Resultats de la cerca

Fill d’un guàrdia civil extremeny traslladat a Catalunya i empresonat el 1939 durant tres anys, a setze hagué de començar a treballar en feines diverses i es guanyà la vida com a oficinista en empreses de la comarca Durant el franquisme, s’involucrà en la vida cultural de Sant Feliu de Guíxols i ensenyà català i anglès, i durant la transició ingressà al Partit dels Socialistes de Catalunya L’any 1979 fou elegit regidor de la ciutat, i en dimitir l’alcalde electe 1980 fou nomenat per substituir-lo Reelegit en aquest càrrec, acabà el mandat l’any 1990 i de 1983 a 1985 fou diputat a la…

Estudià filologia a la Universitat d’Oviedo Collaborador en diaris i revistes d’Asturies, fou director del setmanari en asturià Les Noticies , i fou cofundador de la revista literària Atrei El 2005 fou el responsable de l’organització de la Xunta d’Escritores Asturianos Publicà els reculls de poemes Nel cuartu mariellu 1982, Llibru de les cenices 1988, El llibru vieyu 1994, Los caminos secretos 1996 i l’antologia bilingüe castellà-asturià La vida perdida 1999 La seva narrativa comprèn les obres de ficció Pantasmes mundos, laberintos 1996, La memoria del mundu 1998, Hestoria universal de…

Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times  1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits  1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments…

Fou la figura més important del nacionalisme musical i de l’òpera del principi del segle XIX a Polònia Estudià amb el seu pare, organista a Wloszakowice, i ben aviat guanyà anomenada com a director d’orquestra Esdevingué una de les figures centrals de l’activitat musical a Varsòvia, actiu en diferents societats musicals de tot Polònia Entre els anys 1824-40 fou el principal director de l’Òpera de Varsòvia, càrrec que li permeté representar nombroses òperes en polonès Des del 1819 fou mestre de la capella reial i el 1820 fundà la primera publicació musical periòdica polonesa, "Setmanari…

Fill d’una família de llauradors, es decidí a abraçar l’estat eclesiàstic l’any 1879, per influència d’un oncle prevere Becari del Collegi del Corpus Christi el curs 1884-85, rebé el diaconat l’any 1890 de mans del bisbe de Sogorb Aquest mateix any, i abans de ser ordenat de sacerdot, fou destinat a la vila de Canals per tal d’ocupar un benefici a la seva església parroquial, i hi romangué trenta-dos anys De formació autodidàctica, però decidit a donar a conèixer els fons de l’arxiu parroquial en un efímer setmanari local, El Defensor de Canals , escriví alguns articles menors,…

Estudià magisteri a València i exercí a San Javier Múrcia, Ares del Maestre Castelló, Barcheta, Requena València i Borriana Castelló on fou nomenat l’any 1924 director de les Escoles Nacionals Graduades Home inquiet per tot tipus d’activitat cultural i social, fou cofundador i director del setmanari cultural i d’informació comercial Patria 1924 i d’ El Escolar 1926 de la Biblioteca Popular Escolar 1926, que arribà a tenir 20 000 volums, i del Museu Local de les Escoles Graduades 1926, origen del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa Aquestes iniciatives responien a les…

Investigà principalment els arxius municipal i parroquial de la Selva Residí uns quants anys a Barcelona, que aprofità per a escorcollar dades a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fins que marxà pels fets de la Setmana Tràgica 1909 La seva obra principal és Annals inèdits de la vila de la Selva del Camp de Tarragona , publicada en 32 fascicles dins la revista de l’ Asociación Artístico-arqueológico-barcelonesa 1899-1913, de la qual era membre L’obra fou recollida i reimpresa en facsímil el 1984 per l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, en un volum de 670 pàgines, al qual s’afegí…

S'inicià amb collaboracions en el setmanari de la seva ciutat, i fou corresponsal de publicacions esportives i collaborador regular a Destino 1959-1974 i Jano Del 1964 al 1996 treballà a La Vanguardia , on durant anys estigué al capdavant de la secció de Cultura i Espectacles També collaborà en programes radiofònics Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i Catalunya Música i, més esporàdicament, a la televisió Promotor i impulsor discogràfic i de concerts i festivals de música, fou un dels principals introductors del jazz , el rock , el pop i la chanson francesa a…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a cartellista a favor…

Després de graduar-se per la Universitat de Harvard 1991, els dos anys següents collaborà al setmanari alternatiu Village Voice , i posteriorment en altres publicacions com ara el diari The New York Times o les revistes The New Yorker  i  Granta La seva narrativa combina elements de la ciència-ficció, el gènere fantàstic i la novella històrica, amb els quals construeix una realitat alternativa que té en el seu centre la comunitat afroamericana, a la qual ell mateix pertany Després de la seva primera novella The Intuitionist 1999, publicà John Henry Days 2001, Apex Hides the Hurt…