Resultats de la cerca
Es mostren 6159 resultats
Sant Miquel de Trulls (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació L’edifici es troba al costat sud-oriental de Viver, mig tapat avui i confós entre altres construccions més modernes Hom hi pot anar des de Navars, agafant la carretera que va a Viver i Serrateix, que es troba a mà esquerra, en direcció a Berga Abans d’arribar a Viver, en uns revolts molt pronunciats, després dels quals hom arriba a Can Mallol, hi ha, a mà dreta, una pista amb un indicador de Trulls, la qual amb uns 500 m porta a la masia, on hi ha l’església JVV Història L’església de Sant Miquel de Trulls era situada dins els límits del castell de Viver, al sector meridional del…
Sant Martí de Montclar
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, completament llis F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Martí de Montclar es troba dins el petit nucli de població distribuït entorn d’una plaça, el qual s’aixeca al llom d’una serra Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 97,6 — y 52,8 31 TCG 976528 Hom hi pot anar per la carretera de Manresa a Berga En arribar a Puig-reig, cal agafar una carretera, a mà esquerra, que porta a Casserres i a l’Espunyola Entre els…
Sant Pere del Soler (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…
Sant Bartomeu (Martorell)
Art romànic
Situació Gravat de Gabriel Bodenher de principis del segle XVIII on és visible el teulat de l’antiga capella La capella de Sant Bartomeu era situada al solar de l’antic escorxador, prop del pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana Història Desconeixem la data de la seva fundació, però sí que sabem que ja existia el 1208 El culte a sant Bartomeu era introduït al nostre país des de mitjan segle X A la segona meitat del segle XVIII hom creia que aquesta capella havia estat la primera església de Martorell, i que després, durant la invasió sarraïna, havia estat convertida en…
Sant Martí i Sant Serni de Vilavedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes d’aquesta església, amb una pica baptismal i una pica d’oli trobades durant l’excavació ECSA - S Aliaga Les ruïnes d’aquesta església són situades al sud del poble de Coborriu, a la vall del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís MLIR Mapa 35-10 216 Situació 31TCG995864 Intervencions arqueològiques A l’estiu i la tardor del 1997 es va dur a terme l’excavació arqueològica d’aquesta església Els treballs van ser codirigits pels arqueòlegs S Aliaga i J Campillo, amb permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i…
Miquel Querol i Gavaldà
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Es formà al monestir de Montserrat 1926-36, on estudià contrapunt i composició amb I Pinell, i posteriorment, a Barcelona, tingué com a mestre J Lamote de Grignon 1937-39 Cursà filosofia i lletres a les universitats de Saragossa 1943, Barcelona 1944-45 i Madrid 1948, centre aquest darrer on es doctorà amb la dissertació La escuela estética catalana contemporánea Madrid, 1953 Exercí nombrosos càrrecs a l’Instituto Español de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques, des de secretari a partir del 1946 fins a director 1969-82 Ha estat professor d’història de la música…
Descripció de la trona del cantó de l’evangeli de la nau major de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
Data 1788 El notari de Lleida Josep Pocurull i Castells va descriure la trona de la nau major de la Seu Vella quan aquest edifici ja s’havia convertit en caserna militar La trona ha desaparegut El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en conserva només els plafons de sant Lluc i sant Marc i un fragment impossible d’identificar En la trona de la iglésia catedral antiga que està en la part del evangeli, esto és, en la part de ponent, comensant per la part del cor se troba en la barana de pedra a la part de fora, lo que mira al públich, las imatges treballades de escultura primorosament Sobre i al…
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
Josep Gudiol i Ricart
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en contacte amb…
Gabriel Alomar i Esteve
Historiografia catalana
Arquitecte, urbanista i historiador.
Llicenciat el 1934 per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i el 1945 pel Massachusetts Institute of Tecchnology EUA, el 1940 guanyà el pla d’ordenació de Palma, que fou realitzat l’any 1950 Entre les seves intervencions urbanístiques a la ciutat destaquen la creació del carrer de Jaume III, l’ordenació dels jardins de l’Almudaina i de les noves parròquies de l’eixample de la ciutat Participà en la creació del Museu Etnològic de Muro Mallorca, donant l’edifici i importants fons, i restaurà els sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma Collaborà en la revista…