Resultats de la cerca
Es mostren 974 resultats
espeleologia

L’espeleologia és una activitat a cavall entre l’esport i el lleure que explora les cavitats naturals de la Terra, i que es practica amb tècniques d’escalada
© Fototeca.cat-Corel
Esport
Exploració, amb finalitats esportives dels avencs i de les coves.
Bé que hom té notícies d’anteriors visites de l’home a innombrables coves, cal arribar a l’any 1748 per a començar a parlar d’espeleologia, gràcies a les exploracions de Nagel i Esper aquest darrer, en descobrir en unes cavernes de Francònia una gran quantitat d’ossos fossilitzats, creà un ambient expectant que facilità els inicis de la paleontologia per Cuvier 1771 El 1840, Lindner arribà al fons de l’avenc de Trebiciano - 322 m, i deu anys més tard Schmidt navegà per alguns rius subterranis de la regió d’Ístria però fou Édouard-Alfred Martel 1859-1938 qui, amb els seus estudis i…
màquina de vapor

Gènesi històrica del desenvolupament de la màquina de vapor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…
apnea

En l'apnea denominada Jump Blue l'apneista ha d'aconseguir la màxima distància horitzontal possible, al voltant d'un quadrat de 15 x 15 m i nedant en el sentit de les agulles del rellotge
Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a cobrir la màxima distància o romandre el màxim temps possible sota l’aigua contenint la respiració.
És un tipus d’immersió a pulmó lliure que presenta diferents especialitats segons com es practiqui Les especialitats de profunditat es fan al mar i consisteixen a descendir verticalment la màxima distància possible seguint un cap o cable guia que serveix de referència N’hi ha diferents tipus l’apnea lliure, que no permet l’ús de cap mitjà de propulsió però sí llast o elements auxiliars aletes, ulleres, llast que cal retornar a la superfície l’apnea amb pes constant, en la qual l’apneista s’impulsa únicament amb les cames no pot tocar el cable guia i pot portar aletes o monoaletes l’apnea amb…
presa

presa
© Elías Gómez Muñoz / Fotolia.com
Construcció i obres públiques
Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc, per desviar l’aigua o detenir-la per tal de fer-la arribar a un lloc determinat o per tal de regular-ne el cabal, embassar-la, crear un saltant per a aprofitar-ne l’energia, etc (pantà).
Les preses més importants són les destinades a detenir l’aigua, i entre aquestes cal diferenciar les construïdes per contenir-la o regular-ne el curs i les construïdes per embassar-la Les preses de contenció o Diferents tipus de preses d'embassament de terra amb nucli impermeable i de volta © Fototeca preses de regulació són construïdes transversalment al corrent d’un riu o d’un canal, per tal de crear un determinat desnivell entre la part del corrent aigua amunt i la d’aigua avall i, així, fer navegable la zona d’aigua amunt, per tal de crear un saltant aprofitable per a la utilització de l’…
Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis (Santa Liestra)
Art romànic
Situació Sector de llevant de l’església, amb l’absis i un mur adossat a l’angle sud-est que conté el campanar d’espadanya i té obert un portal d’arc de mig punt a la part baixa ECSA - J Boix L’església de Sant Quilis es troba encimbellada damunt el poble de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre, a la riba esquerra de l’Éssera Mapa 31-11 250 Situació 31TBG828891 S’hi accedeix per la carretera C-139, de Graus a Benasc Superat Santa Liestra i a un parell de quilòmetres, l’ermita es localitza per sobre del primer túnel Allí mateix es pot deixar el vehicle i…
Santa Creu de Palou o del Farell (Mura)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis de murs llisos, decorada la part superior amb arcuacions cegues, separades en grups de tres per bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan Capella situada prop del mas Farrell, casal fortificat que es dreça a la banda occidental del terme, just on el municipi s’allargassa vers ponent mitjançant un apèndix, que gairebé arriba a tocar la població del Pont de Vilomara i que contacta amb el termenal de Manresa Long 1°55’29” - Lat 41°41’05” Del Pont de Vilomara surt una pista que, avançant en direcció sud-est i seguint, aigües amunt, la riera de…
Sant Esteve de Múnter (Muntanyola)
Situació Una fotografia del conjunt de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot apreciar les reformes importants que han desfigurat l’aspecte original d’aquest edifici J Sarri Situada enmig d’una vall i en posició alterosa sobre un rost, encerclada per les muntanyes del Clascar de Malla, serrat del Vilar i el Pla de Tona, centra un escampall de masies, de les quals és parròquia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 332 x 34,9 —y 36,7 31 tdg 349367 Per la carretera N-141 de Manresa a Vic, al km 45 es troba a mà esquerra el…
Arquitectura de vessant
Conta Homer a l’“Odissea” que Ulisses trobà el seu pare Laertes “a la vinya de les feixes”, i també ens fa saber que hi havia pendissos afeixats a les muntayes de Tessàlia Això vol dir que els vessants cinglats per marges són un element del paisatge agrícola mediterrani des de fa 2 500 anys, pel cap baix De fet, hom sospita que algunes de les feixes agrícoles que envolten Micenes ja hi eren en temps d’Atreu, Agammènon i Electra o dels personatges reals que hi governaren de debò, en lloc d’aquests altres més aviat mítics, suposició que conferiria al conreu mediterrani en feixes de vessant una…
L’activitat física durant l’embaràs
Ciències de la salut
Fins fa uns anys, a la nostra societat es tenia la idea equivocada que la dona embarassada havia de limitar al màxim les seves activitats físiques perquè l’embaràs acabés feliçment Tanmateix, però, en els estudis epidemiologies i antropològics que s’han efectuat sobre aquest tema s’ha pogut comprovar que l’activitat física no solament no és perjudicial, sinó que fins i tot millora l’evolució de l’embaràs i el part És cert que en determinades fases de l’embaràs, sobretot al començament i el final, la dona pot tenir una sensació de cansament o astènia que la indueix a reduir les seves…
Substància espermicida
Definició Les substàncies espermicides són productes sintètics capaços d’immobilitzar o destruir els espermatozoides, que s’empren com a mètode anticonceptiu introduint-les a la vagina per tal que impedeixin l’accés d’espermatozoides viables capaços de fecundar un òvul Fonaments, tipus i utilització Les substàncies espermicides actuals presenten fonamentalment dos tipus d’accions Els productes pròpiament espermicides contenen una substància activa, com el nonoxinol-9, que, en entrar en contacte amb l’espermatozoide, n’esquinça la membrana i el fa esclatar D’altres productes contenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina