Resultats de la cerca
Es mostren 4141 resultats
la Riba

La Riba
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És situat als límits nord-occidentals de l’Alt Camp termeneja amb Vilaverd i Montblanc al N, ja a la Conca de Barberà, amb Valls a l’E, amb Alcover al S i amb Mont-ral i l’antic terme de Rojals, avui incorporat a Montblanc a l’W El municipi de la Riba és en el límit de tres contrades diferents el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà La Riba és l’únic nucli de població del municipi Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i formà part de les terres del…
La fauna i el poblament animal
Cadascú al seu lloc, però més insectes que altra cosa L’inventari de les espècies animals vivents, sobretot la de les que viuen a les selves equatorials i tropicals, és ben lluny de ser complet Les dramàtiques destruccions sofertes pel patrimoni forestal del nostre planeta han portat a l’extinció d’un nombre considerable de formes animals —i vegetals—, abans que la seva existència fos documentada i reconeguda, però això no obstant sabem que les selves plujoses equatorials representen, absolutament, el més ric i prestigiós dipòsit de biodiversitat animal de tot el planeta És difícil valorar…
Grècia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…
L'art de civilitzacions llunyanes
L’art en civilitzacions molt diverses En tots els temps i en totes les cultures sorgeixen formes d’expressió artística En la Qd3, dedicada a l’art antic i clàssic, hem vist que els homes del paleolític ja illustraven les parets de les coves amb escenes relatives a la seva vida quotidiana Ben aviat, els significats predominantment magicorituals i religiosos que tenien aquestes representacions es van anar ampliant amb una finalitat artística autònoma, que els va acabar substituint Les poblacions que avui viuen al marge de la civilització moderna, en condicions…
L’Alt Empordà
Situació i presentació La comarca de l’Alt Empordà té una extensió de 1 357,50 km 2 Limita a l’E amb el litoral mediterrani, al N amb el Rosselló i el Vallespir —límit que és frontera entre estats des de l’any 1659—, a l’W amb les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, i al S en un petit sector amb el Gironès i la resta amb el Baix Empordà Els límits comarcals presenten punts més o menys discutibles, encara que l’enquesta adreçada per la Generalitat als ajuntaments l’any 1987 sobre la comarca on volien pertànyer no féu sorgir polèmiques La dificultat de fixació dels límits és a…
El Baix Ebre
Situació i presentació El Baix Ebre té una superfície de 1 002,72 km 2 repartida entre els 14 municipis que l’integren, quatre dels quals són de creació recent, atès que tres d’ells es van segregar de l’antic municipi de Tortosa Deltebre el 1977, Camarles el 1978 i l’Aldea el 1983, i l’altre l’Ampolla, del terme municipal del Perelló, el 1990 La gran extensió de l’antic terme municipal de Tortosa desvirtuava la realitat intracomarcal La nova situació administrativa es correspon, per tant, més exactament amb la realitat dels pobles amb vida pròpia La comarca del Baix Ebre és situada a l’extrem…
Santa Maria de Roses
Art romànic
Situació L’antic monestir de Santa Maria de Roses, avui en ruïnes, és a l’interior del gran recinte fortificat de la ciutadella, del segle XVI, a l’entrada de la vila de Roses, al costat de tramuntana Avui l’espai urbanitzat envolta pràcticament la ciutadella, a l’interior de la qual hi ha un dels conjunts arqueològics més importants del país, per desgràcia encara en estat caòtic les ruïnes del monestir i del poble medieval, a l’indret de l’antiga ciutat grega i romana de Rhode , actualment en curs d’excavació Mapa 220M781 Situació 31TEG112796 Una vista del conjunt de les ruïnes del cenobi J…
L’Urgell
Situació i presentació La comarca de l’Urgell, de 579,73 km 2 , comprèn un total de 20 municipis Les segregacions municipals establertes per la Generalitat de Catalunya el 1987 i 1990 van fer que sis dels vint-i-sis municipis que la componien canviessin de comarca El 1987 els municipis de Barbens, Castellnou de Seana, Ivars d’Urgell, Vilanova de Bellpuig i Utxafava passaren a formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell, mentre que el municipi de Montornès de Segarra s’agregà a la comarca de la Segarra segons una disposició del 1990 Així doncs, la comarca va perdre extensió 93,25 km 2 La…
Santa Maria de Panissars (el Pertús)
Situació Vista aèria de les importants ruïnes d’aquest antic priorat, a l’inici de les excavacions, ja fa alguns anys A baix, les ruïnes vistes des del sector oriental ECSA - Jamin Les ruïnes del priorat de SantaMaria de Panissars es troben al coll de Panissars, per on passava l’antiga via romana, que perdurà en època medieval Es drecen damunt les restes d’un monument romà que ha estat excavat i identificat com els “trofeus de Pompeu” Fou erigit pel general Gneu Pompeu el 71 aC per commemorar la fi de la guerra sertoriana, en el límit entre…
L’art romànic a la Segarra
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó La Segarra als segles X i XI fou terra de frontera La major part d’aquesta comarca, l’any 950, era a l’extrem del territori controlat pels musulmans L’any 1050 era, en canvi, la marca extrema dels comtats cristians D’aquests dos moments, el segon és el més ben documentat Això no obstant, cal intentar de reconstruir l’organització del territori i dels principals elements que el formaven, com poden ésser els establiments de població o les fortificacions, tant…