Resultats de la cerca

El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…

Després dels conflictius segles baix-medievals, dels quals els senyors van sortir reforçats, el vincle senyor-vassall marcà encara durant els segles XVI i XVII les relacions socials al camp Els senyors mantingueren les seves prerrogatives socials, conservaren el seu pes en la piràmide feudal i en les institucions del país, però van veure com es feia necessari urbanitzar-se, si volien continuar mantenint aquesta situació La urbanització de la noblesa i l’anada a la cort no representava, però, deixar de banda la renda feudal, la base del seu estatus Per aquesta raó, els senyors, representats en…

Situació i presentació El municipi de Sant Adrià de Besòs és el més petit del Barcelonès, amb només 3,78 km 2 segons els límits establerts el 1955 Es troba a la costa, a la desembocadura del Besòs estès a banda i banda del riu, que migparteix el terme de forma irregular, entre els termes de Barcelona a ponent i de Badalona a llevant, formant una conurbació amb aquestes dues ciutats i amb Santa Coloma de Gramenet al N Antigament el riu es dividia en dos braços, que s’allargassaven fins al barri de la Llacuna del Poblenou i fins a l’antic Gorg de Badalona El 1929 el municipi fou migpartit…

Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…

Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…

Situació Vista aèria de la vila, capital històrica del Conflent, que conserva la trama urbanística medieval, tot i l’aspecte de ciutadella moderna, resultat de les fortificacions bastides al segle XVII, sota la direcció de l’enginyer militar i mariscal de França, marquès de Vauban, i d’altres afegides posteriorment ECSA - F Tellosa La vila de Vilafranca de Conflent, antiga i històrica capital de la comarca, s’alça a 435 m d’altitud a la dreta de la Tet en la seva confluència amb el Riu Major, damunt una roca granítica, envoltada de muralles medievals i modernes Mapa IGN-2349 Situació Lat 42°…

Marededéu amb el Nen i un gosset, relleu en pedra negra amb restes de policromia, avui conservat al vestíbul de l’ajuntament de Calaceit Va ser esculpida, probablement, vers el 1452, any en què el capítol de Tortosa va adquirir aquesta població aragonesa i va renovar l’hospital de Santa Maria Ajuntament de Calaceit Malauradament, les fonts de què es disposa per a l’estudi de l’escultura de la segona meitat del segle XV a Tortosa no són, ni de bon tros, comparables a les que darrerament s’han donat a conèixer amb referència a la primera meitat d’aquesta centúria i al darrer terç de l’anterior…

Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…

Vista aèria de les drassanes, un conjunt molt unitari, únic a Europa, que es va començar a bastir durant el regnat de Pere el Gran, al final del segle XIII ECSA – JTodó Una de les principals creacions del gòtic civil català són, sens dubte, les drassanes reials de Barcelona Gairebé totes les grans ciutats marítimes europees es van dotar, durant la baixa edat mitjana, d’un espai cobert on construir, reparar i aixoplugar les seves embarcacions Als Països Catalans van disposar de grada, a més de la Ciutat Comtal, Cotlliure, Sant Feliu de Guíxols, Tortosa, València, Dénia i la Ciutat de Mallorca…

L’escut de Vic a la façana de la casa de la Ciutat segle XIV ECSA – GSerra Origen i formació La ciutat de Vic és filla de la fusió de dos nuclis històrics el de la part alta o llevantina de la ciutat, continuadora de l’Ausa, capital de la tribu ibera dels ausetans i més tard centre d’un municipi romà i el de la part baixa o més ponentina, propera a les margeres del Mèder, centrada en la catedral i l’antic domini episcopal En època gòtica es féu la seva definitiva fusió física i jurisdiccional, amb la construcció d’una única nova muralla que incloïa els dos sectors i més endavant, el 1450, amb…