Resultats de la cerca

Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…

Els clupeïformes són aquells peixos amb aspecte semblant al de les sardines Tenen el cos revestit d’escates cicloides que es desprenen amb una gran facilitat, si bé dins d’aquest grup també hi ha espècies de cos nu, i presenten una sola aleta dorsal constituïda per radis tous, que sol ocupar una posició central sobre l’eix longitudinal del cos La cintura escapular és suspesa de l’esquelet cranial i disposen d’un opecle ben desenvolupat La bufeta natatòria té conducte pneumàtic i els d’aigües profundes, com ara els estomiàtids, disposen de fotòfors que segueixen una distribució característica…

Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…

Característiques de grup Els collèmbols són petits insectes de cos tou i de colors variats blanc, negre, vermells, verdosos i groguencs, formant dibuixos suggestius Salten d’una manera característica Viuen sempre a llocs humits, en petites escletxes dels troncs dels arbres, a sota d’objectes grans, etc No tenen metamorfosi i una característica peculiar és l’escàs nombre de segments que forma el seu abdomen, cosa que ha fet que se’ls anomenés, també, oligentomes Oligentoma o oligoentomats Oligoentomata noms que tenen aquest significat Els collèmbols tenen un indubtable valor econòmic D’una…

Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…

Visibilitat dels cossos del sistema solar des de la Terra El Sol és l’estrella del sistema solar al voltant de la qual orbiten la Terra i la resta de planetes El sistema solar comprèn també cossos menors, com ara asteroides, cometes i planetoides A la imatge, el planeta Mart Fototecacat La visibilitat global des de la Terra dels cossos que integren el sistema solar planetes, satèllits, cometes, planetes nans, asteroides, el Sol, la Lluna, etc depèn, bàsicament, de…

Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…

Consideracions generals sobre els conreus com a ecosistemes L’eficàcia energètica dels ecosistemes agrícoles és funció de la seva capacitat fotosintetitzadora En aquesta imatge en fals color obtinguda per un satèllit artificial equipat amb sensors MSS «Multispectral Scanner» es posa en evidència l’alta capacitat per a capturar energia solar dels conreus irrigats de les valls del Segre i del Cinca, del Camp de Tarragona o del delta de l’Ebre superfícies vermelles, superior a la dels boscos prepirinencs i pirinencs part superior de la imatge Els secans que els envolten tons marronosos tenen una…

Les aigües continentals al domini de les selves temperades La gran fragmentació geogràfica del bioma fa que les condicions de les seves aigües continentals siguin molt variades Cap riu important no té la totalitat de la seva conca dins el domini del bioma, encara que tres dels rius més grans del món, el Iang-Tsé, el Mississipí i el Paranà, n’hi tenen una part significativa Tampoc no conté un gran nombre de llacs, i els que s’hi troben no són gaire grans sí que és cert, però, que entre els llacs del bioma n’hi ha d’origen glacial, càrstic, tectònic, volcànic i condició natural, recrescut,…

Situació Sector sud-est de l’església, on destaca el gran absis de dues plantes, una corresponent al nivell de la nau i l’altra a la cripta ECSA - F Tur Vista aèria del petit nucli de Cardet, amb la parroquia de Santa Maria a l’extrem de llevant A Cutiller L’església de Santa Maria és a l’extrem de llevant del petit poble de Cardet, que és enlairat a la riba dreta de la Noguera de Tor 1 193 m, aigua amunt de l’estret de les Cabanasses, a l’entrada de la vall de Boí Mapa 32-10 213 Situació 31TCH183076 L’accés es fa per un brancal indicat de la carretera de la vall, a l’esquerra JBP-JAA…