El van signar Mahmud Abbàs, president de l'Autoritat Palestina i cap d'al-Fatah, i Khaled Meshaal, líder de Hamàs L'acord preveu un govern dirigit per Abbas i format per tecnòcrates independents per tal de facilitar la convocatòria d'eleccions presidencials i legislatives sense data i la reconstrucció de la franja de Gaza També van acordar iniciar un procés per a reestructurar l'Organització per l'Alliberament de Palestina OAP per a integrar Hamàs i el Gihad Islàmic Al març…
pinsà borroner

Pinsà borroner
Marion Zaller iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té el pili, la barbeta, la cua, les ales i el bec negres, una franja alar i el carpó blancs, i és d’aspecte rodanxó, amb el coll curt i ample i el bec robust.
El mascle té les parts superiors de color gris blavenc i les inferiors vermell rosat, i la femella les superiors castany grisenc i les inferiors bru rosat Habita a gairebé tot Europa, fins al nord de la península Ibèrica, l’Àsia septentrional fins al Japó, i el nord de Turquia i Pèrsia És comú als Pirineus
Catarroja

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro Hi predomina…
Estudis sobre els eriçons dels Països Catalans
Els eriçons són animals que, per la seva peculiar fesomia, resulten fàcilment identificables Tret de la cara i de la zona ventral, estan recoberts de pues Àrea de distribució de l’eriçó africà als Països Catalans L’eriçó africà és més escàs que l’eriçó comú i la seva àrea de distribució és molt més reduïda S’estén per la costa africana nord-occidental i per la costa peninsular mediterrània, fins al Llobregat Actualment, la seva presència al nord del Llobregat és molt dubtosa, ja que els darrers vint anys no s’ha observat en aquesta àrea IDEM, a partir de dades del Banc de Dades de…
Sargantana vivípara
Morfologia La sargantana vivípara Lacerta vivipara té el cap proporcionalment petit, les potes relativament curtes i una locomoció lleugerament serpentiforme Javier Andrada És una sargantana relativament grossa pot assolir fins 8,8 cm de longitud de cap i tronc, i la cua, molt variable, pot mesurar des d’1,1 fins a 2,5 vegades aquesta dimensió Té un aspecte peculiar el cap és petit i més aviat arrodonit, mentre que el tronc és força llarg, proporcionalment, i aplatat Les potes són més aviat curtes i el coll i la cua són relativament gruixuts Les escates dorsals són granulars, però més…
La guerra del Francès. 1808-1814
El 9 de novembre de 1799 el 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va aconseguir la direcció politicomilitar de la República Francesa L’èxit de la campanya d’Itàlia del període 1796-97 li va permetre fer aquest pas De la Convenció als Alps El 1804 va esdevenir emperador d’un territori que anava creixent el Grand Empire Gràcies als estats satèllits que s’anaven configurant amb els noms de regne de Westfàlia, regne d’Itàlia, regne de Nàpols, confederació del Rin, gran ducat de Varsòvia, Bonaparte podia decidir Berlín, 1806 el bloqueig continental als productes britànics El febrer del 1808, l’entrada…
Sant Laurenç de Mont (Vielha)
Art romànic
Situació L’església s’erigeix a l’entrada del poble, en un indret un xic desconnectat del nucli habitat, constituït per l’agregat de Mont, petit poble enfilat als vessants de la muntanya d’Es Cròdos 1 237 m, que perfilen la riba dreta de la Garona, a la banda sud-oriental de l’antic terme Mapa 148M781 Situació 31TCH197331 L’accés al poble es fa a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac Poc abans d’arribar a aquesta població, caldrà desviar-se a mà esquerra, on neix un trencall que posteriorment es bifurca en dos brancals, dels quals el de mà dreta porta a Mont, mentre que el de l’…
Sant Martí de Noedes
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església, la més visible de tot el seu conjunt, amb l’antiga porta d’accés, ara inutilitzada i reemplaçada per una altra a la façana de ponent ECSA - A Roura El poble de Noedes és situat a la part alta d’un vessant, a 970 m d’altitud, enlairat damunt la fondalada de la ribera de Noedes, a la seva esquerra, enfront de l’alta serralada que domina el Montcoronat L’església de Sant Martí és emplaçada vers l’extrem de llevant del reduït nucli agrupat de la població Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 26” N - Long 2° 17’ 52” E De la vila de Rià, que és a 2 km de Prada…
Sant Bartomeu de Dorve (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església parroquial del nucli semiabandonat de Dorve, en precari estat de conservació, coronada a llevant per un absis amb decoració de tipus llombard ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és a la part alta —al nord— del poble de Dorve, on només viu una família Aquest poble, que no disposa d’accés rodat, és situat a la part alta d’una vall secundària, a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de la Torrassa Mapa 34-9182 Situació 31TCH482174 Per a anar-hi cal travessar aquest embassament per la Guingueta d’Àneu, i prendre un corriol, ben senyalitzat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina