Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Santa Eulàlia (Enveig)
Art romànic
Prop de la Vinyola, al sud-oest d’Enveig, hi ha el mas de Santa Eulàlia, que ha pres el nom d’una antiga església parroquial, avui desapareguda, que hi hagué a l’indret El primer esment d’aquesta església és de l’any 1011, en què, en una butlla, el papa Sergi IV confirmà a Sant Miquel de Cuixà el seu alou de Santa Eulàlia, a la Cerdanya Es tracta de la mateixa església que es consigna el 1043, en una donació que feu Ponç a Santa Maria de la Seu d’Urgell i al bisbe Ermengol d’una peça de terra situada al comtat de Cerdanya, al territori de Llívia, en el terme de la villa d’Enveig…
Història de València
Obra de Pere Antoni Beuter, iniciador amb Martí de Viciana de l’escola històrica valenciana.
Consta d’una Primera part de la història de València que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València , amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà , escrita entre el 1530 i el 1537 i publicada a València el 1538 el 1971 en edició facsímil És escrita en un català amb pocs dialectalismes i castellanismes i amb una lleu tendència llatinitzant L’autor hi fa gala d’una gran erudició, però mostra poca exigència crítica Esmenta per primer cop, entre els cronistes catalans, fonts d’origen àrab i posa a contribució, d’una manera sistemàtica, les restes…
batalla de Las Navas de Tolosa
Història
Militar
Acció bèl·lica que tingué lloc el 16 de juliol de 1212 a l’altiplà de Las Navas de Tolosa (La Carolina, Jaén).
Els contendents foren, d’una banda, l’exèrcit del califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, que resultà derrotat, i de l’altra, una coalició de reis peninsulars —Alfons VIII de Castella, Pere I de Catalunya-Aragó i Sanç VII de Navarra—, cavallers hispanocristians i croats ultrapirinencs Amb el consentiment d’Innocenci III foren convocats els diversos prínceps cristians a la croada contra els almohades Concentrats a Toledo, els cristians sortiren el 21 de juny en direcció al port de Muradal, al cim de Sierra Morena, prop de Despeñaperros, i, havent pres diverses fortaleses pel camí,…
Carles de Fortuny i de Miralles
Història
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la…
,
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Història
Comte de Pallars-Ribagorça (872-~920), potser fill del comte LlopI de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.
Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…
prostitut | prostituta
Sociologia
Persona que per un preu convingut s’avé a mantenir relacions sexuals amb una altra.
Quant a les prostitutes, deixant de banda les nombroses significacions que ha pres al llarg de la història prostitució , hom en pot determinar dos grups aquelles que estableixen personalment el preu pel qual volen mantenir les relacions sexuals i les que estan adscrites a un local anomenat prostíbul on el preu és fixat per qui dirigeix el negoci Les del primer grup s’installen en cafeteries o bars, on són obligades a beure amb els clients i on de vegades estableixen preu per a possibles relacions sexuals, o en llocs determinats de les ciutats, o en parcs i jardins També n'hi ha…
Calç, ciment i pòrtland
Anunci de MC Butsems i Fradera Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1910 La pedra calcària és molt corrent arreu del món Un cop triturada i sotmesa a un procés de deshidratació en un forn, se n’obté la calç Aquesta, barrejada amb sorra i aigua dóna l’argamassa, que ha estat el material bàsic de construcció de la història Els romans en milloraren la qualitat en trobar una calç hidràulica, és a dir, una calç que es podia utilitzar sota l’aigua sense que es desfés Per aconseguir-ho, barrejaren una pedra volcànica —la putzolana— al conjunt de calç, aigua i sorra o grava La…
El que cal saber dels anticonceptius hormonals
Els anticonceptius hormonals són medicaments constituïts per hormones o substàncies sintètiques d’efectes similars que impedeixen la concepció o el desenvolupament de l’embaràs Per bé que hi ha molts tipus d’anticonceptius hormonals, els més emprats pels seus avantatges i l’eficàcia que presenten són els anomenats anticonceptius orals, coneguts com "les pastilles" o "les píndoles", unes petites pastilles constituïdes per una barreja d’hormones que, administrades diàriament, impedeixen que es produeixi l’ovulació Abans de la utilització dels anticonceptius orals, i si més no una vegada a l’any…
Clotilde Cerdà i Bosch
Música
Arpista catalana, filla de l’urbanista Ildefons Cerdà.
Inicià els seus estudis a Barcelona i, després de passar per París, els conclogué a Viena El 1873 actuà a la capital austríaca en un rèquiem celebrat en homenatge a Cervantes, al qual assistí Isabel II D’aquí prengué el cognom artístic de Cervantes, completat amb el nom Esmeralda, amb el qual l’anomenà Victor Hugo Actuà a Londres davant de la reina Victòria i, de retorn a Barcelona, rebé un homenatge pels seus èxits Fou nomenada arpista de la Reial Cambra a Lisboa, i actuà davant Eugenia de Montijo Després començà una gran gira per Amèrica, que la portà al Brasil, l’Argentina, l’Uruguai, Cuba…
participi
Gramàtica
Mode no personal del verb —alhora amb l’infinitiu i el gerundi — en tant que no duu marca de persona.
Ve a exercir la funció d’adjectiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, adjectival i verbal, sintàcticament participa en les característiques de l’adjectiu i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Així, com a adjectiu, el participi pot ésser afectat pels accidents propis de l’adjectiu Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal El participi, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal només l'aspecte verbal el procés de l’acció del verb en el seu terme És una forma de passat En català, les terminacions regulars del participi són -at, -ut i -it…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina