Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
bastida

Bastida alta de ferro
© Corel - William P. McElligott
Construcció i obres públiques
Construcció provisional feta antigament només amb taulons i actualment amb tubs de ferro i taulons que suporta plataformes de treball per a fer accessibles als obrers els indrets on han de treballar.
Hi ha tres menes de bastida de paleta les bastides baixes, les altes i els ponts volats La bastida baixa fins a uns 2 m d’alçada és formada amb dos o més cavallets de fusta o de ferro sobre els quals descansen 2 o 3 taulons disposats horitzontalment La bastida alta de fusta , actualment en desús, era formada amb uns peus drets la base dels quals era introduïda en botes o bidons plens de sorra lligats o clavats als peus drets eren posats els colls, horitzontals, que unien la bastida amb la construcció unes traves clavades als colls i els tirants immobilitzaven la bastida En les bastides altes…
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a plantes ornamentals…
Argeleta
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta , afluent, per l’esquerra, del Millars El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters,…
cavalcada de Reis

Cavalcada de Reis
© C.I.C. Moià
Folklore
Escenificació de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient i dels seus servents, els patges, que té lloc cada 5 de gener, vigília de la Diada de Reis.
Es tracta d’una desfilada mitjançant la qual hom pretén simbolitzar l’adoració que Melcior, Gaspar i Baltasar feren al nen Jesús, i transmetre als infants la illusió que les joguines que han demanat a Ses Majestats estan desfilant en aquells moments per davant dels seus ulls Per bé que originàriament s’havien fet a cavall, actualment la gran majoria se serveixen de vehicles i carrosses motoritzades En algunes poblacions costaneres, reis i patges arriben per mar en d’altres indrets de l’interior, arriben fins al municipi en tren, o fins i tot en globus, i a partir d’allí comencen…
plataforma continental

La plataforma continental es caracteritza per una gran diversitat biològica
© Fototeca.cat-Corel
Hidrografia
Zona marginal dels continents coberta per les aigües marines i que s’estén des de la línia de costa cap a l’interior de la mar fins a una profunditat aproximada de -200 m.
És una zona bastant planera inclinada suaument des de la costa al límit abans esmentat Es troba limitada cap a la mar per l’anomenat talús continental, escarpament acusat que dóna pas a profunditats molt més grans Pot presentar de vegades una sèrie de graons, fins arribar a la veritable ruptura de pendent L’amplària de la plataforma es calcula aproximadament en uns 50 km de mitjana, i és inversament proporcional a l’altitud del relleu litoral En conseqüència, les regions litorals baixes tenen sovint una àmplia plataforma continental Segons la hipòtesi més admesa, seria una zona…
fagocitosi

Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics
© Fototeca.cat
Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica N'…
talc

talc
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg 3
Si 4
O 1 0
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de masses fulloses o en agregats de gra fi Té un esclat de perla, una densitat de 2,82 i un color verd clar com a més característic, bé que de vegades és blanc o gris, i també vermellós a causa d’impureses d’òxids de ferro És molt suau, tou, untuós al tacte i molt adherent El talc és un mineral típic de les roques poc metamorfosades riques en magnesi En alguns tipus de roques pot ésser un mineral molt freqüent és el cas de l' esteatita , varietat de talc informe i compacta El talc té moltes aplicacions comercials, la més…
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…
Sant Pere de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Púbol és actualment al terme de la Pera El lloc de “ Púbol” és esmentat per primera vegada l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII, en la qual són confirmades les propietats del monestir de Sant Esteve de Banyoles en diversos indrets, entre els quals hi ha el de Púbol, a la vall de la Pera Aquesta església és esmentada l’any 1020, quan la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí al bisbe de Girona la fortalesa i l’església de Púbol amb les seves pertinences D’ençà de l’any 1065, en què el noble Gausfred Bastons de Cervià rebé del comte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina